Copa Davis de tennis

Copa Davis de tennis

Tipus	esdeveniment esportiu recurrent
Esport	tennis
Epònim	Dwight F. Davis
Organitzador	Federació Internacional de Tennis
Localització  i  Dates
Vigència	1900 –
Calendari de la temporada	març – novembre
Freqüència	anual
Competició
Davis Cup trophy (en)
Altres
Lloc web	daviscup.com

La Copa Davis és una competició tennística disputada anualment entre països per eliminatòries organitzada per la International Tennis Federation. La competició equivalent femenina és la Copa Federació de tennis. La competició es va crear l'any 1900 entre el Regne Unit i els Estats Units. Progressivament es va anar ampliant el nombre de participants superant de llarg el centenar en l'actualitat. L'equip estatunidenc és el més victoriós amb 32 títols i 61 finals disputades i junt a Austràlia dominen àmpliament el palmarès.

Història

Trofeu de la Copa Davis.

El torneig fou ideat l'any 1899 per quatre membres de l'equip de tennis de la Universitat Harvard que tenien el desig de desafiar a tennistes britànics. Un cop les respectives federacions es van posar d'acord, Dwight F. Davis, un dels quatre jugadors estatunidencs, va establir el format del torneig i va encarregar el disseny d'un trofeu a l'empresa Shreve, Crump & Low que ell mateix va adquirir. La primera edició es va disputar entre els Estats Units i la Gran Bretanya (van competir sota el nom de "Illes Britàniques") en el Longwood Cricket Club de Boston l'any 1900 amb victòria de l'equip americà per 3 a 0. L'any següent no es va celebrar però el 1902, els Estats Units van tornar a guanyar l'enfrontament. El 1905 es va expandir amb la inclusió de Bèlgica, Àustria, França i Australàsia, un equip combinat entre Austràlia i Nova Zelanda que van competir conjuntament fins al 1914.

Inicialment es va anomenar International Lawn Tennis Challenge però amb la mort de Dwight Davis, creador del torneig, la competició va adoptar el nom de Copa Davis en el seu honor.

Durant aquesta època, el palmarès se'l van repartir els principals equips segons diverses generacions de tennistes. Els Estats Units van dominar la dècada dels anys 20 amb set títols consecutius gràcies a Bill Tilden, Bill Johnston i R. Norris Williams. Seguidament, França va encadenar 6 títols gràcies a la generació de tennistes coneguda com "Els Quatre Mosqueters" (Jean Borotra, Jacques Brugnon, Henri Cochet i René Lacoste). La competició es va interrompre durant la Primera Guerra Mundial (1915-1918) i la Segona Guerra Mundial (1940-1945). Posteriorment, l'equip australià dominà les dues dècades següents amb 15 títols en 18 finals consecutives gràcies a tennistes com Roy Emerson, Neale Fraser, Lew Hoad, Rod Laver, John Newcombe, Ken Rosewall, Mervyn Rose, Frank Sedgman i el capità de l'equip Harry Hopman.

Fins a l'any 1973, la competició només l'havien guanyat els Estats Units, Gran Bretanya, França i Austràlia/Australàsia. Aquesta hegemonia domina es trencà el 1974 amb el títol de Sud-àfrica, però es donà el fet que l'Índia no acceptà jugar la final com a protesta pel règim d'apartheid dels africans. L'any 1989 es va introduir el tiebreak en la competició i actualment s'utilitza en tots els sets excepte el cinquè.

Format

Monument de la Copa Davis al Stade Roland Garros en honor dels trofeus aconseguits per l'equip francès.

El format actual es va inaugurar en l'edició de 2019, quan Madrid va ser la seu única de la competició. Els equips nacionals estan dividits en grups i sectors per tal de classificar-los segons el seu nivell tennístic i garantir que els millors equips juguen entre ells. Els 18 millors equips del món, 16 a partir dem estan enquadrats en el Grup Mundial i competeixen anualment per aconseguir el títol de la Copa Davis. La resta de països estan distribuïts en un dels tres sectors regionals (Amèrica, Àsia/Oceania i Europa/Àfrica). A partir de la competició de 2021 la competició inclou dues subseus.

