David amb el cap de Goliat (Caravaggio)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'obra artísticaDavid amb el cap de Goliat
italià:Davide con la testa di Golia
David with the Head of Goliath-Caravaggio (1610).jpg
Tipus quadre
Artista Caravaggio
Basat en primer llibre de Samuel
Data creació 1605-1610
Tècnica Pintura a l’oli sobre llenç
Gènere art sacre i autoretrat
Estil Barroc
Dimensions 125 cm (Alçada) × 101 cm (Amplada) cm
Ubicació
Col·lecció
Galeria Borghese, (Villa Borghese)
Col·lecció Borghese, ()
Modifica les dades a Wikidata

David amb el cap de Goliat és una pintura acabada entre 1605 i 1610[1] pel pintor barroc italià Caravaggio. L'obra es troba a la Galeria Borghese, Roma.[2] Una altra versió de la mateixa obra, també realitzada per Caravaggio, es troba al Museu d'Història de l'Art de Viena.

La pintura, que formava part de la col·lecció del cardenal Scipione Caffarelli Borghese,[3][4] ha estat datada dins el període que va entre 1605 i 1610, i està inclosa en la llista de candidates a última obra de Caravaggio. De fet, la malenconia que emana de l'obra s'adequa als pensaments foscos de l'artista en els seus últims anys.[5] La temàtica recorda La decapitació de Sant Joan Baptista a La Valletta, però en aquesta ocasió no hi ha colors brillants i, per tractar-se d'una pintura petita, hi ha un grau d'intimitat que no era evident en altres treballs.

El noi (David) sosté amb fàstic el seu trofeu. «En aquesta cap [Caravaggio] desitjava representar-se a si mateix i, en el noi, al seu caravaggino», va escriure Manilli en 1650.[5] Si el cap de Goliat és realment el de Caravaggio, la pintura posseeix un element de repugnància amb si mateixa. Aquest recurs remet a la manera com Miquel Àngel, a El Judici Final de la Capella Sixtina, va col·locar un rostre angoixat amb trets, evidentment seus, en el cos escorxat de Sant Bartomeu; però l'ànim de Caravaggio s'assembla més al d'una persona desesperada. Com a testimoni de la llum de Déu, Bartolomé ascendeix al Paradís; Goliat, enemic de Déu, és condemnat a la nit eterna.

Els colors plata brut, negre i marrons dominen el quadre. La llum fa que David sembli un noi dels carrers, amb una espasa que té només una gota de sang per demostrar que, igual que Caravaggio, sap el que significa haver matat un home. Una altra gota de sang enmig del front del gegant confirma que va ser derrocat per una pedra. En l'espasa apareix una inscripció abreujada: H-AS OS, en llatí: Humilitas occidit superbiam ("La humilitat mata a l'orgull").[2]

Una dècada més tard, el cardenal Scipione va encarregar la realització d'una estàtua amb David en el moment de llançar la pedra a Goliat. Bernini estava molt lluny de patir les mateixes inquietuds del seu exmestre, i va veure a l'acció de David com una cosa alegre i estimulant, com un triomf de l'esperit humà expressant-se a través d'esforç atlètic d'un bell cos humà.[6]

Referències[modifica]

  1. Ebert-Schifferer, Sybille. Caravage. París: Hazan, 2009, p. 295. ISBN 978-2-7541-0399-2. 
  2. 2,0 2,1 Puglisi, Catherine. Caravaggio. Londres: Phaidon, 1998, p. 360-361. ISBN 0714834165. 
  3. Friedlaender, Walter. Caravaggio Studies. Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 1974, p. 202–203. ISBN 0691003084. 
  4. Bellori, Giovanni Pietro. Le vite de pittori, scultori et architetti moderni: Parte prima. Roma: Mascardi, 1672, p. 208. 
  5. 5,0 5,1 Metropolitan Museum of Art (New York, N.Y.). The Age of Caravaggio. Metropolitan Museum of Art, 1985, p. 338–341. ISBN 978-0-87099-380-0. 
  6. Warwick, Genevieve; Merisi da Caravaggio, Michelangelo. Caravaggio: Realism, Rebellion, Reception. University of Delaware Press, 2006, p. 41–42. ISBN 978-0-87413-936-5. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David amb el cap de Goliat Modifica l'enllaç a Wikidata