Vés al contingut

De historia plantarum

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreDe historia plantarum
(grc) Περὶ φυτῶν ἱστορία
(la) Historia plantarum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorTeofrast Modifica el valor a Wikidata
Llenguagrec antic Modifica el valor a Wikidata
Publicacióantiga Grècia
Dades i xifres
Temabotànica Modifica el valor a Wikidata

La Història de les plantes (més coneguda pel seu títol llatí De historia plantarum) és una de les obres més importants escrites per Teofrast (371-286 aC) respecte a les plantes essent una veritable enciclopèdia botànica i una de les contribucions més destacades de la Botànica a l'Antiguitat i el període medieval. Aquesta obra va servir de referència per la botànica durant segles, i va tenir un posterior desenvolupament cap a l'any 1200 per Giovanni Bodeo da Stapelio, qui afegí comentaris i dibuixos.

En aquesta obra Teofrast classifica 480 plantes, desenvolupa la terminologia científica per descriure estructures biològiques, distingeix entre òrgans interns i teixits externs de les plantes, i dona la primera explicació clara de la reproducció sexual de les plantes, incloent com es pol·linitza a mà la palmera datilera.

En el sistema de Teofrast les plantes es classifiquen d'acord amb la seva manera de reproducció, la seva distribució, l'hàbit de creixement i les seves aplicacions pràctiques (alimentàries, medicinals, etc.).

Estructura

[modifica]
Estàtua de Teofrast, al Jardí Botànic de Palerm.

L'obra està formada per 17 monografies de moltes de les plantes encara es conserven els noms Crataegus, Daucus, Asparagus, Narcissus.

Està distribuïda en 9 llibres:

  • Llibre primer: parts de les plantes
  • Llibre segon: reproducció i moment i forma de sembrar les plantes
  • Llibre tercer, quart i cinquè: sobre lels arbres, menes, distribució i aplicacions.
  • Llibre sisè: arbusts i plantes espinoses.
  • Llibre setè: plantes herbàcies
  • Llibre vuitè: cereals
  • Llibre novè:plantes que fan sucs útils, com goma i resines i substàncies medicinals.[1]

Referències

[modifica]
  1. Univerity of Hamburg. 2003. First Scientific Descriptions Arxivat 2014-05-09 a Wayback Machine.. Botany Online, Consultat el 12 de juliol de 2009.

Bibliografia

[modifica]
  • Theophrastus, (1916), Enquiry into Plants: Books 1-5. Translated by A.F. Hort. Loeb Classical Library. ISBN 0-674-99077-3
  • Theophrastus, (1916), Enquiry into Plants: Books 6-9; Treatise on Odours; Concerning Weather Signs. Translated by A. Hort. Loeb Classical Library. ISBN 0-674-99088-9