Decreixement

Caragol, símbol adoptat per nombroses organitzacions partidàries del decreixement

El decreixement és un plantejament polític, econòmic i social que s'oposa al relatiu consens polític actual sobre el creixement econòmic. El terme decreixement neix a la dècada del 1980 –en part amb la tesi de Nicholas Georgescu-Roegen– i per la presa de consciència de les conseqüències del consum de recursos naturals per sobre de la seva generació natural en què es basa la societat de consum (que deriva d'un sistema liberal o capitalista). La idea de decreixement ja va sorgir en pensadors crítics amb el desenvolupament i amb la societat de consum. Entre ells estan: Ivan Illich, André Gorz, Cornelius Castoriadus, o François Partant. A partir dels anys 90, comença a agafar força com a moviment, sota el guiatge d'un dels seus màxims ideòlegs i exponents, l'economista Serge Latouche. En paraules d'ell, el sentit del decreixement és: "El decreixement, com a tal, no és verdaderament una alternativa concreta al model actual; seria, més aviat, la matriu que donaria lloc a l'eclosió de múltiples alternatives. Evidentment, qualsevol proposta concreta o contraproposta és a la vegada necessària i problemàtica". A més, Latouche insisteix en el fet que el decreixement no és una opció, sinó que vindrà imposat pels límits al creixement, idea que reflecteix amb la seva expressió: “Decreixement o barbàrie". Per aprofundir més, la idea del decreixement seria una conseqüència a la següent idea: no és possible el creixement econòmic continu en un planeta limitat. Com ja hem superat molts dels límits ambientals i estem a prop de superar-ne molts més, l'única estratègia que sembla viable a mitjà i llarg termini és la del decreixement. Per tant, no seria un concepte en negatiu, sinó que, a manera d'il·lustració i en paraules de Serge Latouche, seria com "quan un riu es desborda i tots desitgem que "decreixi" perquè les aigües tornin a la normalitat". No és una cosa negativa, sinó necessària.

Actualment, i agafant de referència Latouche, hi ha diversos autors que continuen donant forma al concepte de decreixement. Un d'ells és el politòleg i escriptor francès Paul Ariès. Aquest autor, en una de les seves conferències sobre el moviment del decreixement que va pronunciar el 2011 (vegeu http://www.youtube.com/watch?v=PXMzFQpylRg), explica com el concepte del "sempre més", en referència a la inesgotable inèrcia social de produir i consumir sempre més, ens ha portat a perdre la capacitat per posar límits, tot creant una gran desigualtat social, humana i un esgotament dels recursos naturals.

Ariès explica que el decreixement té com a objectiu fer que la gent tingui ganes de canviar la manera de viure i d'utilitzar els recursos. Però, per a això, creu que cal descolonitzar el nostre imaginari. En aquest sentit, utilitza la cita següent d'Albert Einstein: "qui té el cap en forma de martell veu tots els problemes en forma de clau". Explica que, en el nostre cas, els economistes ens han formatat el cap de tal manera que els problemes socials, els intentem solucionar amb el "sempre més" i això ens ha portat a topar contra el mur en el pla social, humà i mediambiental. Aquest autor, i associat al decreixement, creu que és necessari un creixement en humanitat, és a dir; menys béns i més llaços socials, humans i amb la natura.

• Exhauriment dels recursos energètics: petroli, gas, carbó, urani.
• Exhauriment d'alguns minerals.
• Degradació del medi ambient: efecte d'hivernacle, canvi climàtic, pèrdua de la biodiversitat i contaminació.
• Degradació de la salut de la fauna, la flora i de la mateixa humanitat: esterilitat, al·lèrgies, malformacions, augment del càncer, sense oblidar-se que l'envelliment de la població és també un factor multiplicador.
• Evolució d'un mode de vida dels països del nord en detriment dels països del sud: transports, tractament d'escombraries, alimentació (per exemple, els països del nord importen soja dels països empobrits per alimentar bestiar (7 calories vegetals per una d'animal), energies... Explotació considerada neocolonial dels recursos dels països del sud en detriment de la seva autosuficiència.

Aquest productivisme es torna a discutir des de fa poc posant en qüestió el desenvolupament sostenible, concepte que és vist pels partidaris del decreixement com un oxímoron (una contradicció dels mateixos termes): al ritme actual, el 20% de la població consumeix el 80% dels recursos naturals.

El consum d'aquests recursos no fa més que accelerar el seu esgotament. El problema de l'exhauriment dels recursos energètics tampoc no es té en compte. A la vegada, això multiplica la petjada ecològica (la petjada ecològica es refereix a la superfície necessària per a produir els recursos consumits i per a absorbir els residus i la contaminació). Aquest 20% de la població més rica, per tant, no té cap altra més opció que reduir la producció i el seu consum per tal de decréixer.

Per als seus partidaris, el decreixement serà, tard o d'hora, imposat per la reducció dels recursos naturals. Per tant, proposen d'anticipar-se a la situació de manera voluntària per pal·liar els efectes negatius que això comportarà a la qualitat de vida de tothom.

Crítiques

La crítica liberal

Els partidaris del liberalisme econòmic creuen que el creixement econòmic comporta la creació de riquesa, augmentant l'ocupació, la millora de la qualitat de vida, i oferint una millor educació i salut, en altres paraules, hauria d'haver-hi més recursos per a fer i millorar més coses. Des d'aquest punt de vista, el decreixement constitueix la recessió econòmica i és un destructor de riquesa.

