Declaració de Mequinensa
| Tipus | petició  |
|---|---|
| Data de publicació | 1r febrer 1984 |
| Localització | Mequinensa (Baix Cinca) |
| Estat | Espanya |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | català |
Declaració de Mequinensa fou una petició signada l'1 de febrer de 1984 al Castell de Mequinensa pels alcaldes del municipis d'Areny de Noguera, Benavarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Favara, Calaceit, Vall-de-roures, La Codonyera i Valljunquera, on es comprometen a normalitzar el català en l'àmbit municipal i demanen al conseller de cultura de la Diputació General d'Aragó, José Bada Panillo, el reconeixement de la realitat lingüística de la Franja Oriental d'Aragó en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó, l'ensenyament del català a l'escola, així com una llei de normalització lingüística de les llengües d'Aragó. Així s'aconseguí que en el curs 1985-1986 uns 2.500 alumnes estudiessin català.
Text de la Declaració de Mequinensa de 1984[modifica]
| « |
Reunits a Mequinensa, representants dels Ajuntaments aragonesos de Areny, Benabarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Fabara, Calaceit, Vall-deroures, La Codonyera i Valljunquera, baix la presidència del Conseller de Cultura de la Diputació General d'Aragó, D. José Bada Panillo. SOM CONSCIENTS de la importància històrica que té aquesta primera trobada d'Alcaldes i Consellers de la zona catalanoparlant d'Aragó. RECONEIXEM que dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que se parla a la Franja Oriental pertany al patrimoni cultural d'Aragó. REBUTJEM les denominacions despectives de “chapurreau” i d'altres paregudes que encara s'apliquen a la nostra llengua materna. DECLAREM:
PROPOSEM:
Per la nostra part, ENS COMPROMETEM a fomentar l'ús públic del català als nostres pobles, rotullació bilingüe de carrers i places, edictes, mitjans de comunicació, etc. SOM PLENAMENT CONSCIENTS que la integració cultural i política d'Aragó no és possible sense que tots els aragonesos reconeixin com a pròpia la riquesa cultural i llinguística de la Franja Oriental d'Aragó. MEQUINENSA, 1 de febrer de 1984 |
» |
Successos posteriors[modifica]
Pel que fa a la política lingüística sobre el català a la Franja, s'han produït els següents esdeveniments posteriorment:
- El 30 de desembre de 1996: la Llei Orgànica 5/1996 de reforma d'aquest Estatut, que en el seu article 7 va establir que: Les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó gaudiran de protecció. Es garantirà el seu ensenyament i el dret dels parlants en la forma que estableixi una llei de les Corts d'Aragó per a les zones d'utilització predominant d'aquelles.
- 10 de març de 1999: la Llei 3/1999 del Patrimoni Cultural Aragonès, l'article 4 diu: L'aragonès i el català, llengües minoritàries d'Aragó, en l'àmbit de les quals estan compreses les diverses modalitats lingüístiques, són una riquesa cultural pròpia i seran especialment protegides per l'Administració.
- Any 2003: enquesta d'usos lingüístics a les comarques orientals d'Aragó, elaborada per l'Institut Aragonès de Estadística.
- Any 2004: estadística d'usos lingüístics a la Franja d'Aragó, duta a terme per part de la Generalitat de Catalunya.
- 22 de desembre de 2009: Llei de Llengües d'Aragó de 2009), que va declarar com a llengües pròpies: l'aragonesa i la catalana.
- Any 2009: recurs presentat davant del Tribunal Constitucional per part de 11 ajuntaments afectats per la llei del 2009 contra aquesta, considerant que aquesta envaïa les competències locals i que per via de fet fa cooficial el català, cosa que no fa l'Estatut d'Autonomia d'Aragó d'aquests, 4 havien signat anteriorment la Declaració: Fraga, Nonasp, Vall de roures i la Codoñera (sent els alcaldes dels tres primers el PP i el de l'últim del PSOE amb suport del PAR).
- 9 de maig de 2013: Llei de Llengües de 2013, que va establir que les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó serien la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental i la llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirenaica.
- 1 de juny de 2013: regidors i alcaldes de municipis de la Franja es van reunir de nou a Mequinensa per manifestar la seva oposició a la llei de 2013, per no reconèixer a la llengua catalana com la denominació de 'català', sinó sota el circumloqui llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental.7
- Any 2017: El Govern d'Aragó, a través del departament de Política Lingüística, crea el premi Desideri Lombarte destinat al "reconeixement a una tasca continuada o d'especial notorietat i importància en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, artístics o econòmics que suposin un destacat benefici per al català d'Aragó, tenint especial consideració les activitats destinades a la dignificació, difusió, investigació, ensenyament o expressió literària del català d'Aragó i constitueixi un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa ". el guardó es lliura en el marc de la celebració dels actes programats amb motiu del Dia Europeu de les Llengües.
Enllaços externs[modifica]
- Declaració de Mequinensa Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.
