De déus i homes

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaDe déus i homes
Des hommes et des dieux
Fitxa tècnica
Direcció Xavier Beauvois
Protagonistes
Ajudant de direcció Guillaume Bonnier
Akrame El Meziane
Amine Louadni
Direcció artística Johanna Colboc
Producció Pascal Caucheteux
Etienne Comar
Disseny de producció Michel Barthélémy
Guió Xavier Beauvois
Etienne Comar
Fotografia Caroline Champetier
Muntatge Marie-Julie Maille
Vestuari Alice Cambournac
Productora France 3 i France 2
Distribuïdora Golem
Dades i xifres
País França
Data d'estrena 2010
Durada 120 min
Idioma original Francès
Lloc de rodatge Tioumliline Tradueix i Marroc
Color en color
Format 2.35:1
Temàtica
Gènere Drama
Lloc de la narració Monastery Our Lady of the Atlas Tradueix
Època d'ambientació Dècada del 1990
Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes i m/of_gods_and_men Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

De déus i homes (en francès Des hommes et des dieux) és una pel·lícula francesa del 2010 dirigida per Xavier Beauvois. Tracta sobre la vida d'uns monjos a Algèria durant la guerra civil que hi hagué al país entre el 1991 i el 2002. Guanyà el Gran Premi del Jurat i el Premi del Jurat Ecumènic del Festival de Cannes el 2010.

Argument[modifica]

L'acció té lloc en un monestir a la regió dels Monts Atles, a Algèria, durant la dècada del 1990. Vuit monjos cristians pertanyents a l'Orde Cistercenc de l'Estricta Observança viuen allà en harmonia amb la població musulmana, establint llaços de cooperació contra els efectes de la pobresa, ocasionats per un règim en decadència. Dedicats a la vida contemplativa: resar, sembrar la terra i donar suport a la població dels voltants, fins i tot el monestir és emprat com un dispensari mèdic de facto per la població de la zona.

Un grup de fonamentalistes islàmics assassina un equip de treballadors croats en una zona propera al monestir (20 km aproximadament), el pànic envaeix els habitants de la regió, que suporten els embats de la Guerra Civil. L'exèrcit governamental algerià ofereix protecció als monjos, però ells ho rebutgen per no veure's involucrats en la guerra ni molt menys fer ús de la violència, la qual repudien. Un comandament armat de fonamentalistes entra al monestir, essent la primera advertència sobre el destí que els espera. Els monjos dubten sobre la possibilitat real de retirar-se a causa dels llaços d'amistat formats amb la població civil, que els demana de quedar-s'hi. Tot i la creixent amenaça, els monjos fan ús de la reflexió, per un costat l'amor a la seva vida, i per un altre el seu deure: els vuit monjos fan una síntesi de les seves pors i obligacions, donant per resultat la seva permanència en el monestir fins a les últimes conseqüències.

La pel·lícula no mostra escenes explícites de l'assassinat dels monjos, tanmateix, hi fa al·lusió enmig de la neu, on se'ls observa desaparèixer en un lloc retirat per les muntanyes, escortats per llurs assassins.

La pel·lícula està basada en la hsitòria real dels monjos cistercencs del Tibhirine, a Algèria, des del 1993 fins al seu segrest el 1996, quan set d'ells foren segrestats i després decapitats per terroristes islàmics el 1996.