David Walter

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDavid Walter
Biografia
Naixement1958 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica, direcció d'orquestra, pedagogia i oboe performance (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector d'orquestra, professor d'universitat, oboista, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris
Guildhall School of Music and Drama Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOboè Modifica el valor a Wikidata
Lloc webdavidwalter.fr Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: f0addeff-cd03-4752-879e-450738dcb761 Discogs: 1825371 Allmusic: mn0000680423 Modifica el valor a Wikidata

David Walter (París, 1958) és un oboista, compositor, director d'orquestra i pedagog francès.

Biografia[modifica]

Primer premi d'oboè i de música al Conservatori Nacional Superior de Música de Paris, ha guanyat 5 premis internacionals[1] (Ancona, Praga, Múnic, Belgrad i Ginebra).[2][3] Membre Fundador del Quintet Moraguès[4] des de 1980, nomenat en 1987 professor d'oboè i de música de cambra del CNSM de Paris, professor a la Guilhall School of Music de Londres en 1997 fins al 2009,[2][3][5] dirigeix puntualment la Camerata de Bourgogne, l'Ensemble Philidor, l'Ensemble Instrumental de Grenoble, l'Orchestre de Bretagne i l'Orchestre d'Auvergne.[2][3][5] Des del 2018, Forma part del trio Walter que interpreta obres de Beethoven i Bruch,[6] i el conjunt barroc Pasticcio barrocco, i completa la seva activitat com a músic de cambra amb molts altres socis.[3] Transcriptor de més de 1200 adaptacions que van des de la sonata fins a tota una òpera,[7] David Walter també ha compost una trentena d'obres. La seva última obra és un conte d'òpera, La noia sense mans, adaptació dels germans Grimm de la dramaturga Emmanuelle Cordoliani.[8]

Ha col·laborat a Éditions Notissimo i dirigeix les col·leccions d'Éditions Billaudot. També és un dedicat d'obres de Gilles Raynal i Hristo Yotsov.

Discografia[modifica]

Amb el Quintette Moraguès (Michel Moraguès, flauta; David Walter, oboè; Pascal Moraguès, clarinet; Pierre Moraguès, trompa; Patrick Vilaire, fagot):

    • Dvořák, Mendelssohn, Grieg (1987, BNL 112727) (OCLC 658980242)
    • Mozart, Serenates K 375, 388; Adagio K 484a; Ligeti, Hindemith, Villa-Lobos, Barber i Stockhausen (setembre de 1992, Valois V 4639) (OCLC 811458364)
    • Mendelssohn: Quintet op. 12 No. 1 i Op. 13 No. 2 (abril de 1994, Valois V 4719) (OCLC 956266051)
    • Mario Castelnuovo-Tedesco, Éclogues – i Michel Moraguès, flauta; Danielle Laval, piano (1997, Valois V 4789) (OCLC 990776803)
    • Beethoven, Quintet en mi bemoll major op. 16 – amb Sviatoslav Richter (Philips 438 624-2)
    • Maurice Ravel, Ma Mère l'Oye, le Tombeau de Couperin, Pavane; Caplet, Quintet – i amb Claire Désert al piano (24-27 de juny de 1999, Le Chant du Monde LCD 2781137) (OCLC 716333366)
    • Poulenc, Sextet, trio, Aubade i Suite Française – i Emmanuel Strosser (26-29 de maig de 2006, Saphir) (OCLC 658397348)
    • Mússorgski, Quadres d'una exposició, Suite de jazz de |Xostakóvitx – i amb Yves Henry, piano (8-10 maig 2015, Klarthe K035) (OCLC 1078359206)
  • Mozart, Quartet KV 370 i Quintet KV 516 – Amb Michel Moraguès, flauta i el Quartet Ligeti (Polymnie POL 490 347)
  • François Couperin, Concerts Royaux i Les goûts Réunis –amb Vincent Maes, oboè; Marion Middenway, violoncel; Patrick Ayrton, clavicèmbal (2005, Polymnie POL 170 526)
  • Ravel, Debussy, Fauré, Rakhmàninov, Schubert... – amb Yuki Nakajima (Polymnie POL 170 418)
  • Mendelssohn, Romances sans Paroles per a oboè, oboè d'amore o corn anglès i piano – amb Claire Désert, piano (març de 2005, Polymnie POL 170 633) (OCLC 1182575646)
Amb Pasticcio Barrocco
  • Leclair, Deuxième récréation musicale, op. cit. 8 i 4 sonates per a dos cims i baix continu, op. 4 (juliol de 2006, Eriçó LH 01) (OCLC 762568584)
  • Telemann, Sonates (Eriçó LH 03)
  • Zelenka, Sonates núm. 4, 5 i 6 (26 d'agost/28 de setembre de 2010, Eriçó LH05)[9] (BNF 45451702).
  • Zelenka, Sonates en trio ZWV 181 Nos 1 i 2, Simfonia a 8 ZWV 189, Hipocondrie a 7 ZWV 187 (2014, Eriçó LH 16) (OCLC 1012936909)
  • Ràfegues romàntiques: Franck, Chopin, Fauré i Schubert [transcripcions David Walter], Antonio Pasculli, Stanislas Verroust, Marina Dranishnikova (Poema) – David Walter, corn anglès i oboè; Magdalena Duś, piano (2-4 març 2018, Dux 1546) (OCLC 1117338837)
Amb l'Ouranos-Ensemble
  • Quintets i quartet de vent: György Ligeti (Bagatelle), Carl Nielsen, Quintet opus 43, Antonín Dvořák, Quartet opus 96 [arr. David Walter] (2018, NoMadMusic) (OCLC 1133217575)
Com a solista
  • Ibert, Simfonia concertant per a oboè i orquestra de corda amb el conjunt J.W. Audoli (Arion ARN 68117)
  • Bach: Doble concert en re menor amb M.A. Nicolas (violí), Toulouse Chamber Orchestra, J.C. Malgoire director (Auvidis Valois V4697)
  • Albéniz: Suit Iberia 1 i 2, Malagueña, Rumores de la caleta, Suite Espanyola – Amb Jean-Marc Bonn (Safir)
Com a transcriptor
  • Elgar, Salut d'amour, opus 12 – Gautier Capuçon, Jules Massenet, Jérôme Ducros ; Orchestre de Chambre de Paris, cond.
  • Boyd (2017, Erato 9571585) (OCLC 1283940424)

