De Havilland

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióDe Havilland
Dades bàsiques
Tipus constructor aeronàutic
Indústria aerospacial
Forma jurídica societat limitada
Forma jurídica
Creació 1920
Fundador Geoffrey de Havilland
Data de dissolució 1964
Reemplaçat per Hawker Siddeley Tradueix
Organització i govern
Seu 
Empresa matriu Hawker Siddeley Tradueix
Propietat de Hawker Siddeley Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

De Havilland Aircraft Company Limited va ser un fabricant d'avions britànic establert a finals de la década de 1920 per Geoffrey de Havilland al aeròdrom d'Stag Lane als afores de Londres. Posteriorment es va traslladar a Hatfield, Hertfordshire.

Conegut per la seva innovació, de Havilland va ser el responsable d'un gran nombre d'aeronaus, com el biplà DH.60 moth que va revolucionar l'aviació general en els anys 20, el Fox Moth dels anys 30, el primer transport comercial capaç d'operar sense subvenció de govern, el Mosquito, un avió multi propòsit de la Segona Guerra Mundial fet de fusta o el Comet, el primer servei de transport de passatgers de reacció.

La companyia De Havilland es va convertir en membre del grup Hawker Siddeley l'any 1960, però va perdre el nom de marca el  1963. Avui és part de BAE Systems plc, la empresa aeroespacial més important de defensa britànica.

Història[modifica]

Orígens[modifica]

El gener de 1920 Geoffrey De Havilland treballava per Airco com a director tècnic i dissenyador en cap. Birmingham Small Arms Company va comprar Airco el 20 de gener d'aquell any a George Holt Thomas però aviat van descobrir què la situació financera de la companyia era molt pitjor del que pensaven i la van liquidar el juliol de 1920. Les pèrdues de BSA van ser tan grans que no va poder pagar dividends durant els següents 4 anys.[1]

Amb l'ajuda de Thomas, De Havilland va agafar un modest local al proper aeròdrom d'Stag Lane i, el 26 de setembre de 1920, va formar una societat de responsabilitat limitada, la De Havilland Aircraft Company Limited, els directors de la qual van ser, el propi De Havilland i Arthur Edwin Turner, i l'enginyer en cap va ser Charles Clement Walker.[2] L'any 1928 la De Havilland va passar a mans públiques.[3]

Inicialment De Havilland es va concentrar en la construcció de biplans monoplaces i biplaces continuant la línia de models DH construïts per Airco adaptant-los per a el seu ús com avió de línia, però aleshores van introduir una sèrie de models més petits amb els seus propis motors De Havilland Gipsy, com el Gipsy Moth i el Tiger Moth. Aquests avions van establir diversos rècords, sovint pilotats pel mateix De Havilland. Amy Johnson va volar en solitari d'Anglaterra a Austràlia l'any 1930 a bord d'un Gipsy Moth.

El DH.84 Dragon va ser el primer aeroplà comprat per Aer Lingus el 1936 i posteriorment també van fer servir el DH.86B Dragon Express i el DH.89 Dragon Rapide. De Havilland va continuar fabricant models amb motor de pistons d'altes prestacions com l'avió de competició DH.88 Comet, que va ser famós per guanyar la cursa MacRobertson Air Race d'Anglaterra a Austràlia l'any 1934.

Segona Guerra Mundial[modifica]

Els dissenys d'aeronaus d'altes prestacions construïdes en fusta va culminar amb la construcció del Mosquito, fet majoritàriament de fusta. La companyia va continuar amb la fabricació del caça, encara superior en prestacions, De Havilland Hornet que va ser pioner en l'ús de tècniques de fixació fusta-metall i metall-metall. L'any 1937, De Havilland va establir una fàbrica a Lostock per produir hèlices per els avions militars[4] i té un carrer al seu nom a Horwich, el carrer De Havilland Way.

Després de la guerra[modifica]

Un cop acabada la guerra, De Havilland va continuar amb dissenys molt avançats tant en el camp militar com civil, però a causa d'alguns desastres públics, la companyia va quedar malmesa com a entitat independent. L'avió a reacció experimental de Havilland DH.108 Swallow es va estavellar al estuari del Tàmesi, morint Geoffrey De Havilland, Jr., el fill del fundador de la companyia. El de Havilland Comet també va patir tres accidents greus en dos anys. Per últim el prototipus del DH.110 es va estavellar durant la demostració aèria de Farnborough on van morir persones del públic.

A causa dels problemes estructurals del Comet, l'any 1954 es van retirar totes les unitats que hi havien i l'empresa va fer un esforç molt important per construir una nova versió més gran i resistent, el Comet 4, que va estar operatiu el 1958. Per aquella època ja existien el Boeing 707 i el Douglas DC-8, que eren més ràpids i els costos operatius eren molt menors, el que va fer que no hi haguessin comandes per el Comet 4.

