Debats feministes sobre el sexe

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Els debats feministes sobre el sexe, coneguts també com les guerres feministes, són els debats que es van produir entre feministes sobre diverses qüestions relacionades amb la sexualitat i l'activitat sexual. Les diferències d'opinió sobre aquests temes van dividir profundament el moviment feminista, o més concretament les persones que lideraven el pensament feminista, a finals dels anys 1970 i inicis dels 1980,[1][2][3][4][5] i es mantenen vives fins a l'actualitat.[6]

Els dos bàndols s'han caracteritzat com les feministes contra el porno i les pro-sex, i les seves discrepàncies abasten qüestions com la pornografia, l'erotisme, la prostitució, el lesbianisme, el paper de les dones transsexuals dins del col·lectiu lèsbic, el sadomasoquisme, etc. Molts historiadors consideren que les "guerres feministes" van representar la fi de la segona onada de teoria feminista (que hauria començat cap al 1963) i l'anunci de la tercera (que s'iniciaria a l'inici dels anys 1990).[7]

Dues visions oposades[modifica]

Feministes contra la pornografia[modifica]

Andrea Dworkin
Catherine MacKinnon
Dworkin i MacKinnon, redactores del text més significatiu de la campanya feminista contra la pornografia.[8]

El 1976 Andrea Dworkin organitzà manifestacions a Nova York contra la pel·lícula Snuff , però fracassà en la creació d'una plataforma que continués la campanya feminista contra la pornografia. En canvi, sí que va funcionar a Los Angeles, on es creà el grup "Dones contra la violència contra les dones", que després continuà la campanya contra l'àlbum Black and Blue dels Rolling Stones, del mateix any.[9] I el 1977, a San Francisco, es creà la plataforma "Dones contra la violència en el porno i els mitjans" (WAVPM), amb Susan Griffin, Kathleen Barry i Laura Lederer.

El 1978 se celebrà a San Francisco la primera conferència nacional sobre pornografia, incloent la primera marxa contra la violència contra les dones.[10] El 1979, a Nova York, es creà "Dones contra la pornografia" (WAP),[11] i tot seguit van anar apareixent altres organitzacions locals arreu dels Estats Units. El 1983, Page Mellish, antiga militant del WAVPM i del WAP, fundà "Feministes en lluita contra la pornografia", que s'especialitzà en l'activisme polític per promoure canvis legals que limitessin la indústria pornogràfica. Andrea Dworkin i Catharine MacKinnon van redactar un projecte de legislació que van anomenar "Ordenança de drets civils antipornografia",[12] també coneguda com l'"Ordenança Dworkin-MacKinnon".

Feministes pro-sex[modifica]

El terme pro-sex feminism, després sex-positive feminism, es deu a Ellen Willis.[13]

Des del 1979, la periodista feminista Ellen Willis fou una de les primeres veus que es van alçar contra el feminisme antipornografia, que ella veia com puritanisme sexual, autoritarisme moral i un atac a la llibertat d'expressió. El seu assaig de 1981 Lust Horizons: Is the Women's Movement Pro-Sex? és l'origen del terme, "feminisme pro-sex".[13] La resposta a les posicions del feminisme anti-pornografia per part del feminisme pro-sex fou promoure el sexe com un mitjà d'obtenció de plaer per a les dones, mentre que es veia la posició contrària arrenglerada amb una ideologia política de dretes contrària als usos recreatius del sexe i la pornografia.[14] Els primers grups pro-sex foren el "Samois", fundat a San Francisco el 1978 per Gayle Rubin i Pat Califia, entre altres, i la "Màfia sexual lesbiana", fundada per Dorothy Allison i Jo Arnone a Nova York el 1981.[15] La "Resistència feminista anti-censura" (FACT) fou creada el 1984 per Ellen Willis com a resposta a l'Ordenança Dworkin-MacKinnon,[16] el grup "Feministes contra la censura" es formà el 1989 al Regne Unit per Avedon Carol i altres, i "Feministes per la lliure expressió" el 1992 als Estats Units amb Veronica Vera i Candida Royalle entre les fundadores.

Fets clau[modifica]

L'octubre de 1980, l'Organització Nacional de Dones dels Estats Units (NOW) establí que "la pederàstia, la pornografia, el sadomasoquisme i el sexe en llocs públics" estan relacionats amb "explotació, violència o violació de la intimitat" i no amb "preferència o orientació sexual".[17] Un dels enfrontaments més memorables entre feministes pro-sex i anti-porno s'esdevingué a Nova York el 24 d'abril de 1982 a la "Conferència Barnard sobre sexualitat", quan les feministes anti-porno foren excloses del comitè organitzador i van haver de fer actes fora de la Conferència per mostrar el seu desacord.[18] Aquesta Conferència es considera l'esclat de les anomenades "guerres feministes".

