David Íñiguez i Gràcia
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1971  (52/53 anys)Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona - estudi de la història de l'art |
| Activitat | |
| Camp de treball | Guerra Civil espanyola |
| Ocupació | historiador, escriptor, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
 | |
David Íñiguez i Gràcia (Barcelona, 1971)[1] és un historiador, escriptor i professor universitari català, especialitzat en història militar i aeronàutica de la Guerra Civil espanyola.[2][3]
Es llicencià en Història de l'art i es doctorà en Didàctica de les Ciències Socials i Patrimoni, en ambdós casos a la Universitat de Barcelona.[2] En aquesta mateixa institució educativa impartí classes com a professor de Magisteri i formà part del grup de recerca DIDPATRI,[4] des d'on desenvolupà tasques d'investigació al Centre de Documentació i Interpretació de l'Aviació i la Guerra Civil de l'Estació Territorial de Recerca del Penedès a Santa Margarida i els Monjos.[5] També és membre de l'Associació d'Aviadors de la República (ADAR)[6] i coordinador científic de la revista Ebre 38.[7] L'any 2013 manifestà el seu suport, com a membre d'ADAR, a rebutjar un diploma atorgat per la delegada del Govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, després que se'ls barregés amb la Germandat de Combatents de la Divisió Blava en un homenatge de la Federació d'associacions cívico-militars a Sant Andreu de la Barca, volent fer de l'acte de lliurament un espai de reconciliació.[8]
Obres[modifica]
Com a autor[modifica]
- El Vesper de la Gloriosa. L'aviació republicana (Llibres de matrícula, 2002)[9]
- Les fosses d'Albinyana. Guerra Civil 1936-1939 (Llibres de matrícula, 2003), amb Joan Santacana[10]
- Camps d'aviació republicans al Penedès durant la guerra civil (1936-1939)[7]
- Ebro 1938 (Inédita editores, 2005), juntament amb A. Besolí, D. Gesalí, FX Hernàndez i JC Luque[7][11][12]
- La batalla del Ebro (La Xara edicions, 2008)[13]
- La columna Macià-Companys (Fundació Josep Irla, 2008), juntament amb FX Hernàndez[5]
- Aviació i guerra a la Garriga 1933-1946. El camp d'aviació civil, l'aeròdrom militar i el final de la guerra (Ajuntament de la Garriga, 2009), juntament amb David Gesalí.[14][15]
- La guerra aèria a Catalunya (1936-1939) (Rafael Dalmau, 2012), juntament amb David Gesalí[16]
- Atac i defensa de la rereguarda. Els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre 1936-1939 (Cossetània, 2013), juntament amb Ramon Arnabat[17]
- Sota les bombes. Els atacs aeris a Catalunya durant la Guerra Civil (Angle editorial, 2017), juntament amb David Gesalí i Josep R. Casals[18][19]
Com a coordinador[modifica]
- El Penedès sota les bombes. Crònica d'un setge aeri 1937-1939. Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf (Cossetània, 2012)[1][3]
Col·laboracions[modifica]
- «Guerra, franquisme i transició» a la revista El Temps[5][7]
- Documental Ruixats pel foc (ISOCAC-URV, 2013), juntament amb Danae López, Miquel Malet, Ramon Arnabat[20]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Presentació llibre: “El Penedès sota les bombes"». CCGarraf.cat, 19-12-2012. Arxivat de l'original el 2019-12-31. [Consulta: 9 setembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «David Íñiguez i Gràcia». Didpatri.cat. [Consulta: 9 setembre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 «El Penedès sota les bombes». Cossetània.cat. [Consulta: 9 setembre 2017].
- ↑ «DIDPATRI - Didàctica del Patrimoni». Webgrec.UB.edu. [Consulta: 11 setembre 2017].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «La Columna Macià-Companys». Irla.cat. [Consulta: 9 setembre 2017].
- ↑ Gayà, Catalina. ««Molts pilots van morir per defensar Barcelona»». ElPeriodico.cat, 30-12-2010. [Consulta: 11 setembre 2017].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Biografía de David Íñiguez Gràcia» (en castellà). ComparteLibros.com. Arxivat de l'original el 2017-09-09. [Consulta: 9 setembre 2017].
- ↑ Batalla, Carles. «David Íñiguez: «El govern equipara nazisme i legalitat democràtica»». NacióDigital.cat, 09-06-2013. [Consulta: 9 setembre 2017].
- ↑ «El Vesper de la Gloriosa. L'aviació republicana» (en castellà). TodoColección.net. [Consulta: 9 setembre 2017].
- ↑ «Les fosses d'Albinyana. Guerra Civil 1936-1939». Issuu.com, 02-06-2003. [Consulta: 9 setembre 2017].
- ↑ «Ebro 1938» (en castellà). MarcialPons.es. [Consulta: 9 setembre 2017].
- ↑ «Ebro 1938» (en castellà). TodoColección.net. [Consulta: 9 setembre 2017].
- ↑ «La batalla del Ebro» (en castellà). IberLibro.com. [Consulta: 9 setembre 2017].
- ↑ «AVIACIO I GUERRA A LA GARRIGA 1933-1946. (Inclou documental DVD)» (en castellà). [Consulta: 13 febrer 2019].
- ↑ CDHlaGarriga. «Documental: Aviació i bombardeig a la Garriga», 12-12-2016. [Consulta: 13 febrer 2019].
- ↑ «La guerra aèria a Catalunya (1936-1939)» (en castellà). CasaDelLibro.com. [Consulta: 11 setembre 2017].
- ↑ «Atac i defensa de la rereguarda». Cossetània.com. [Consulta: 11 setembre 2017].
- ↑ «Sota les bombes». AngleEditorial.com. [Consulta: 11 setembre 2017].
- ↑ Bernal, Mauricio. «La ciutat bombardejada». ElPeriodico.cat, 31-03-2017. [Consulta: 11 setembre 2017].
- ↑ «Projecció del documental "Ruixats de foc"». BD.centrelectura.cat. [Consulta: 11 setembre 2017].