Declaració de Drets de la constitució dels Estats Units

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Declaració de Drets (Bill of Rights, en la versió original anglesa) és el nom amb què es coneixen les 10 primeres esmenes a la Constitució dels Estats Units d'Amèrica del 1787.

Les esmenes s'adrecen al poder legislatiu, és a dir, al Congrés dels Estats Units. Van ser introduïdes per James Madison i van entrar en vigor a finals de 1791.

Aquestes esmenes posen límits al Govern federal dels Estats Units, bo i protegint els drets que s'hi enuncien per a tota la ciutadania dels EUA, residents i visitants dels territoris que en formen part.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

John Locke[modifica | modifica el codi]

Locke[modifica | modifica el codi]

Fins a cert punt, la Declaració de Drets (i la revolució americana) van incorporar les idees del filòsof anglès John Locke, que a la seva obra de 1689 Two Treatises of Government defensava que la societat civil havia estat creada per a la protecció de la propietat (terme procedent del llatí proprius, o d'allò que pertany a cadascú: "vida, llibertat, i estatus"). Locke també va avançar la noció que cada individu és lliure i igual en estat natural. Locke exposava la idea de drets naturals que són inherents a tots els individus, un concepte que Madison va esmentar al seu discurs de presentació de la Declaració de Drets a al Congrés.

La Declaració de Drets anglesa[modifica | modifica el codi]

La primera Declaració de Drets data del 1689: és la Declaració de Drets anglesa. L'americana se'n diferencia tant en la forma com en el fons, tot i que hi manté certes similituds enllà del nom.

Pel que fa a les diferències, l'anglesa tracta de garantir els drets de la ciutadania, representada en el Parlament, enfront de la Corona.

Quant a les similituds, l'americana adopta l'enumeració d'alguns dels drets establerts a l'anglesa, com ara:

  • el dret de petició
  • el dret a una jurisdicció independent,
  • la llibertat d'establir taxes,
  • llibertat per mantenir un exèrcit en temps de pau,
  • dret de posseir armes,
  • dret a escollir els representants al Parlament,
  • llibertat d'expressió al Parlament,
  • prohibició de càstigs cruels i arbitraris, i
  • dret a un procés judicial amb garanties.

Les 10 esmenes de la Declaració de Drets americana[modifica | modifica el codi]

"El Congrés no podrà elaborar cap llei quant a l'establiment d'una religió, ni prohibir-ne el lliure acompliment de ritus; ni reduir la llibertat d'expressió o de premsa; ni privar el poble del dret de reunió pacífica, ni del dret de petició a fi de demanar reparacions al Govern."

  • Esmena II (Dret de les persones a tenir i portar armes i a mantenir una milícia):

"Atès que una milícia ben reglamentada és necessària per a la seguretat d'un Estat lliure, el poble té el dret inviolable a posseir i a dur armes."

  • Esmena III (Protecció contra l'allotjament de militars en temps de pau):

"Cap soldat no serà aquarterat, en temps de pau, a cap domicili sense el consentiment del propietari; ni en temps de guerra, exceptuant la manera prescrita per la llei."

  • Esmena IV (Protecció contra escorcolls i incautacions arbitraris):

"El poble té el dret inviolable a la seguretat de la seua persona, domicili, documents i efectes, contra els escorcolls i embargaments desraonats i no s'expedirà cap ordre judicial que no tingui raons de base versemblants, corroborada per jurament o afirmació i que no descrigui particularment l'indret per escorcollar, la persona a detenir o les coses per embargar."

  • Esmena V (Dret a un procés judicial amb garanties, a no ser processat dues vegades pels mateixos fets, a la no-autoincriminació i a la propietat privada):

"Ningú no serà detingut per respondre d'un delicte greu o altrament notori, sense haver-hi inculpació prèvia per part d'un jurat d'acusació [popular]; exceptuant el cas dels membres de les forces armades, o de la milícia, que estiguin realment de servei en temps de guerra o de perill general. Tampoc ningú no podrà ser exposat dos cops, per una mateix delicte, a les penes i suplicis eventuals corresponents; ningú no estarà obligat, en qualsevol causa criminal, a declarar contra si mateix, ni podrà ser privat de vida, llibertat, o propietat sense garantia de procediment legal; ni la propietat privada podrà ser requisada a fi d'utilitat pública sense compensació justa."