El Grup Mundial passa a anomenar-se Davis Cup Finals. Es van substituir les quatre rondes disputades al llarg de l'any (primera ronda, quarts de final, semifinals i final) per disputar tots els partits en una sola setmana i en una sola seu escollida prèviament, ampliant el nombre d'equips nacionals a 18, 16 a partir de 2022. Els primers quatre dies es disputa la fase de grups en format Round Robin, amb els divuit equips repartits en sis grups de tres equips. El guanyador de cada grup i els dos millors segons avancen a quarts de final. Aquests enfrontaments de la fase de grups es disputen mitjançant dos partits individuals més un de dobles, i enlloc de disputar-se al màxim de cinc sets es passa a tres sets. En els tres dies finals es disputen les tres rondes finals: quarts de final, semifinals i final.

Prèviament es disputa la ronda de classificació amb un total de 12 enfrontaments directes, els guanyadors dels quals van accedir a la fase final afegint-se als quatre semifinalistes de l'edició anterior i dos convidats més. Els perdedors van accedir al Grup I dels respectius sectors territorials. Els grups I, II, III i IV de cada sector seguien tenint el mateix funcionament tradicional.

El Grup Mundial és el grup de més categoria, compost pels 16 millors països del món i s'enquadren en quatre rondes eliminatòries per guanyar el trofeu. El quadre es distribueix mitjançant el rànquing establert per la ITF que es configura a partir dels resultats en els anys anteriors. Els dos finalistes sempre són els dos primers caps de sèrie per tal d'assegurar que no es trobaran en la final en la següent edició. Després de la primera ronda eliminatòria, els vuit països vencedors es classifiquen automàticament pel Grup Mundial de l'any següent, mentre que els vuit perdedors han de disputar el Playoff pel Grup Mundial contra els vencedors del Grup I del sectors regionals. Aquest playoff és una eliminatòria on els vencedors entraran al Grup Mundial i els perdedors es baixaran als respectius Grup I dels sectors regionals l'edició següent.

Cada un dels tres sectors regionals es divideix en quatre grups (Grup I, Grup II, Grup III, Grup IV). Els dos grups principals també disputen rondes eliminatòries mentre que els altres dos realitzen un torneig en format Round Robin. Els guanyadors de cada grup ascendeixen de grup mentre que els perdedors descendeixen.

Cada ronda eliminatòria del Grup Mundial i els grups I i II es compon de cinc partits, disputats normalment en un cap de setmana: dos individuals el divendres, un partit de dobles el dissabte i dos individuals més el diumenge. Cada partit es disputa al millor de cinc sets, llevat que l'eliminatòria ja estigui decidida, aleshores solen disputar-se els partits restants al millor de tres sets. En els quatre primers sets es decideixen en tiebreak si és necessari, però en el cinquè és obligatori guanyar per dos jocs de diferència. L'equip que venci en almenys tres partits és el guanyador de l'eliminatòria i accedeix a la següent ronda. Generalment, els tennistes que disputen els partits individuals el divendres, solen repetir el diumenge però intercanviant l'oponent. Abans de disputar cada eliminatòria, el capità de l'equip escull els tennistes que formaran l'equip, entre dos i cinc, i quins partits disputaran cada un, individuals i dobles. El dia abans se celebra el sorteig per determinar l'ordre de joc dels partits. En anteriors edicions, els equips només podien substituir els tennistes del darrer dia només en cas de lesió o malaltia, i comprovat per un metge. Actualment, el reglament permet que el capità designi els tennistes que disputaran els dos darrers partits individuals sempre que no es repeteixi enfrontament disputat del primer dia. No hi ha cap restricció sobre els jugadors que han de disputar el partit de dobles, ja que poden ser els mateixos que disputen els enfrontaments individuals o uns altres que generalment són especialistes de dobles. Les eliminatòries dels grups III i IV estan formades per només tres partits, dos individuals i un de dobles, que es disputen el mateix dia, i tots incorporen el tiebreak si és necessari.

