Declinació (astronomia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Declinació solar. La trajectòria del Sol per l'esfera celeste canvia amb la seva declinació al llarg de l'any. Aquí es pot veure en l'eix horitzontal l'azimut (en ºN) on el Sol surt i es pon a l'estiu i a l'hivern (solsticis), per a un observador a 56°N.

La declinació és la distància angular d'un astre sobre l'equador celest, mesura equivalent a la latitud sobre la Terra; es mesura entre 0º i ±90º (positiva si va cap al Pol nord celest i negativa en la direcció del Pol sud celest). La declinació és una de les coordenades equatorials, junt amb l'ascensió recta, amb les quals hom pot determinar i conèixer la posició d'un astre sobre l'esfera celest.

Una vegada obtinguda la declinació, el valor obtingut serà la declinació aparent i si es desitja conèixer la declinació real és necessari tenir en compte les correccions degudes a la paral·laxi i aberració anuals, la precessió i la nutació. A més, si l'astre pertany al Sistema Solar caldrà tenir en consideració, el valor de la paral·laxi diürna. S'acostuma a representar amb el símbol δ.