  • Esmena VI (Dret a un judici penal amb jurat i altres garanties processals):

"En tota causa criminal, l'acusat gaudirà del dret a ser processat públicament i sense dilacions indegudes per un jurat [popular] imparcial [i vinculant] provenint de l'Estat i districte on l'acte delictiu s'hagi comès, el qual districte s'haurà determinat prèviament segons la llei, a ser informat de la causa i naturalesa de l'acusació formulada contra ell, amb la compareixença dels testimonis que puguin intervenir en favor seu, i a ser defensat i assistit per un lletrat."

  • Esmena VII (Dret a un judici civil amb jurat):

"En causes civils on el valor en litigi sigui superior als vint dòlars, serà preservat el dret a judici per jurat [popular]; i cap acte processat per aquest jurat no podrà ser reexaminat per cap tribunal dels Estats Units exceptuant la manera prescrita per la llei."

  • Esmena VIII (Prohibició d'una fiança excessiva, de càstigs cruels i inusuals):

"No es podran exigir fiances excessives, ni tampoc s'imposaran multes excessives, i ningú no serà sotmès a penes cruels o degradants."

  • Esmena IX (Protecció de drets no específicament enumerats a la Declaració de Drets):

"L'enumeració a la Constitució de certs drets no s'interpretarà pas de tal manera que se'n suprimeixin o menyspreïn d'altres, dels quals el poble continua gaudint."

  • Esmena X (Poders dels estats i de les persones):

"Els poders no delegats als Estats Units per la Constitució ni prohibits per aquesta als estats, es reserven respectivament als estats, o al poble."[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Puppo, Ronald (ed.): Independència i unió dels Estats Units d'Amèrica. Col. L'Univers de l'Índex, núm. 2. 1a. edició: Barcelona, novembre del 1993. ISBN 84-87561-44-6. Planes 75-77.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Brant, Irving: The Bill of Rights: Its Origin and Meaning (1965). Versió en línia.
  • Crévecoeur, J. Hector St. John de: Letters from an American Farmer and Sketches of 18th-Century America, ed. Albert E. Stone, Penguin American Library, Nova York, Estats Units. Any 1981.
  • Jensen, Merrill: The Making of the American Constitution, D. Van Nostrand, Princeton, Nova Jersey, Estats Units. 1964.
  • Kathleen Krull: A Kid's Guide to America's Bill of Rights (1999), 224 pp.
  • Labunski, Richard: James Madison and the Struggle for the Bill of Rights (2008).
  • Parrington, Vernon L.: The Colonial Mind: 1620-1800. Harcour, Brace and World, Nova York (Estats Units). 1927.
  • Parrington, Vernon L.: The Romantic Revolution in America: 1800-1860. Harcourt, Brace and World, Nova York, Estats Units, 1927.
  • Peterson, Merrill D. (ed.): Thomas Jefferson: A Profile. Hill and Wang, Nova York, Estats Units, 1967.
  • Robert Allen Rutland: The Birth of the Bill of Rights, 17761791 University of North Carolina Press, (1955) Versió en línia.
  • Ronald Hoffman i Peter J. Albert, eds: The Bill of Rights: Government Proscribed. University Press of Virginia for the United States Capitol Historical Society, 1997. 463 pp. ISBN 0-8139-1759-X.
  • Rossiter, Clinton (ed.): The Federalist Papers. New American Library Penguin, Nova York, Estats Units, 1961.
  • Rutland, Robert Allen: The Birth of the Bill of Rights: 1776-1791. Northeastern University Press, Boston, Estats Units, 1983.
  • Spaeth, Harold J.; i Smith, Edward C.. Harper Collins College Outline: The Constitution of the United States (13a. ed.). Nova York: Harper Collins, 1991. ISBN 0-06-467105-4. 
  • Strauss, Leo, i Cropsey, Joseph (ed.): History of Political Philosophy, University of Chicago Press, Xicago, Estats Units, 1987.
  • Zinn, Howard: A People's History of the United States. Harper Perennial, Nova York, Estats Units, 1980.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Declaració de Drets de la constitució dels Estats Units