Estructura actual

Nivell	Grups
1	Grup Mundial 16 països
	Play-off Grup Mundial 8 països del Grup Mundial + 8 països dels Grups I
2	Grup I Zona Amèrica	Grup I Zona Àsia/Oceania	Grup I Zona Europa/Àfrica
3	Grup II Zona Amèrica 8 països	Grup II Zona Àsia/Oceania 8 països	Grup II Zona Europa/Àfrica 16 països
4	Grup III Zona Amèrica 8 països	Grup III Zona Àsia/Oceania 8 països	Grup III Zona Europa 16 països	Grup III Zona Àfrica 16 països
5	Grup IV Zona Amèrica (provisional)	Grup IV Zona Àsia/Oceania (provisional)

El nombre total d'equips participants en el Grup I és de 24 i estan distribuïts en els tres grups I segons la seva localització a partir dels ascensos i descensos respecte al Grup Mundial. El nombre total de països entre el Grup Mundial i el Grup I és de 40, dels quals 22 són de la zona europea/africana, 9 del sector americà i 9 del sector asiàtic/oceànic. Els vuit països del Grup I que disputen els Play-offs per accedir al Grup Mundial són dos del sector americà, dos del sector asiàtic/oceànic i quatre del sector europeu/africà. Els Grups IV són provisionals perquè si el nombre final de països participants és molt reduït, l'organització del trofeu situa aquests països als respectius Grups III.

Calendari

• Primera data. Primera ronda del Grup Mundial, dels Grups I i dels Grups II.
• Segona data. Quarts de final del Grup Mundial, segona ronda dels Grups I i dels Grups II, primera ronda dels play-off de descens dels Grups I i play-off de descens dels Grups II.
• Tercera data. Disputa del Grups IV (si hi ha grups).
• Quarta data. Disputa del Grups III (els sectors se solen disputar en diferents dates).
• Cinquena data. Semifinals del Grup Mundial, Play-off del Grup Mundial, segona ronda dels play-off de descens dels Grups I i tercera ronda dels Grups II.
• Sisena data. Final del Grup Mundial (Final de la Copa Davis).

Estructures prèvies

Quan la competició va començar l'any 1900, la Copa Davis se celebrava en format Challenge Cup, és a dir, tots els equips competien entre ells per enfrontar-se en la final contra el campió de l'edició anterior, mentre aquest accedia directament en la final. A partir de l'any 1923, els equips es van dividir ens dues zones mundials: el sector americà i el sector europeu, on els campions dels dos sectors disputaven un partit dins el sector interzonal, que decidia quin equip s'enfrontava amb el defensor del títol. L'any 1955 es va afegir un nou sector conegut com a zona de l'est, com a resultat, a l'enfrontament interzonal hi accedien tres països disputant una eliminatòria, de manera que dos dels campions zonals disputaven una semifinal, i el guanyador accedia a la final contra el tercer campió zonal. Amb el creixement del nombre d'equips europeus, aquest sector es va dividir en dues zones l'any 1966 (Sector europeu A i Sector europeu B) i en l'enfrontament interzonal hi accedien quatre països. El 1972 es va eliminar el format Challenge Cup, de manera que el campió deixava d'accedir directament a la final i havia de disputar totes les rondes com la resta d'equips competidors. El format actual de la Copa Davis es va instaurar l'any 1981, dividint els millors equips en el Grup Mundial i la resta en grups dels sectors zonals.

Format 1981-2018

El grup mundial el formaven 16 equips i la competició del grup mundial es disputava al llarg de quatre caps de setmana durant l'any i cada ronda eliminatòria entre dos països es disputava en un dels dos països. La ITF determinava el país amfitrió de cada enfrontament a l'inici de la temporada.

Palmarès

Any	Campió	Resultat	Finalista	Superfície	Recinte	Ciutat
1900	Estats Units	3 − 0	Illes Britàniques	Herba	Longwood Cricket Club	Boston, Estats Units
1901	No disputada
1902	Estats Units (2)	3 − 2	Illes Britàniques	Herba	Crescent Athletic Club	Brooklyn, Estats Units
1903	Illes Britàniques	4 − 1	Estats Units	Herba	Longwood Cricket Club	Boston, Estats Units
1904	Illes Britàniques (2)	5 − 0	Bèlgica	Herba	Worple Road	Londres, Regne Unit
1905	Illes Britàniques (3)	5 − 0	Estats Units	Herba	Queen's Club	Londres, Regne Unit
1906	Illes Britàniques (4)	5 − 0	Estats Units	Herba	Worple Road	Londres, Regne Unit
1907	Australàsia	3 − 2	Illes Britàniques	Herba	Warple Road	Londres, Regne Unit
1908	Australàsia (2)	3 − 2	Estats Units	Herba	Albert Ground	Melbourne, Austràlia
1909	Australàsia (3)	5 − 0	Estats Units	Herba	Double Bay Grounds	Sydney, Austràlia
1910	No disputada
1911	Australàsia (4)	4 − 0	Estats Units	Herba	Hagley Park	Christchurch, Nova Zelanda
1912	Illes Britàniques (5)	3 − 2	Australàsia	Herba	Albert Ground	Melbourne, Austràlia
1913	Estats Units (3)	3 − 2	Regne Unit	Herba	Worple Road	Londres, Regne Unit
1914	Australàsia (5)	3 − 2	Estats Units	Herba	West Side Tennis Club	Nova York, Estats Units
1915	Primera Guerra Mundial
1916
1917
1918
1919	Australàsia (6)	4 − 1	Regne Unit	Herba	Double Bay Grounds	Sydney, Austràlia
1920	Estats Units (4)	5 − 0	Australàsia	Herba	Domain Cricket Club	Auckland, Nova Zelanda
1921	Estats Units (5)	5 − 0	Japó	Herba	West Side Tennis Club	Nova York, Estats Units
1922	Estats Units (6)	4 − 1	Australàsia	Herba	West Side Tennis Club	Nova York, Estats Units
1923	Estats Units (7)	4 − 1	Austràlia	Herba	West Side Tennis Club	Nova York, Estats Units
1924	Estats Units (8)	5 − 0	Austràlia	Herba	Germantown Cricket Club	Filadèlfia, Estats Units
1925	Estats Units (9)	5 − 0	França	Herba	Germantown Cricket Club	Filadèlfia, Estats Units
1926	Estats Units (10)	4 − 1	França	Herba	Germantown Cricket Club	Filadèlfia, Estats Units
1927	França	3 − 2	Estats Units	Herba	Germantown Cricket Club	Filadèlfia, Estats Units
1928	França (2)	4 − 1	Estats Units	Terra batuda	Stade Roland Garros	París, França
1929	França (3)	3 − 2	Estats Units	Terra batuda	Stade Roland Garros	París, França
1930	França (4)	4 − 1	Estats Units	Terra batuda	Stade Roland Garros	París, França
1931	França (5)	3 − 2	Regne Unit	Terra batuda	Stade Roland Garros	París, França
1932	França (6)	3 − 2	Estats Units	Terra batuda	Stade Roland Garros	París, França
1933	Regne Unit (6)	3 − 2	França	Terra batuda	Stade Roland Garros	París, França
1934	Regne Unit (7)	4 − 1	Estats Units	Herba	All England Club	Londres, Regne Unit
1935	Regne Unit (8)	5 − 0	Estats Units	Herba	All England Club	Londres, Regne Unit
1936	Regne Unit (9)	3 − 2	Austràlia	Herba	All England Club	Londres, Regne Unit
1937	Estats Units (11)	4 − 1	Regne Unit	Herba	All England Club	Londres, Regne Unit
1938	Estats Units (12)	3 − 2	Austràlia	Herba	Merion Cricket Club	Haverford, Estats Units
1939	Austràlia (7)	3 − 2	Estats Units	Herba	Merion Cricket Club	Haverford, Estats Units
1940	Segona Guerra Mundial
1941
1942
1943
1944
1945
1946	Estats Units (13)	5 − 0	Austràlia	Herba	Kooyong Stadium	Melbourne, Austràlia
1947	Estats Units (14)	4 − 1	Austràlia	Herba	West Side Tennis Club	Nova York, Estats Units
1948	Estats Units (15)	5 − 0	Austràlia	Herba	West Side Tennis Club	Nova York, Estats Units
1949	Estats Units (16)	4 − 1	Austràlia	Herba	West Side Tennis Club	Nova York, Estats Units
1950	Austràlia (8)	4 − 1	Estats Units	Herba	West Side Tennis Club	Nova York, Estats Units
1951	Austràlia (9)	3 − 2	Estats Units	Herba	White City Stadium	Sydney, Austràlia
1952	Austràlia (10)	4 − 1	Estats Units	Herba	Memorial Drive Tennis Centre	Adelaida, Austràlia
1953	Austràlia (11)	3 − 2	Estats Units	Herba	Kooyong Stadium	Melbourne, Austràlia
1954	Estats Units (17)	3 − 2	Austràlia	Herba	White City Stadium	Sydney, Austràlia
1955	Austràlia (12)	5 − 0	Estats Units	Herba	West Side Tennis Club	Nova York, Estats Units
1956	Austràlia (13)	5 − 0	Estats Units	Herba	Memorial Drive Tennis Centre	Adelaida, Austràlia
1957	Austràlia (14)	3 − 2	Estats Units	Herba	Kooyong Stadium	Melbourne, Austràlia
1958	Estats Units (18)	3 − 2	Austràlia	Herba	Milton Courts	Brisbane, Austràlia
1959	Austràlia (15)	3 − 2	Estats Units	Herba	West Side Tennis Club	Nova York, Estats Units
1960	Austràlia (16)	4 − 1	Itàlia	Herba	White City Stadium	Sydney, Austràlia
1961	Austràlia (17)	5 − 0	Itàlia	Herba	Kooyong Stadium	Melbourne, Austràlia
1962	Austràlia (18)	5 − 0	Mèxic	Herba	Milton Courts	Brisbane, Austràlia
1963	Estats Units (19)	3 − 2	Austràlia	Herba	Memorial Drive Tennis Centre	Adelaida, Austràlia
1964	Austràlia (19)	3 − 2	Estats Units	Terra batuda	Harold Clark Courts	Cleveland, Estats Units
1965	Austràlia (20)	4 − 1	Espanya	Herba	White City Stadium	Sydney, Austràlia
1966	Austràlia (21)	4 − 1	Índia	Herba	Kooyong Stadium	Melbourne, Austràlia
1967	Austràlia (22)	4 − 1	Espanya	Herba	Milton Courts	Brisbane, Austràlia
1968	Estats Units (20)	4 − 1	Austràlia	Herba	Memorial Drive Tennis Centre	Adelaida, Austràlia
1969	Estats Units (21)	5 − 0	Romania	Dura	Harold Clark Courts	Cleveland, Estats Units
1970	Estats Units (22)	5 − 0	Alemanya Occidental	Dura	Harold Clark Courts	Cleveland, Estats Units
1971	Estats Units (23)	3 − 2	Romania	Terra batuda	Olde Providence Racquet Club	Charlotte, Estats Units
1972	Estats Units (24)	3 − 2	Romania	Terra batuda	Club Sportiv Progresul	Bucarest, Romania
1973	Austràlia (23)	5 − 0	Estats Units	Terra batuda (i)	Public Auditorium	Cleveland, Estats Units
1974	Sud-àfrica	A	Índia
1975	Suècia	3 − 2	Txecoslovàquia	Terra batuda (i)	Kungliga Tennishallen	Estocolm, Suècia
1976	Itàlia	4 − 1	Xile	Terra batuda	Estadio Nacional	Santiago, Xile
1977	Austràlia (24)	3 − 1	Itàlia	Herba	White City Stadium	Sydney, Austràlia
1978	Estats Units (25)	4 − 1	Regne Unit	Dura	Mission Hills Country Club	Rancho Mirage, Estats Units
1979	Estats Units (26)	5 − 0	Itàlia	Terra batuda (i)	Bill Graham Civic Auditorium	San Francisco, Estats Units
1980	Txecoslovàquia	4 − 1	Itàlia	Terra batuda (i)	Malá Sportovní Hall	Praga, Txecoslovàquia
1981	Estats Units (27)	3 − 1	Argentina	Terra batuda (i)	Riverfront Coliseum	Cincinnati, Estats Units
1982	Estats Units (28)	3 − 2	França	Terra batuda (i)	Palais des Sports	Grenoble, França
1983	Austràlia (25)	3 − 2	Suècia	Herba	Kooyong Stadium	Melbourne, Austràlia
1984	Suècia (2)	4 − 1	Estats Units	Terra batuda (i)	Scandinavium	Göteborg, Suècia
1985	Suècia (3)	3 − 2	Alemanya Occidental	Terra batuda (i)	Olympiahalle	Múnic, Alemanya Occidental
1986	Austràlia (26)	3 − 2	Suècia	Herba	Kooyong Stadium	Melbourne, Austràlia
1987	Suècia (4)	5 − 0	Índia	Terra batuda (i)	Scandinavium	Göteborg, Suècia
1988	Alemanya Occidental	4 − 1	Suècia	Terra batuda (i)	Scandinavium	Göteborg, Suècia
1989	Alemanya Occidental (2)	4 − 1	Suècia	Terra batuda (i)	Schleyerhalle	Stuttgart, Alemanya Occidental
1990	Estats Units (29)	3 − 2	Austràlia	Terra batuda (i)	Suncoast Dome	Saint Petersburg, Estats Units
1991	França (7)	3 − 1	Estats Units	Terra batuda (i)	Palais des Sports de Gerland	Lió, França
1992	Estats Units (30)	3 − 1	Suïssa	Dura (i)	Tarrant Country Centre	Fort Worth, Estats Units
1993	Alemanya (3)	4 − 1	Austràlia	Terra batuda (i)	Exhibition Hall	Düsseldorf, Alemanya
1994	Suècia (5)	4 − 1	Rússia	Terra batuda (i)	Estadi Olímpic	Moscou, Rússia
1995	Estats Units (31)	3 − 2	Rússia	Terra batuda (i)	Estadi Olímpic	Moscou, Rússia
1996	França (8)	3 − 2	Suècia	Dura (i)	Malmömässan	Malmö, Suècia
1997	Suècia (6)	5 − 0	Estats Units	Terra batuda (i)	Scandinavium	Göteborg, Suècia
1998	Suècia (7)	4 − 1	Itàlia	Terra batuda (i)	Mediolanum Forum	Milà, Itàlia
1999	Austràlia (27)	3 − 2	França	Terra batuda (i)	Palais des Congrès Acropolis	Niça, França
2000	Espanya	3 − 1	Austràlia	Terra batuda (i)	Palau Sant Jordi	Barcelona, Espanya
2001	França (9)	3 − 2	Austràlia	Herba	Rod Laver Arena	Melbourne, Austràlia
2002	Rússia	3 − 2	França	Terra batuda (i)	Palais Omnisports de Paris-Bercy	París, França
2003	Austràlia (28)	3 − 1	Espanya	Herba	Rod Laver Arena	Melbourne, Austràlia
2004	Espanya (2)	3 − 2	Estats Units	Terra batuda (i)	Estadi Olímpic de la Cartuja	Sevilla, Espanya
2005	Croàcia	3 − 2	Eslovàquia	Dura (i)	Sibamac Arena	Bratislava, Eslovàquia
2006	Rússia (2)	3 − 2	Argentina	Dura (i)	Estadi Olímpic	Moscou, Rússia
2007	Estats Units (32)	4 − 1	Rússia	Dura (i)	Memorial Coliseum	Portland, Estats Units
2008	Espanya (3)	3 − 1	Argentina	Dura (i)	Polideportivo Islas Malvinas	Mar del Plata, Argentina
2009	Espanya (4)	3 − 0	Txèquia	Terra batuda (i)	Palau Sant Jordi	Barcelona, Espanya
2010	Sèrbia	3 − 2	França	Dura (i)	Belgrade Arena	Belgrad, Sèrbia
2011	Espanya (5)	3 − 1	Argentina	Terra batuda (i)	Estadi Olímpic de la Cartuja	Sevilla, Espanya
2012	Txèquia (2)	3 − 2	Espanya	Dura (i)	O2 Arena	Praga, República Txeca
2013	Txèquia (3)	3 − 2	Sèrbia	Dura (i)	Belgrade Arena	Belgrad, Sèrbia
2014	Suïssa	3 − 1	França	Terra batuda (i)	Stade Pierre Mauroy	Lilla, França
2015	Regne Unit (10)	3 − 1	Bèlgica	Terra batuda (i)	Flanders Expo	Gant, Bèlgica
2016	Argentina	3 − 2	Croàcia	Dura (i)	Arena Zagreb	Zagreb, Croàcia
2017	França (10)	3 − 2	Bèlgica	Dura (i)	Stade Pierre Mauroy	Lilla, França
2018	Croàcia (2)	3 − 1	França	Terra batuda (i)	Stade Pierre Mauroy	Lilla, França
2019	Espanya (6)	2 − 0	Canadà	Dura (i)	Caja Mágica	Madrid, Espanya
2020	Edició suspesa a causa de la pandèmia de COVID-19
2021	Rússia (3)	2 − 0	Croàcia	Dura (i)	Madrid Arena	Madrid, Espanya
2022	Canadà	2 − 0	Austràlia	Dura (i)	Martín Carpena Arena	Màlaga, Espanya
2023	Itàlia	2 − 0	Austràlia	Dura (i)	Martín Carpena Arena	Màlaga, Espanya

