Declinació (astronomia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Declinació solar. La trajectòria del Sol per l'esfera celeste canvia amb la seva declinació al llarg de l'any. Aquí es pot veure en l'eix horitzontal l'azimut (en ºN) on el Sol surt i es pon a l'estiu i a l'hivern (solsticis), per a un observador a 56°N

La declinació és la distància angular d'un astre sobre l'equador celeste,[1] mesura equivalent a la latitud sobre la Terra; es mesura entre 0° i ±90° (positiva si va cap al pol nord celeste i negativa en la direcció del pol sud celeste). La declinació és una de les coordenades equatorials, junt amb l'ascensió recta, amb les quals hom pot determinar i conèixer la posició d'un astre sobre l'esfera celeste.[2][3]

Una vegada obtinguda la declinació, el valor obtingut serà la declinació aparent i, si es desitja conèixer la declinació real, és necessari tenir en compte les correccions degudes a la paral·laxi i aberració anuals, la precessió i la nutació. A més, si l'astre pertany al sistema solar, caldrà tenir en consideració el valor de la paral·laxi diürna. S'acostuma a representar amb el símbol δ.[4]

Explicació[modifica]

La declinació en astronomia és comparable a la latitud geogràfica, projectada a l'esfera celeste, i l'ascensió recta és igualment comparable a la longitud.[5] Els punts al nord de l'equador celeste tenen declinacions positives, mentre que els del sud tenen declinacions negatives. Qualsevol unitat de mesura angular es pot utilitzar per a la declinació, però normalment es mesura en els graus (°), minuts (′) i segons (″) de mesura sexagesimal, amb 90° equivalent a un quart de cercle. No es produeixen declinacions amb magnituds superiors a 90°, perquè els pols són els punts més al nord i més al sud de l'esfera celeste.

Un objecte al

El signe s'acostuma a incloure ja sigui positiu o negatiu.

Efectes de la precessió[modifica]

L'eix de la Terra gira lentament cap a l'oest al voltant dels pols de l'eclíptica, completant un circuit en uns 26.000 anys. Aquest efecte, conegut com a precessió, fa que les coordenades dels objectes celestes estacionaris canviïn contínuament, encara que de forma lenta. Per tant, les coordenades equatorials (inclosa la declinació) són inherentment relatives a l'any de la seva observació, i els astrònoms les especifiquen amb referència a un any concret, conegut com a època. Les coordenades de diferents èpoques s'han de girar matemàticament perquè coincideixin entre si, o per coincidir amb una època estàndard.[5]

L'època estàndard utilitzada actualment és J2000.0, que és l'1 de gener de 2000 a les 12:00 TT.[6] El prefix "J" indica que és una època juliana. Abans de J2000.0, els astrònoms utilitzaven les successives Èpoques besselianes B1875.0, B1900.0 i B1950.0.[7]

Declinació del Sol[modifica]

La declinació i l'ascensió recta del Sol canvien al llarg de l'any a causa de la rotació de la Terra al voltant del Sol. En el moment de l'equinocci de primavera, la declinació del Sol i la seva ascensió recta són iguals a zero. Després d'això, la declinació del Sol comença a augmentar i arriba al seu valor màxim -23°26'- en el moment del solstici d'estiu, i en aquest moment la seva ascensió recta és de 6h. Després d'això, comença a disminuir: en el moment de l'equinocci de tardor, la declinació torna a ser igual a zero, i l'ascensió recta és de 12h. En el moment del solstici d'hivern, la declinació arriba al seu mínim - −23°26′ (l'ascensió recta és de 18h), després del qual torna a augmentar i arriba a zero en el moment de l'equinocci de primavera. Així, en diferents estacions, les hores de llum varien, i a les regions subpolars hi ha dies polars i nits polars.[8]

Relació amb la latitud[modifica]

Quan un objecte es troba directament a sobre, la seva declinació és gairebé sempre dins dels 0,01 graus de la latitud de l'observador; seria exactament igual excepte per dues complicacions.[9][10]

La primera complicació s'aplica a tots els objectes celestes: la declinació de l'objecte és igual a la latitud astronòmica de l'observador, però el terme "latitud" normalment significa latitud geodèsica, que és la latitud dels mapes i dels dispositius GPS. Als Estats Units continentals i l'àrea circumdant, la diferència (la desviació vertical) sol ser d'uns pocs segons d'arc (1 segon d'arc = 1/3600 d'un grau), però pot arribar a 41 segons d'arc.[11]

La segona complicació és que, assumir que no hi ha cap desviació de la vertical, "superior" significa perpendicular a l'el·lipsoide a la ubicació de l'observador, però la línia perpendicular no passa pel centre de la Terra; els almanacs proporcionen declinacions mesurades al centre de la Terra. (Un el·lipsoide és una aproximació al nivell del mar que es pot gestionar matemàticament).[12]

Referències[modifica]

  1. «Declinació (astronomia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «declinazione nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 20 novembre 2022].
  3. «Celestial Equatorial Coordinate System - Basic Coordinates and Seasons - NAAP». [Consulta: 23 novembre 2022].
  4. «declination | astronomy | Britannica» (en anglès). [Consulta: 17 novembre 2022].
  5. 5,0 5,1 Moulton, 1918.
  6. Karttunen et al, 2016, p. 22—23.
  7. Vegeu, per exemple, U.S. Naval Observatory Nautical Almanac Office, Nautical Almanac Office; U.K. Hydrographic Office, H.M. Nautical Almanac Office. «Time Scales and Coordinate Systems, 2010». A: The Astronomical Almanac for the Year 2010. U.S. Govt. Printing Office, 2008, p. B2. 
  8. Kononóvitx, 2010.
  9. «Celestial Coordinates». [Consulta: 24 març 2017].
  10. «baylor.edu».
  11. «USDOV2009». Silver Spring, Maryland: U.S. National Geodetic Survey, 2011.
  12. P. Kenneth Seidelmann. Explanatory Supplement to the Astronomical Almanac. Sausalito, CA: University Science Books, 1992, p. 200–205. 

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]