Debats[modifica]

Els dos bàndols feministes s'han enfrontat sobre diverses qüestions, en debats molt intensos, tant personalment com als mitjans.

Debat sobre la pornografia[modifica]

Cap al final dels anys 1970, la major part del discurs feminista va canviar de la discussió sobre el feminisme lèsbic a focalitzar-se en el nou tòpic de la sexualitat. Un dels primers temes debatuts entorn a la sexualitat fou la pornografia, i causà una forta divisió en el moviment feminista. Aquest debat fou el que va generar els dos bàndols de les feministes anti-pornografia i les feministes pro-sex.[19] El primer dels dos grups era hereu del feminisme lèsbic, del qual en va desenvolupar els principals arguments, com la noció de les relacions sexuals patriarcals.[19] Ellen Willis descrivia aquesta mena de relacions "basades en el poder masculí recolzat en la força".[20] Des d'aquesta perspectiva, la pornografia és una creació exclusiva d'homes per a homes, i un reflex directe de la dominació masculina en les relacions sexuals.[19] Una altra idea presa del feminisme lèsbic pels grups anti-porno fou que la sexualitat es basa en crear lligams apassionats i una relació duradora amb una altra persona, just el contrari de veure tan sols la natura purament física del sexe.[21]

En el seu llibre Pornography: Men Possessing Women, Andrea Dworkin argumenta que la pornografia és una qüestió de domini masculí, i que per aquest motiu és intrínsecament perjudicial per a les dones i el seu benestar. Dworkin creu que la pornografia és perjudicial no només en la seva producció, sinó també en el seu consum, donat que s'interioritza mentalment una visió misògina de la dona.[19] Robin Morgan resumeix el punt de vista del feminisme anti-porno sobre la pornografia i la violència contra les dones amb la seva afirmació de que "la pornografia és la teoria, la violació és la pràctica".[22]

D'altra banda, el moviment anti-pornografia ha estat criticat per les feministes pro-sex per la seva repressió de la sexualitat i perquè s'aproxima molt a la censura.[19] En el seu article Thinking Sex: Notes for a Radical Theory of the Politics of Sexuality, Gayle Rubin caracteritza l'alliberament sexual com una conquesta del feminisme, i rebutja que les feministes anti-porno parlin per tot el col·lectiu feminista, com una sola veu. De fet, Rubin considera que cal una teoria de la sexualitat diferenciada de la teoria feminista.[23] A XXX: A Woman's Right to Pornography, Wendy McElroy resumeix la perspectiva "sex-positiva" dient que "els beneficis que la pornografia proporciona a les dones superen en molt qualsevol desavantatge".[24]

El debat sobre la pornografia entre feministes radicals i individualistes s'ha centrat en la imatge que els mitjans donen de la sexualitat femenina en relació a la masculina.[25] Les feministes radicals destaquen que la pornografia il·lustra l'objectivació i la normalització de la violència sexual per mitjà de l'espectacle de l'acte sexual.[25] En canvi, les feministes llibertàries o individualistes estan preocupades per l'estigmatització de les minories sexuals i per la limitació del dret a triar les pràctiques sexuals que es vulgui, que s'esdevindrien si no existís la pornografia.[25]

Debat sobre el sadomasoquisme[modifica]

El debat sobre el sadomasoquisme i altres pràctiques BDSM es va desenvolupar principalment a San Francisco. El grup de "Dones contra la violència en el porno i els mitjans" (WAVPM) fou creat en aquella ciutat el 1977. Per a llur primera acció pública, van triar un club de striptease on es feia un espectacle amb diverses dones realitzant actes sadomasoquistes entre elles, per escenificar que pretenien acabar amb tots els espectacles on es veiés dones "lligades, violades, torturades, assassinades o degradades per a estimulació o plaer sexual".[26] Alhora que feia campanya contra la pornografia, el WAVPM també s'oposava intensament a les pràctiques BDSM, que veia com a rituals de violència contra les dones, i s'oposava a l'existència d'aquestes pràctiques dins de la comunitat lesbiana.[27] El 1978 es fundà el "Samois", una organització de dones que consideraven que les seves pràctiques BDSM eren compatibles amb els principis del feminisme.[28] Diverses lesbianes feministes negres, com Audre Lorde, Alice Walker, Darlene Pagano, Karen Sims i Rose Mason, han escrit sobre aquest tema per condemnar el sadomasoquisme com una pràctica sovint racista i insensible a la realitat de les dones d'aquesta raça.[29][30]