Hawker Siddeley va comprar De Havilland l'any 1960 però la va mantenir com una companyia separada fins al 1963, any en què es va convertir en una divisió de Hawker Siddeley Aviation[5] i tots els models que s'estàven fabricant van canviar la seva denominació de DH a HS. De totes formes el nom de De Havilland i les seves inicials DH es van mantenir amb nombrosos Moth i altres models antics què encara volaven.

Llistat de productes[modifica]

Aeronaus[modifica]

El biplà de Havilland No. 2 o F.E.1 en vol, circa 1911
Un de Havilland Airco DH9 al Museu Imperial de Guerra Duxford l'any 2008
Un de Havilland DH 83 Fox Moth a l'aeroport de Kemble el 2003
de Havilland DH87B Hornet Moth de 1936 enlairant-se a Wiltshire, l'any 2008
Un DH.89 Dragon Rapide de l'Associació de Paracaigudistes de la RAF el 1968
De Havilland Hercules-66 d'Imperial Airways
  • Biplans
  • Planadors
    • DH.52 planador monoplaça d'ala alta. Va volar per primer cop el 1921. Només es van construir 2 unitats.[6]
DH.94 Moth Minor al Museu d'Aviació de Benalla el juny de 2012
de Havilland Mosquito B.35 al Museu d'Aviació de l'Alberta
Un de Havilland DH.104 Dove a Kemble l'any 2003
El de Havilland HS.121 Trident 3 de British Airways a l'Aeroport de Manchester el 1975
  • Avions de transport civils i militars de reacció
    • DH.106 Comet
    • DH.121 Trident posteriorment HS Trident
    • DH.125 posteriorment HS.125
    • DH.146 posteriorment BAe.146
de Havilland Sea Vixen (G-CVIX) a un espectacle aeri a Kemble el 2005

Motors[modifica]

  • Sèrie de motors de pistó Gipsy de 4, 6- i 12 cilindres
  • Ghost turbojet
  • Goblin turbojet
  • Gyron Junior turbojet
  • Gnome turboshaft
  • Coet Sprite

Sistemes d'armament[modifica]

Un míssil Blue Streak al Deutsches Museum a Schleissheim, Munic

Filials[modifica]

de Havilland Canadà[modifica]

de Havilland Beaver (DHC2)
Bombardier (de Havilland Canada) Dash 8
de Havilland Austràlia DHA.3 Drover 3B a Sydney (Bankstown) el 1970

de Havilland Canada Aircraft es va constituir el 1928 per construir el DH.60 Moth per l'entrenament del cos de l'aire de Canadà i va continuar després de la guerra per construir els seus propis dissenys adaptats al dur entorn canadenc.[7] Les aeronaus del DHC-2 al DHC-7 van ser tot dissenys d'STOL. DHC va passar un temps com a empresa estatal, posteriorment com a subsidiaria de Boeing, i un altre cop va passar a mans de l'estat. Finalment De Havilland Canada es va incorporar al grup Bombardier fins que, el maig de 2005, va vendre els drets de la producció d'aeronaus De Havilland a Viking Air Ltd. de Sidney, Colúmbia britànica.

de Havilland Austràlia[modifica]

La primera filial de de Havilland va ser establerta a Austràlia el mes de març de 1927 amb el nom de de Havilland Aircraft Pty. Ltd. La companyia es va traslladar de Melbourne a Sydney durant 1930 on actuava com una agència de la companyia matriu, amb muntatge, reparació i venda de components per els populars models esportius i comercials de la marca. Fins a la Segona Guerra Mundial, de Havilland Australia (DHA) no es va convertir en fabricant d'avions, quan va començar a fabricar el Tiger Moth, el DH.84 el Mosquito o el de Havilland Vampire. També durant la guerra, DHA va construir i dissenyar un planador militar per el cas què Japó envaís Austràlia, el DH.G1, que utilitzava el fuselatge del DH.84, que també construïen.

Actualment DHA va passar a ser propietat de Boeing Australia amb el nom de Hawker de Havilland Aerospace fins que, el febrer de 2009 es va passar a denominar Boeing Aerostructures Australia.

Referències[modifica]

Notes[modifica]

  1. Davenport-Hines, R.P.T.. Dudley Docker: The Life and Times of a Trade Warrior (en anglès). Cambridge, Regne unit: Cambridge University Press, 2002, p. 216. ISBN 9780521894005. 
  2. Flight Magazine, 07-10-1920, pàg. 1070.
  3. Flight Magazine, 20-09-1940, pàg. 255.
  4. «Factory took flight to help win the war» (en anglès). The Bolton News, 15-08-2012. [Consulta: 24 octubre 2018].
  5. «De Havilland - Post War» (en anglès). Wayback Machine. [Consulta: 24 octubre 2018].
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 Jackson, Robert. La enciclopedia de la aviación (en espanyol). Edimat Libros, S.L., 2014, p. 161,163. ISBN 9788497941983. 
  7. "de Havilland Canada." GlobalSecurity.org. Retrieved: 14 April 2015.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]