Vés al contingut

Debra Paget

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDebra Paget

(1951) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 agost 1933 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Denver (Colorado) Modifica el valor a Wikidata
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióHollywood Professional School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de televisió, actriu de cinema, actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1948 Modifica el valor a Wikidata - 1965 Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLouis Son (1964–1980), divorci
Budd Boetticher (1960–1961)
David Street Modifica el valor a Wikidata
ParesFrank Henry Griffin Modifica el valor a Wikidata  i Margaret Gibson Modifica el valor a Wikidata
GermansLisa Gaye Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0656428 Allocine: 4356 Allmovie: p54690 TCM: 146491 TV.com: people/debra-paget TMDB.org: 48958
Discogs: 3377828 Modifica el valor a Wikidata

Debralee Griffin, coneguda artísticament com a Debra Paget (Denver, 19 d'agost de 1933), és una actriu estatunidenca.

Va créixer en una família immersa al món del xou-business, perquè la seva mare havia practicat el striptease i el seu germà i germanes es convertirien també en actors, professió en la qual Debra destacaria amb papers plens de sensual exotisme.

Va començar la seva carrera cinematogràfica als 15 anys, quan va intervenir en El plor de la ciutat (1948), un títol de cinema negre dirigit per Robert Siodmak. Primers papers secundaris en esplèndides pel·lícules com a House of Strangers (1949) de Joseph L. Mankiewicz o It Happens Every Spring (1949) de Lloyd Bacon, van fer que la bella presència de Debra Paget anés guanyant consistència en el star system de Hollywood.

Altres títols en els quals se li atorga major protagonisme, com el western de Delmer Daves Fletxa trencada (1950), en el qual interpreta a una noia índia, l'especialitzarien en personatges històrics. La dona pirata (1951), pel·lícula de Jacques Tourneur, que Debra co-protagonitza al costat de Jean Peters, Ocell del paradís (1951) de Delmer Daves, una versió de l'obra Els miserables de Victor Hugo titulada Les Misérables (1952), realitzada per Lewis Milestone, Demetri i els gladiadors (1954), de nou sota la direcció de Daves, El príncep valent (1954) de Henry Hathaway, Princess of the Nile (1954) de Harmon Jones, White Feather (1955) de Robert Webb o la superproducció bíblica de Cecil B. DeMille Els Deu Manaments (1956) serien algunes de les seves pel·lícules més destacades en la primera meitat de la dècada dels 50. Després del film dirigit per DeMille, Debra va protagonitzar el títol on va debutar Elvis Presley al cinema, Love Me Tender (1956), tot un èxit de taquilla per a ambdós, qui mantindrien fora del plató una bona i duradora amistat.

A la segona meitat dels anys 50, Debra intervindria en noves pel·lícules en les quals la seva fràgil bellesa brillava en paratges llunyans, apareixent al costat de Cornel Wilde a Omar Khayyam (1957), un biopic sobre el famós escriptor dirigida per William Dieterle, i en dos títols de producció alemanya dirigits per Fritz Lang, Der Tiger von Eschnapur (1958) i Das indische Grabmal (1959), en els quals Debra Paget realitza unes suggestives escenes de dansa.

Al començament de la dècada dels 60 va intervenir en un film italià ambientat a Egipte, Il Sepolcro dei Re (1960), per a finalitzar la seva carrera cinematogràfica amb dues obres del productor i director Roger Corman, en sengles adaptacions de novel·les de l'escriptor Edgar Allan Poe, Històries de terror (1962) i El palau encantat (1963).

Debra es va casar en tres ocasions. El seu primer marit, amb el qual va contraure matrimoni el 1958, va ser l'actor David Street. Es divorciarien en menys d'un any. Més curt seria el seu enllaç amb el director Budd Boetticher, en un matrimoni apassionat que duraria menys d'un mes, entre finals de l'any 1960 i començaments de 1961. El seu últim matrimoni es va celebrar el 1964, casant-se amb un magnat del petroli d'origen xinès, Louis C. Kung. Després d'aquestes darreres noces es va retirar definitivament del cinema.

Filmografia

[modifica]
Any Títol Director Rol
1948 Cry of the City Robert Siodmak Teena Riconti
1949 Mother Is a Freshman Lloyd Bacon Linda
It Happens Every Spring Lloyd Bacon Alice
House of Strangers Joseph L. Mankiewicz Maria Domenico
1950 Fletxa trencada Delmer Daves Sonseeahray
Fourteen Hours Henry Hathaway Ruth
1951 Bird of Paradise Delmer Daves Kalua
La dona pirata (Anne of the Indies) Jacques Torneur Molly LaRochelle
1952 Belles on Their Toes Henry Levin Martha Gilbreth
Les Misérables Lewis Milestone Cosette
Stars and Stripes Forever Henry Koster Lily Becker
1954 El príncep valent (Prince Valiant) Henry Hathaway Ilene
Princess of the Nile Harmon Jones Princess Shalimar/Taura
Demetri i els gladiadors (Demetrius and the Gladiators) Delmer Daves Lucia
The Gambler from Natchez Henry Levin Melanie Barbee
1955 White Feather Robert D. Webb Appearing Day
Seven Angry Men Charles Marquis Warren Elizabeth Clark
1956 The Last Hunt Richard Brooks Indian girl
Els Deu Manaments (The Ten Commandments) Cecil B. DeMille Lilia
Love Me Tender Robert D. Webb Cathy Reno
1957 The River's Edge Allan Dwan Margaret Cameron
Omar Khayyam William Dieterle Sharain
1958 From the Earth to the Moon Byron Haskin Virginia Nicholl
1959 The Tiger of Eschnapur Fritz Lang Seetha
The Indian Tomb Fritz Lang Seetha
1960 Cleopatra's Daughter Fernando Cherchio Seetha
Why Must I Die? Roy Del Ruth Dottie Manson
1961 L'home més perillós del món (Most Dangerous Man Alive) Allan Dwan Linda Marlow
Rome, 1585 Mario Bonnard Esmeralda
1962 Tales of Terror (segment: "The Facts in the Case of M. Valdemar") Roger Corman Helene Valdemar
El palau encantat (The Haunted Palace) Roger Corman Ann Ward