Debat sobre la prostitució[modifica]

Un altre dels debats compresos a les guerres feministes és el que se centra en la prostitució. Les dones contràries a la pornografia també s'oposen a la prostitució, perquè es tractaria de dones forçades a exercir perquè no tinguin cap altra alternativa. Contràriament, les feministes pro-sex argumenten que aquesta postura ignora les dones que s'organitzen per elles mateixes per exercir el treball sexual i, per tant, la prostitució no estaria obligatòriament vinculada amb l'explotació de les dones. Carol Leigh destaca que "El moviment pels drets de les prostitutes dels primers anys 1970 sorgeix directament del moviment feminista", però adegeix: "El moviment feminista als Estats Units sempre ha estat ambivalent respecte a les prostitutes".[31] Les dues posicions enfrontades de les feministes sobre la prostitució han afectat les opinions respectives sobre la qüestió del tràfic de persones, que molt sovint es fa per a explotació sexual, amb les feministes contràries a la prostitució a favor de l'abolició i les pro-sex que demanen que es reguli legalment.[32]

Efectes[modifica]

La polarització de la ideologia feminista durant les guerres feministes ha tingut efectes molt amplis. Per exemple, segons Liu, "La confusió en la interpretació de la definició del tràfic de persones és una conseqüència de les visions oposades de les feministes sobre la prostitució".[32]

Posicions que adopta la tercera onada de teoria feminista[modifica]

Els escrits de la tercera onada feminista promouen la formació d'opinions personals i individualitzades sobre les qüestions relacionades amb el gènere que centraven els debats de les guerres feministes, és a dir, la prostitució, la pornografia i el sadomasoquisme. En particular, la visió que es té de la pornografia durant la tercera onada és que se li ha de donar la importància que li dóna, en tot cas, qui la produeix o consumeix, ni més ni menys. Coses com els objectes sexuals i el porno, identificats per algunes feministes de la segona onada com a instruments d'opressió, ara són consumides no només pels homes, sinó també per les dones.[33] La feminista crítica Teresa de Lauretis interpreta les guerres pel sexe no en termes de dos bàndols oposats, sinó com el reflex de diferències intrínsecament incorporades a la tercera onada, que pot incloure vies conflictives i competitives.[34][35] Mentrestant, la crítica Jana Sawicki rebutja alhora totes dues posicions oposades i defensa una tercera via que no és ni moralment dogmàtica ni complaentment llibertària.[34]

Referències[modifica]