Estadístiques

Títols	País	Edicions	Finalista
32	Estats Units	1900, 1902, 1913, 1920, 1921, 1922, 1923, 1924, 1925, 1926, 1937, 1938, 1946, 1947, 1948, 1949, 1954, 1958, 1963, 1968, 1969, 1970, 1971, 1972, 1978, 1979, 1981, 1982, 1990, 1992, 1995, 2007	29
28	Austràlia Australàsia*	1907*, 1908*, 1909*, 1911*, 1914, 1919, 1939, 1950, 1951, 1952, 1953, 1955, 1956, 1957, 1959, 1960, 1961, 1962, 1964, 1965, 1966, 1967, 1973, 1977, 1983, 1986, 1999, 2003	21
10	França	1927, 1928, 1929, 1930, 1931, 1932, 1991, 1996, 2001, 2017	9
	Regne Unit Illes Britàniques*	1903*, 1904*, 1905*, 1906*, 1912*, 1933, 1934, 1935, 1936, 2015	8
7	Suècia	1975, 1984, 1985, 1987, 1994, 1997, 1998	5
6	Espanya	2000, 2004, 2008, 2009, 2011, 2019	4
3	Alemanya Alemanya Occidental*	1988*, 1989*, 1993	2
	Txèquia Txecoslovàquia*	1980*, 2012, 2013	2
	Rússia	2002, 2006, 2021	3
2	Croàcia	2005, 2018	2
	Itàlia	1976, 2023	6
1	Argentina	2016	4
	Canadà	2022	1
	Sèrbia	2010	1
	Suïssa	2014	1
	Sud-àfrica	1974	−
0	Bèlgica	−	3
	Índia	−	3
	Romania	−	3
	Eslovàquia	−	1
	Japó	−	1
	Mèxic	−	1
	Xile	−	1

Distribució de punts ATP

Els partits disputats en les eliminatòries del Grup Mundial i en els Play-offs del Grup Mundial són recompensats amb punts per al rànquing ATP.

Ronda	Victòria partit	Derrota partit	Bonus equip	Bonus individual	Total
Final	75		75A	125B	150 / 225A / 275B
Semifinals	70				140
Quarts de final	65				130
Primera ronda	40	10C			80
Play-off	5(10)D				15
Total acumulable	500		500−535A	625B	625

• Nota A: Els punts de bonificació per equip són atorgats als tennistes individuals que aconsegueixen 7 victòries i el seu equip s'adjudica la competició.
• Nota B: Els punts de bonificació individual són atorgats als tennistes individuals que aconsegueixen 8 victòries. En aquest cas no s'atorga el bonus per equips.
• Nota C: Si un tennista guanyarà un partit en les rondes finals, aquests punts es descompten. Només una derrota es converteixen en punts.
• Nota D: Pel primer partit s'assignen 5 punts, amb la segona cinc més, fent un total de 15 disponibles.

Vegeu també

• Copa Federació
• Copa Hopman
• Copa del món
• ATP Cup

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Copa Davis de tennis

• Copa Davis de tennis - Lloc web oficial (anglès) (castellà)