Deïtat creadora
La deïtat creadora és un déu que efectua la creació de l'univers i del món a partir de combinar diversos elements preexistents o fent-los sorgir del no-res. Tant les religions politeistes com les monoteistes presenten exemples d'aquesta figura.[1] En el cas del politeisme, el déu creador pot ser una entitat independent (sovint més abstracta que la resta o pertanyent a una generació anterior de déus) o bé compartir atributs amb el déu del cel o el déu suprem del panteó. Dins del monoteisme, sol atribuir-se el poder creador a la divinitat venerada, que és alhora origen de la vida i justificació de la moral. Com que els monoteistes només adoren un sol déu, atribueixen a aquest tots els poders sobrenaturals possibles (de fet l'omnipotència és un tret propi de Déu en la concepció occidental), incloent-hi la creació.[2][3][4]
Alguns exemples de déu creador són Ptah (divinitat egípcia), El (déu principal de la mitologia cananea), Déu Pare (primera de les tres persones que conformen la Santíssima Trinitat cristiana) o Viracocha (primera divinitat dels antics peruans).
Referències[modifica]
- ↑ «creation myth - Doctrines of creation | Britannica» (en anglès). [Consulta: 18 novembre 2022].
- ↑ «Dios Significado Bíblico». [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ «9 DIVINITÀ DELLA VITA E DELLA CREAZIONE DALLE CULTURE ANTICHE - ULTIMI AGGIORNAMENTI» (en italià). [Consulta: 23 novembre 2022].
- ↑ (2004) Sacred Books of the Hindus Volume 22 Part 2: Pt. 2, p. 67, R.B. Vidyarnava, Rai Bahadur Srisa Chandra Vidyarnava