  1. Duggan, Lisa; Hunter, Nan D. Sex wars: sexual dissent and political culture. New York: Routledge, 1995. ISBN 0-415-91036-6. 
  2. Hansen, Karen Tranberg; Philipson, Ilene J.. Women, class, and the feminist imagination: a socialist-feminist reader. Philadelphia: Temple University Press, 1990. ISBN 0-87722-630-X. 
  3. Gerhard, Jane F.. Desiring revolution: second-wave feminism and the rewriting of American sexual thought, 1920 to 1982. New York: Columbia University Press, 2001. ISBN 0-231-11204-1. 
  4. Leidholdt, Dorchen; Raymond, Janice G. The Sexual liberals and the attack on feminism. New York: Pergamon Press, 1990. ISBN 0-08-037457-3. 
  5. Vance, Carole S. Pleasure and Danger: Exploring Female Sexuality. Thorsons Publishers. ISBN 0-04-440593-6. 
  6. Atmore, Chris. Sexual Abuse and Troubled Feminism in Snakes and Ladders: Reviewing feminists at the centuries end.. Routeledge, 2002, p. 92. ISBN 0415197996. 
  7. As noted in:
    • Duggan, Lisa; Hunter, Nan D. Sex wars: sexual dissent and political culture. New York: Routledge, 1995. ISBN 0-415-91036-6. 
    • Hansen, Karen Tranberg; Philipson, Ilene J.. Women, class, and the feminist imagination: a socialist-feminist reader. Philadelphia: Temple University Press, 1990. ISBN 0-87722-630-X. 
    • Gerhard, Jane F.. Desiring revolution: second-wave feminism and the rewriting of American sexual thought, 1920 to 1982. New York: Columbia University Press, 2001. ISBN 0-231-11204-1. 
    • Leidholdt, Dorchen; Raymond, Janice G. The Sexual liberals and the attack on feminism. Nova York: Pergamon Press, 1990. ISBN 0-08-037457-3. 
    • Vance, Carole S. Pleasure and Danger: Exploring Female Sexuality. Thorsons Publishers. ISBN 0-04-440593-6. 
  8. Levy, Ariel. "The Prisoner of Sex". New York Magazine. Pàg. 4. Consulta: 24/12/2017.
  9. Bronstein, Carolyn. Battling Pornography: The American Feminist Anti-Pornography Movement 1976-1986. Cambridge University Press, 2011, p. 88–97. ISBN 0521879922. 
  10. Currens, Elizabeth Gail. Performing Gender, Enacting Community. ProQuest, 2007, p. 50. ISBN 0549268707. 
  11. McBride, Andrew. «The Sex Wars, 1970s to 1980s».
  12. Demaske, Chris. Modern Power and Free Speech: Contemporary culture and issues of equality. Lexington Books, 2011, p. 140. ISBN 0739127845. 
  13. 13,0 13,1 Ellen Willis, Lust Horizons: The 'Voice' and the women's movement, Village Voice 50th Anniversary Issue, 2007. Consulta: 7/7/2007
  14. Johnson, Meri Lisa. Third Wave Feminism and Television. I.B. Taurus, 2007, p. 70. ISBN 1845112466. 
  15. «About us». Lesbian Sex Mafia. [Consulta: 4 novembre 2015].
  16. Boffin, Tina. Stolen Glances in Lesbian Subjects: A Feminist Studies Reader. Indiana University Press, 1996, p. 121. ISBN 0253330602. 
  17. «Promiscuous Affections: A Life in the Bar». [Consulta: 1r febrer 2013].
  18. McBride, Andrew. «Lesbian History».
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 McBridge, Andrew. «Lesbian History: The Sex Wars». University of Michigan. [Consulta: 6 desembre 2011].
  20. Willis, Ellen. In Powers of Desire: The Politics of Sexuality. New York City: Monthly Review, 1983, p. 460–467. 
  21. Ferguson, Anne. Signs, 1984, p. 106–112. 
  22. Cavalier, Robert. «Feminism and Pornography». CMU Philosophy Department Web Server. [Consulta: 6 desembre 2011].
  23. Rubin, Gayle. Social Perspectives in Lesbian and Gay Studies. New York City: Routledge, 1998, p. 100–133. 
  24. McElroy, Wendy. XXX: A Woman's Right to Pornography. St Martin's Press, 1997. ISBN 0312152450. 
  25. 25,0 25,1 25,2 Ferguson, A. 1984. "Sex War: The Debate between Radical and Libertarian Feminists." Chicago Journals. 10 (1): 106–112.
  26. Bronstein, Carolyn. Battling Pornography: The American Feminist Anti-Pornography Movement 1976-1986. Cambridge University Press, 2011, p. 139. ISBN 0521879922. 
  27. Bronstein, Carolyn. Battling Pornography: the American Feminist Anti Pornography Movement 1976-1986. Cambridge University Press, 2011, p. 287. ISBN 1139498711. 
  28. Rubin, Gayle S. Deviations: A Gayle Rubin Reader. Duke University Press, 2011, p. 210. ISBN 0822349868. 
  29. Ruby., Rich, B.. Chick flicks : theories and memories of the feminist film movement. Durham: Duke University Press, 1998. ISBN 0822321068. OCLC 38535937. 
  30. Rich, B. Ruby; Samois; Linden, Robin Ruth; Pagano, Darlene R.; Russell, Diana E. H. «Feminism and Sexuality in the 1980s». Feminist Studies, 12, 3, 1986, pàg. 525. DOI: 10.2307/3177911. ISSN: 0046-3663.
  31. Leigh, Carol «On the frontline of sex wars». On The Issues Magazine. Merle Hoffman, juliol 2008 [Consulta: 1r febrer 2013].
  32. 32,0 32,1 Liu, Min. Migration, prostitution, and human trafficking the voice of Chinese women. New Brunswick, New Jersey: Transaction Publishers, 2011, p. 37–39. ISBN 978-1-4128-4554-0. «Human trafficking and feminist debates: Feminist debates on human trafficking»  Preview.
  33. Crawford, Bridget J. «The Third Wave's Break From Feminism». International Journal of Law in Context. International Journal of Law in Context, 6, 1, 01-03-2010, pàg. 100. DOI: 10.1017/S1744552309990346. (author prof. law, Pace University, Nova York) (review)
  34. 34,0 34,1 Code, Lorraine. Encyclopaedia of Feminist Theories. Rroutledge, 2003, p. 445. ISBN 0415308852. 
  35. de Lauretis, Teresa «Feminism and Its Differences». Pacific Coast Philology, 25, 1/2, Nov 1990, pàg. 22–30 [Consulta: 7 febrer 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Debats feministes sobre el sexe Modifica l'enllaç a Wikidata