Daylamites (poble)
  | |
| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Llengua | deylami |
Els daylamites foren un poble preiranià del nord-oest de l'Iran, establert a la regió de Daylam, al sud de Gilan. Reclutats com a soldats per l'Imperi sassànida, van oposar una llarga resistència a la conquesta àrab de Pèrsia i la subsegüent islamització. En la dècada de 930, d'aquest grup sorgí la dinastia buwàyhida, que va dominar gran part de l'actual iran fins a l'arribada dels turcs seljúcides, a mitjan segle xi.[1]
Història
[modifica]Els daylamites habitaven les terres altes de Dailam, a la serralada de l'Elburz, entre Guilan i Tabaristan. Tanmateix, fonts antigues zoroastrianes i cristianes situen el seu origen a Anatòlia, prop del riu Tigris,[2] on actualment resideixen grups afins com els dimilis.[3] Parlaven una llengua pròpia, classificada com a dialecte persa nord-occidental similar al dels gilakis.[4] Gràcies a l'activitat de Joan de Daylam, el cristianisme nestorià s'hi va difondre àmpliament; es documenten bisbats a la zona fins a la dècada del 790 i és possible que hi pervisquessin comunitats cristianes fins al segle XIV.[4]
En l'àmbit militar, l'Imperi Sassànida els emprà com a infanteria d'elit.[5] Segons els historiadors bizantins Procopi de Cesarea i Agàcies, eren guerrers bel·licosos experts en el combat cos a cos, armats amb espasa, escut i javelines. Tot i haver donat suport a la rebel·lió de Vararanes Chobin, posteriorment quatre mil daylamites formaren part de la guàrdia de Cosroes II.[4] Així mateix, tropes d'aquesta ètnia van acompanyar el general Vahriz —probablement d'origen daylamita— en la conquesta del Iemen l'any 570, on més tard tingueren un paper destacat en la islamització de la regió.[4]
Tot i que algunes fonts islàmiques sostenen que, rere la derrota sassànida a la batalla d'al-Qadisiyya, la guàrdia reial daylamita desertà i es convertí a l'islam,[6] la població del Daylam va resistir la invasió àrab durant segles sota el comandament de líders locals.[4][7] La regió va viure un estat de guerra permanent. Aquest fet va obligar a reactivar l'antiga ciutat-fortalesa de Qazvin com a baluard defensiu. Segons l'historiador at-Tabarí, els daylamites, juntament amb els turcs, eren considerats els pitjors enemics dels musulmans.[4] El domini abbàssida sobre la zona fou parcial i poc efectiu.
Durant el califat de Harun ar-Raixid, l'arribada de dissidents xiïtes i àlides que fugien de la persecució va propiciar la progressiva conversió a l'islam xiïta d'una població fins aleshores majoritàriament pagana, amb minories zoroastrianes i cristianes.[8][4] Malgrat la islamització, va perviure una forta identitat persa i un marcat sentiment antiàrab, exemplificat per dinasties com els ziyàrides, que van restaurar antigues festivitats iranianes.[7] Actualment, la tribu dels delaim o dulaim, a l'Iraq, es considera una branca moderna d'aquest poble.
Referències
[modifica]- ↑ Al-Tabari; Fishbein, Michael (traductor). The Victory of the Marwanids, AD 685-693-A. H. 66-73. XXI. State University of New York Press, 1990, p. 90. ISBN 0-79140-221-5. «Nota 336: els daylamites eren un poble iranià que vivia a les terres altes de Guilan, al nord de l'Iran. Havien servit als sassànides com a mercenaris i van mantenir tossudament la seva independència malgrat moltes expedicions musulmanes contra ells»
- ↑ Dadagi, Farnbagh; Bahar, Mehrdad (traductor). Bundahishn (en anglès), 1990.
- ↑ Extra, Guus; Gorter, Durk. The other languages of Europe: demographic, sociolingüístic, and educational perspectives (en anglès). Multilingual Matters, 2001. ISBN 1-85359-509-8.
- 1 2 3 4 5 6 7 Felix, Wolfgang. «Deylamites». A: Ehsan Yarshater. Encyclopædia Iranica (en anglès). volum VII, fascicle 4. Costa Mesa (California): Mazda Publishers, 1995. ISBN 1-56859-022-9 [Consulta: 17 juny 2015].
- ↑ Farrokh, 2007, p. 201, 224, 231.
- ↑ Farrokh, 2007, p. 269.
- 1 2 Price, 2005, p. 42.
- ↑ Farrokh, 2007, p. 274-5.
Bibliografia
[modifica]- Farrokh, Kaveh. Shadows in the Desert: Ancient Persia at War (en anglès). Osprey Publishing, 2007. ISBN 1-84603-108-7.[Enllaç no actiu]
- Price, Massoume. Iran's diverse peoples (en anglès). ABC-CLIO, 2005. ISBN 1-57607-993-7.
- The period from the Arab invasion to the Saljuqs (en anglès). IV. Cambridge University Press, 1975. ISBN 1-13905-496-1.