Davide Carnevali

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaDavide Carnevali
Dades biogràfiques
Naixement 1981 (36/37 anys)
Milà
Activitat professional
Ocupació Traductor, teòric i dramaturg
Modifica dades a Wikidata

Davide Carnevali (Milà, 1981) és un dramaturg i teòric italià.

Com a dramaturg realitza la seva formació principalment amb Laura Curino (Teatro Stabile di Torino) i Carles Batlle; amplia els seus estudis a Catalunya i Alemanya amb Martin Crimp, Biljana Srbljanovic, José Sanchis Sinisterra, Hans-Thies Lehmann, John von Düffel, Simon Stephens i Martin Heckmanns.

La seva carrera d'autor comença amb el reconeixement internacional obtingut per la seva obra Variazioni sul modello di Kraepelin, premiada al Theatertreffen de Berlín 2009,[1] al Premio Riccione per il Teatro 2009 i a les Journées de Lyon des auteurs 2012. L'obra es representa també a l'Argentina en 2011, en el circuit off de Buenos Aires; a França, en 2012, al Théàtre National Populaire de Lyon; a Catalunya, al mateix any, a la Sala Beckett de Barcelona. Segueixen les produccions del Teatre Nacional d'Estònia en 2013 i del Teatre Nacional de Romania en 2015.

Amb Come fu che in Italia scoppiò la rivoluzione ma nessuno se ne accorse guanya en 2010 el “Premio Asti Teatro” i en 2011 el “Premio Borrello nuova drammaturgia”. En 2012 estrena Sweet Home Europa amb una producció del Schauspielhaus Bochum i en forma de radiodrama per la Deutschlandradio Kultur. Posteriorment l'obra s'estrena a Argentina, amb noves produccions a Alemania i a Itàlia, en un muntatge a càrrec del Teatro Stabile di Roma. A França es presenta en forma de mise en espace a la Comédie-Française de Paris en 2012.[2]

En 2013 guanya el “Premio Riccione per il Teatro” (premi nacional de nova drammaturgia italiana) amb Ritratto di donna araba che guarda il mare.[3] Els seus textos han estat premiats i presentats a diverses revistes internacionals i s’han traduït al català, castellà, alemany, anglès, francès, grec, hongarès, estonià, polonès, rumanès i rus.[4]

Com a teòric, completa la seva formació amb un doctorat en Arts Escèniques a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un període d’estudis a la Freie Universität Berlin. A la seva activitat acadèmica s’afegeix la de traductor del català i el castellà, i la de curador editorial. Per a l'editorial italiana GranVía ha curat una antologia de teatre català contemporani, amb textos de Carles Batlle, Lluïsa Cunillé, Jordi Galceran i Victoria Szpunberg. També ha traduït a l'italià diverses obres de Josep Maria Benet i Jornet. Forma part del consell de redacció de la revista "Pausa" (Barcelona) i escriu per a diverses revistes de teatre internacionals sobre dramatúrgia catalana, espanyola, iberoamericana i alemanya.

Referències[modifica]

  1. «Davide Carnevali» (en anglès). Berliner Festspiele. [Consulta: 28 novembre 2015].
  2. «Bureau des lecteurs» (en francès). [Consulta: 27 / 11 / 2015].
  3. «Premio Riccione per il Teatro» (en italià). [Consulta: 27 / 11 / 2015].
  4. «Davide Carnevali» (en català). Sala Beckett. [Consulta: 28 novembre 2015].