David Tilman

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaDavid Tilman
David Tilman, 2017 (cropped).jpg
Biografia
Naixement 22 juliol 1949 (69 anys)
Aurora
Residència Aurora
Educació Universitat de Michigan . zoologia, ecologia (1971–1976)
Activitat
Ocupació Professor d'universitat i ecòleg
Ocupador Universitat de Minnesota
Premis

IMDB: nm6072588
Modifica les dades a Wikidata

David Tilman (llinois, 1949),[1][2][3] ecòleg nord-americà, és titular de la Càtedra Presidencial McKnight en Ecologia i professor a la Universitat de Minnesota i a la Universitat de Santa Barbara, a Califòrnia. És membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i ha treballat, entre d’altres, amb el professor d’Economia Aplicada Stephen Polasky per calcular els costos totals de diferents biofuels. Des de l’any 1992, dirigeix l’Àrea d’Història Natural del Cedar Creek Ecosystem Science Reserve. L’any  2000,  Tilman va ser designat per Essential Science Indicators com el científic ambiental més citat. Tilman ha estat premiat en nombroses ocasions a nivell internacional per la seva tasca científica, l'any 2014 la Generalitat de Catalunya li atorgà el Premi Ramon Margalef d'Ecologia.[4]

Pioner en l’estudi de la competència de les espècies pels recursos existents, ha demostrat que la biodiversitat és essencial per a l’estabilitat i la productivitat dels ecosistemes, i ha refermat el valor de la protecció d’espècies en perill d’extinció. S’ha dedicat també a qüestions de sostenibilitat de l’ús dels recursos, en particular la producció de biocombustibles i el seu impacte en l’agricultura.[5][2]

"Competition and biodiversity in spatially structured habitats"[modifica]

Traduït al català seria: "La competència i la biodiversitat en hàbitats espacialment estructurats", és un altre article de Tilman que ha rebut un citació substancial en Ecology, el 1994. L'article abasta la idea que un gran nombre d'espècies poden coexistir en un hàbitat petit fins i tot quan es requereix el mateix nutrient limitant (tal com el nitrogen), sempre que hi hagi un equilibri entre les espècies. Bàsicament això significa que poden coexistir perquè les espècies que són bons competidors no són tan bons en la colonització o en la reproducció.[6][7] En un article relacionat, Tilman utilitza aquest model per demostrar el fenomen del "deute d'extinció", que es refereix al retard de temps entre la destrucció de l'hàbitat i l'extinció d'espècies.[8]

Referències[modifica]

  1. «Biography of David Tilman». PNAS, Proceedings of the National Academy of Sciences. [Consulta: 2 desembre 2014].
  2. 2,0 2,1 «Regents Professor G. David Tilman». University of Minnesota. [Consulta: 2 desembre 2014].
  3. «L'ecòleg nord-americà David Tilman guanya la X edició del Premi Ramon Margalef d'Ecologia». Premi Ramon Margalef. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2014].
  4. «L'ecòleg nord-americà David Tilman rep aquest dimarts el Premi Margalef d'Ecologia». Aldia.cat. [Consulta: 2 desembre 2014].
  5. «David Tilman». NGEN Partners. [Consulta: 2 desembre 2014].
  6. «An Interview with Dr. David Tilman», 1991.
  7. Tilman, David «Competition and Biodiversity in Spatially Structured Habitats». Ecology, 75, 1994, pàg. 2-16.
  8. Tilman, D.; May, R. M.; Lehman, C. L.; Nowak, M. A. «Habitat destruction and the extinction debt». Nature, 371, 6492, 1994, pàg. 65. Bibcode: 1994Natur.371...65T. DOI: 10.1038/371065a0.

Enllaços externs[modifica]