Una crítica addicional liberal del decreixement és que el progrés està cada vegada més lligat als coneixements en lloc de la utilització dels recursos físics, i que el progrés de la tecnologia ve a resoldre els problemes ambientals del món. El lliure mercat ambientalista és una posició que sosté que la majoria dels problemes del medi ambient estan motivats per una falta de drets de propietat i l'extensió d'aquests per incloure les externalitats.

L'autoregulació del mercat

Els partidaris de l'autoregulació del mercat creuen que si un determinat recurs no renovable es torna escàs, el mercat en limita la seva extracció amb dos mecanismes:

• Augment en el preu (oferta i demanda).
• Augment del finançament per al desenvolupament d'alternatives (és a dir, energies renovables, reciclatge, etc.).

Aquesta posició sosté que són les forces del mercat les que tenen l'efecte de manera més racional per a resoldre el problema, i consideren que aquestes forces són més eficients que els sistemes de presa de decisions centralitzada (vegeu el càlcul econòmic, el coneixement dispers, la tragèdia dels comuns). El capitalisme de mercat pot aprofitar-se de l'explotació de fonts d'energia que no eren econòmicament viables fa 10 o 20 anys, ja que sota les noves condicions del creixement econòmic requerit s'exigirà el seu ús.

En resposta a les teories de Georgescu-Roegen, Robert Solow i Joseph Stiglitz assenyala que el capital i el treball poden substituir els recursos naturals en la producció, sigui directament o indirecta, garantint un creixement sostingut o almenys un desenvolupament sostenible.

La destrucció creativa

El concepte de decreixement es basa en la hipòtesi que produir sempre més també implica consumir més energia i matèries primeres, alhora que minva el pes de la força de treball, que se substitueix per màquines. Aquesta anàlisi es considera enganyosa, perquè el progrés tecnològic permet produir més amb menys, així com oferir més serveis. Això és el que es coneix com a destrucció creativa, el procés pel qual les "velles" empreses d'un sector (així com les seves tecnologies costoses i contaminants) desapareixeran del mercat com a resultat de la innovació en aquest sector que fa baixar els costos, alhora que es consumeix menys energia i matèries primeres, amb una major productivitat.

Aquesta reducció en els costos i/o increment en els guanys també augmenta la capacitat d'estalvi, que permet invertir en nous avenços per substituir les velles tecnologies.

La crítica marxista

Els marxistes distingeixen entre dos tipus de creixement: el que és útil a la humanitat, i el que simplement existeix per augmentar els beneficis de les empreses. Els marxistes consideren que és la natura i el control de la producció el que és el determinant, i no la quantitat. Creuen que el control i una estratègia per al creixement són els pilars que permeten un desenvolupament social i econòmic. Segons Jean Zin, encara que la justificació del decreixement sigui vàlida, no és una solució al problema.

La crítica del tercer món

El concepte de decreixement és vist com a contradictori quan s'aplica als països menys desenvolupats, que requereixen el creixement de les seves economies per tal d'assolir la prosperitat. En aquest sentit, la majoria dels partidaris del decreixement promouen l'assoliment d'un cert nivell acceptable de benestar que sigui independent del creixement. La qüestió d'on es troba l'equilibri (és a dir, la quantitat de nacions desenvolupades que han de decréixer, i la quantitat de les nacions en desenvolupament a les quals s'hauria de permetre de créixer), està oberta.

La crítica tecnològica

Els partidaris dels avenços científics argumenten que es resoldran els problemes de subministrament d'energia, de residus i de la disminució de matèries primeres. Aquesta ideologia s'inspira en la Il·lustració per desenvolupar una visió tecnològica optimista. Assenyalen la reducció que hi ha hagut els últims vint anys en la relació entre el consum d'energia i de producció (o intensitat energètica). Proposen que la investigació en energia nuclear podria proporcionar alternatives temporals d'energia a la crisi del petroli, fins que les tecnologies com la fusió nuclear estiguin disponibles.

Aquest argument contrasta amb les dades obtingudes pel Projecte Global del Carboni del 2007, en què s'observa l'estancament en la disminució abans esmentada de la intensitat energètica, que és una de les variables de la identitat de Kaya, que tendeix a mostrar que, o bé la crisi econòmica, o el declivi demogràfic són essencials per a prevenir el desastre ecològic.

Vegeu també

• Capacitat de càrrega.
• Responsabilitat social corporativa.
• Sostenibilitat.
• Serge Latouche.
• Consum responsable.
• Pobles en transició.

Referències

• Decrecimiento: camino de la sostenibilidad Arxivat 2009-08-24 a Wayback Machine., Universitat d'Alacant (castellà) PDF.

Bibliografia

• D'Alisa, Giacomo; Demaria; Federico; Kallis; Giorgos. Decreixement. Vocabulari per a una nova era. [Barcelona]: Coedició Icaria editorial SA i Generalitat de Catalunya, 2015. ISBN 9789498886634. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Decreixement

• «Serge Latouche, gran ideólogo del decrecimiento - 1/2», 19-05-2008. i «2/2», 19-05-2008.
• Ramon Alcoberro. «Tres paradigmes: creixement, sostenibilitat i decreixement.», 04-11-2008.
• «Marcel Coderch, vicepresident de la CMT». Singulars. TV3, 15-03-2010.
• Antonio Turiel: «Condemnats a decréixer.». Singulars. TV3, 07-11-2012.
• Alberto Bastida. «Carlos Taibo: Tenemos que buscar una salida del capitalismo, no de la crisis» (en castellà). Jot Down, 2/2013.
• Serge Latouche: "La gente feliz no suele consumir" Arxivat 2014-01-17 a Wayback Machine. en Diario de Navarra (castellà).
• Gª Camarero: "Trabajar menos, consumir menos y producir menos es la base del decrecimiento feliz" en Valenciaplaza.com (castellà).