Referències[modifica]

  1. ↑ [enllaç sense format] https://www.infoconcert.com/artiste/david-walter-83282/concerts.html/[archive[Enllaç no actiu]], sur www.infoconcert.com (consulté le 11 janvier 2023)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 [enllaç sense format] https://www.orchestredijonbourgogne.fr/artistes/david-walter/[archive[Enllaç no actiu]], sur www.orchestredijonbourgogne.fr (consulté le 27 décembre 2022)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 [enllaç sense format] https://www.esmbourgognefranchecomte.fr/fr/professeurs/david-walter/[archive[Enllaç no actiu]], sur www.esmbourgognefranchecomte.fr (consulté le 27 décembre 2022).
  4. ↑ [enllaç sense format] https://www.radiofrance.fr/francemusique/podcasts/l-invite-du-jour/les-vents-a-l-honneur-sur-france-musique-un-nouveau-disque-pour-les-freres-moragues-1691479/[archive[Enllaç no actiu]], sur France Musique, 30 mai 2021 (consulté le 25 août 2023)
  5. ↑ 5,0 5,1 [enllaç sense format] https://www.lesnuitspianistiques.fr/fr/portfolio-item/david-walter-hautbois//[archive], sur Les Nuits Pianistiques (consulté le 27 décembre 2022)
  6. ↑ [enllaç sense format] https://www.musicologie.org/18/ludwig_van_beethoven_et_max_bruch.html/[archive], sur www.musicologie.org (consulté le 23 août 2023).
  7. ↑ [enllaç sense format] https://www.conservatoiredeparis.fr/fr/enseignant/walter-david/[archive[Enllaç no actiu]], sur www.conservatoiredeparis.fr (consulté le 11 janvier 2023)
  8. ↑ [enllaç sense format] http://ensemblecalliopee.com/david-walter//[archive[Enllaç no actiu]], sur Ensemble Calliopée, 25 avril 2016 (consulté le 11 janvier 2023).
  9. ↑ Nicolas Derny,/https://www.resmusica.com/2011/03/22/baroque-flamboyant/[archive], sur ResMusica, 21 mars 2011 (consulté le 6 janvier 2023).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=David_Walter&oldid=33306875»