De Havilland Venom

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'aeronauDe Havilland Venom
Venom 3 (4703782203).jpg
Tipus first-generation jet fighter
Primer vol 2 setembre 1949
Gestor/operador Royal Air Force
Modifica dades a Wikidata

El de Havilland DH 112 Venom és un avió de reacció monomotor britànic posterior a la guerra desenvolupat i fabricat per de Havilland Aircraft Company. Gran part del seu disseny va ser derivat del de Havilland Vampire, el primer jet de combat de de Havilland.[1]

El Venom va entrar en servei amb la Royal Air Force (RAF), on va ser utilitzat com a caça bombarder monoplaça i com a caça nocturn biplaça. També va haver un model utilitzat per reconeixement aeri operat per la Força Aèria Suïssa. El Venom va funcionar en una etapa intermèdia entre la primera generació de caces a reacció britànics amb motors de compressors centrífugs, com el Gloster Meteor i el Vampire – i la següent generació amb compressors axials, com el Hawker Hunter o el de Havilland Sea Vixen. Degut a això el model va tenir un període de servei relativament curt a la RAF, sent retirat de les operacions de primera línia l'any 1962.

Desenvolupament[modifica]

Orígens[modifica]

de Havilland Venom FB 1

El 1948, de Havilland va proposar un desenvolupament del Vampire, amb una ala en fletxa moderada més prima i un motor Ghost més potent que el Goblin que portava originalment el Vampire i el va anomenar Vampire FB8. El disseny va anar canviant gradualment, fins esdevenir el DH 112 Venom Tot i que s'assemblava molt al seu predecessor, el de Havilland Vampire, compartint el disseny tant distintiu de la cua bideriva i l'estructura de metall i fusta, el Venom tenia un disseny completament nou.[2]

Desenvolupament posterior[modifica]

Un Venom NF.3. Nota la vista clara canopy i revised superfícies de cua d'aquesta marca.

El 22 d'agost de 1950, un model millorat del Venom, el NF.2 caça nocturn, va efectuar el seu primer vol, a càrrec de John Derry. De Havilland havia utilitzat com a base per aquest disseny el caça monoplaça Venom per tal de substituir el Vampire NF10. Per aquesta variant, el fuselatge va ser redissenyat per acomodar una tripulació de dos homes,un pilot i un operador de radar assegut en un costat equipant un radar airborne d'intercepció.[3]

Referències[modifica]

  1. Gunston 1981, p. 52.
  2. Thetford 1962, p. 186.
  3. Birtles 1999, pp. 72–73.

Bibliografia[modifica]

  • Birtles, Philp. "De Havilland Venom:Part 1: Single Seaters in RAF Service". Air Pictorial, July 1971, Vol. 33 No. 7. pp. 242–247.
  • Birtles, Philp. "De Havilland Venom:Part 2: Night-fighters and export machines". Air Pictorial, August 1971, Vol. 33 No. 9. pp. 281–284.
  • Birtles, Philp. Postwar Military Aircraft: De Havilland, Vampire, Venom and Sea Vixen v. 5. Ian Allan Publishing, 1999. ISBN 0-71101-566-X.
  • Fredriksen, John C. International Warbirds: An Illustrated Guide to World Military Aircraft, 1914–2000. ABC-CLIO, 2001. ISBN 1-57607-364-5.
  • Green, William. The World's Fighting Planes. London: Macdonald, 1964.
  • Gunston, Bill. Fighters of the Fifties. Cambridge, UK: Patrick Stephens Limited, 1981. ISBN 0-85059-463-4.
  • Jackson, A.J. De Havilland Aircraft since 1909. London: Putnam, Third edition, 1987. ISBN 0-85177-802-X.
  • Scholefield, R.A. Manchester Airport. Sutton Publishing. Stroud. 1998. ISBN 0-7509-1954-X.
  • Winchester, Jim, ed. "De Havilland Sea Vixen." Military Aircraft of the Cold War (The Aviation Factfile). Rochester, Kent, UK: The Grange plc., 2006. ISBN 1-84013-929-3.
  • Thetford, Owen. Aircraft of the Royal Air Force since 1918 Putnam & Co. Ltd., 1962. ISBN 0-85177-810-0. pp. 235–236.
  • Mason, Francis K. The British Fighter since 1912. ISBN 0-85177-852-6. pp. 363.