Declaració d'Independència de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula documentDeclaració d'Independència de Catalunya
Carles Puigdemont el 10 d'octubre de 2017.jpg
Tipus declaració d'independència i Declaració unilateral d'independència
Estat Espanya
Llengua original català
Creació 10 octubre 2017
Autor Parlament de Catalunya
Text complet Text complet
Modifica dades a Wikidata

La Declaració d'Independència de Catalunya és un text polític en el qual es declara la constitució de la República Catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social. La declaració també disposa l'entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República i l'inici del procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant. El document fou signat per la majoria independentista del Parlament de Catalunya el 10 d'octubre de 2017, després que el «Sí» a la independència guanyés en el referèndum d'autodeterminació celebrat l'1 del mateix mes.[1]

Carles Puigdemont va anunciar immediatament que la declaració quedava en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l'Estat Espanyol.[2]

El 27 d'octubre de 2017 el Parlament de Catalunya va aprovar la proposta de resolució que regula la proclamació de la República Catalana.[3] Aquesta va ser votada i aprovada per 70 vots a favor, 10 en contra i 2 vots en blanc, i l'absencia dels 52 diputats de l'oposició constitucionalista com a mida de protesta.[4] Segons el seus partidaris, a partir d'aquesta data Catalunya va esdevenir un nou estat.[5] Una hora després de la seva declaració, el Senat espanyol va aprovar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució amb les mesures que la suspengueren.[6]

Resolució del Parlament de Catalunya sobre la República Catalana

Manca de reconeixement internacional[modifica]

  •  Espanya
  •  Catalunya
  •  Estats que reconeixen la independència de la República Catalana
  •  Estats que no reconeixen la independència de la República Catalana
  •  Estats que no expressen la seva posició sobre la República Catalana, o posició poc clara
Carles Puigdemont dirigint-se als diputats i alcaldes independentistes després de dir votar la declaració.

Des de la proclamació de la República per part del President de la Generalitat el 10 d'octubre i la seva immediata suspensió per tal de propiciar el diàleg, diverses personalitats s'han pronunciat sobre si la resta d'estats del món reconeixerien o no una República Catalana. La majoria de veus provenen de l'Estat espanyol, en la línia de l'expressada uns dies abans pel portaveu del Govern espanyol i ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, assegurant que la Unió Europea la rebutjaria.[7]

Els primers estats a pronunciar-s'hi van ser alguns llatinoamericans, com Mèxic o Xile, anunciant que no reconeixerien Catalunya com un estat independent.[8][9] Pel que fa als estats de la Unió Europea, el govern britànic hauria fet arribar a la premsa que no reconeixia l'estat català,[10] per bé que el govern escocès va manifestar que respectava la decisió de Catalunya,[11] en una línia similar a la que sorgí de veus del Sinn Féin, com l'eurodiputat Matt Carthy.[10] No obstant això, el ministre d'Afers Exteriors de Lituània, Linas Linkevicius, va declarar el seu suport a la integritat territorial d'Espanya, tot i que féu una crida al diàleg, un argument similar a l'expressat pel govern d'Andorra. Més contundents foren les declaracions del ministre d'Afers Exteriors italià, Angelino Alfano, que va condemnar la declaració de la República Catalana en considerar-la fora de la llei, o les del primer ministre d'Estònia, Jüri Ratas, que va apel·lar a la resolució de la situació en el marc establert per la Constitució i la legislació espanyola.[10]

Per la seva banda, Dejan Levanic -president dels socialdemòcrates eslovè- va felicitar al poble de Catalunya,[10] i el seu número dos al parlament, Jan Škoberne, va assegurar que el seu país sí que reconeixeria el nou estat català,[12] i el diputat lapó Mikko Kärnä va felicitar el naixement de la República Catalana i va anunciar que sotmetria una moció al parlament de Finlàndia per tal de debatre'n el reconeixement.[10] Ossètia del Sud va donar suport al dret dels catalans a decidir, i des de Flandes, el president Geert Bourgeois no va entrar a valorar la legalitat del gest català, però en va destacar el seu valor polític i va fer una crida al diàleg. Pel que fa al continent americà, des del Quebec, Martine Ouellet -cap del Bloc Québecois- va declarar que tant el Quebec com el Canadà haurin de reconèixer Catalunya, tot qualificant el Procés independentista català de "democràtic i pacífic". Des de l'Argentina, el diputat pel Frente de Izquierdas Juan Carlos Giordano va declarar que presentaria una moció perquè el país sud-americà reconegués la nova república. Finalment, entrant ja en l'àmbit de les organitzacions internacionals, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, va manifestar el valor de l'estat espanyol com a membre de l'organització i va declarar que l'assumpte català calia resoldre'l en el marc de l'ordre constitucional espanyol.[10]

Referències[modifica]

  1. ««Constituïm la República catalana com a estat independent»: la declaració signada per JxSí i la CUP». Nació Digital, 10-10-2017 [Consulta: 10 octubre 2017].
  2. Pi, Jaume «Puigdemont suspende los efectos de la independencia para contribuir al diálogo» (en castellà). La Vanguardia, 10-10-2017 [Consulta: 10 octubre 2017].
  3. March i altres, O «El Parlament declara la independència». Nació Digital, 27-10-2017 [Consulta: 27 octubre 2017].
  4. Ríos, Pere; Piñol, Àngels «El Parlament de Cataluña aprueba la resolución para declarar la independencia». El país, 27-10-2017 [Consulta: 15 novembre 2017].
  5. Redacció «Proclamada la República Catalana». Vilaweb, 27-10-2017 [Consulta: 27 octubre 2017].
  6. Pi, Jaume «El Parlament proclama el inicio del proceso constituyente de la república catalana». La vanguardia, 27-10-2017 [Consulta: 15 novembre 2017].
  7. «1-O.- L’Estat diu que la UE no reconeixerà la independència de Catalunya perquè seria “un embolic de primera magnitud”». VilaWeb, 02-10-2017 [Consulta: 18 octubre 2017].
  8. «Mèxic no reconeixerà Catalunya com una nació independent». El Nacional, 13-10-2017 [Consulta: 18 octubre 2017].
  9. «Chile apoya la unidad de España y no reconocerá a una Cataluña independiente» (en castellà). ABC, 14-10-2017 [Consulta: 18 octubre 2017].
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 «Finlàndia i altres països podrien debatre mocions per reconèixer Catalunya». CCMA, 27-10-2017. [Consulta: 28 octubre 2017].
  11. Government, Scottish. «Statement on Catalonia from @scotgov Culture Secretary @FionaHyslop http://socsi.in/t9OgF  #Cataloniapic.twitter.com/tFxSL1cJOZ» (en en), 27-10-2017. [Consulta: 28 octubre 2017].
  12. «El número dos dels socialistes eslovens diu que Eslovènia reconeixerà la independència de Catalunya». VilaWeb, 18-10-2017 [Consulta: 18 octubre 2017].

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Declaració d'Independència de Catalunya a Viquitexts, la biblioteca lliure.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Declaració d'Independència de Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata