Reial decret llei sobre seguretat digital

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de lleiReial decret llei sobre seguretat digital
Tipus Reial decret llei
Abast territorial Espanya
Data d'inici 5 novembre 2019
Modifica les dades a Wikidata

El reial decret llei sobre seguretat digital, conegut pels seus detractors com a llei mordassa digital[a] o 155 digital, és un reial decret llei espanyol, aprovat el 5 de novembre de 2019 pel govern en funcions de Pedro Sánchez,[1][2] amb l'objectiu de capacitar la intervenció sense orde judicial de qualsevol xarxa informàtica, servidor o servei de comunicació electrònic a Espanya, en cas que puguin afectar a l'ordre públic, la seguretat pública o la seguretat nacional.[3]

Oficialment rep el nom de reial decret llei 14/2019, de 31 d'octubre de 2019, pel que s'adopten mesures urgents per raons de seguretat pública en matèria d'administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions.[3]

Contingut[modifica]

La norma aprovada atorga al Ministeri d'Economia i Empresa d'Espanya poders per a intervenir les connexions de qualsevol xarxa informàtica, servidor o servei de comunicacions electrònic que operi en territori espanyol, sempre i quan vingui justificat per la possible afectació a l'ordre públic, la seguretat pública o la seguretat nacional.[4] El reial decret llei obliga a les administracions públiques a tenir els seus servidors amb dades sensibles dins de la Unió Europea i reforça el DNI com a única eina d'identificació.[5] També regula l'ús de xarxes de registre distribuït de tipus blockchain, prohibint-ne temporalment l'ús i estableix que quan es regulin l'administració general de l'estat haurà d'entrar com autoritat intermèdia.[6] A mode de resum, el nou decret modifica sis lleis diferents per tal d'autoritzar al govern espanyol a tallar serveis d'internet, sense ordre judicial, de manera excepcional i transitòria, si la seguretat es veu greument amenaçada.[7]

El propi text justifica la creació de la norma pels «recents i greus esdeveniments ocorreguts en part del territori espanyol», en referència al projecte de república digital engegat per la Generalitat de Catalunya.[6][8]

Trajectòria[modifica]

El reial decret llei va entrar en vigor el 6 de novembre de 2019 després que al dia abans fos aprovat per la via d'urgència pel govern en funcions de Pedro Sánchez poc abans de les eleccions legislatives de novembre de 2019.[1][2]

El 27 de novembre, encara en període en funcions, la Diputació Permanent del Congrés de Diputats convalidà el reial decret llei. El resultat de la votació fou de 50 vots a favor (PSOE, PP i Cs), 10 en contra (VOX, ERC, PNB i Grup Mixt) i 8 abstencions (Unides Podem).[9][10]

Crítiques[modifica]

El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, Jordi Puigneró, en declaracions a TV3, es mostrà convençut que el Govern espanyol no aconseguiria l'objectiu de bloquejar les polítiques digitals de la Generalitat de Catalunya, arribant a afirmar que «estem davant d'un 155 digital». A més a més, recordà que, a diferència del Govern espanyol, el català té tots els servidors dins de l'àmbit europeu i compleix amb la legislació europea. De fet, la web del Ministeri de l'Interior d'Espanya i la de Pedro Sánchez es troben amb servidors allotjats als Estats Units d'Amèrica. Finalment, comparà les actuacions del Govern espanyol amb les de Turquia o la República Popular de la Xina, pel seu caràcter dèspota, opac i sumari.[11]

El mateix dia d'entrada en vigor del reial decret llei, l'advocat especialitzat en dret d'internet i director legal de la Plataforma en Defensa de la Llibertat d'Informació, Carlos Sánchez Almeida, manifestà que el nou decret «no arribaria lluny» i que es tracta d'un episodi més de la «guerra propagandística entre el govern espanyol i el de la Generalitat (de Catalunya)». Segons el seu parer, «determinades parts del decret poden ser inconstitucionals» i que se seguirà necessitant el requeriment judicial per a tancar webs.[7]

Després de la convalidació parlamentària, l'activista i cofundadora de la plataforma Xnet, Simona Levi, assenyalà a Catalunya Ràdio els «punts foscos» que amagava aquest decret, així com l'acció del govern espanyol aprofitant-se de Catalunya com a pretext per a la retallada de drets.[12] Al dia següent, el conseller de polítiques digitals Jordi Puigneró anuncià la preparació d'un acte institucional de denúncia «fora d'Espanya» amb «experts internacionals i polítics europeus» per fer front contra la mesura. També expressà que el decret és «antieuropeu», ja que «va clarament en contra dels valors de la UE» i apropa l'Estat espanyol a models com «Turquia, Iran, l’Aràbia Saudita i la Xina».[13]

Notes[modifica]

  1. Un reial decret llei no és el mateix que una llei malgrat que, tant un com l'altre, són normes amb rang de llei. La denominació de llei fa referència al paral·lelisme sorgit amb la "llei mordassa" en matèria de restriccions de drets i llibertats però en versió digital.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «El Gobierno aprueba un real decreto de seguridad digital para evitar la "república digital" catalana» (en castellà). CadenaSER.com, 31-10-2019. [Consulta: 6 novembre 2019].
  2. 2,0 2,1 Jané, Carmen. «El Gobierno podrá intervenir internet si amenaza la seguridad nacional» (en castellà), 05-11-2019. [Consulta: 6 novembre 2019].
  3. 3,0 3,1 «Documento consolidado BOE-A-2019-15790» (en castellà). BOE.es, 05-11-2019. [Consulta: 6 novembre 2019].
  4. «Guerra al 'secesionismo digital': el Gobierno podrá intervenir internet a todos los niveles» (en castellà), 05-11-2019. [Consulta: 6 novembre 2019].
  5. «El Gobierno podrá intervenir redes y servicios digitales si amenazan el orden público o la seguridad» (en castellà). RTVE.es, 05-11-2019. [Consulta: 6 novembre 2019].
  6. 6,0 6,1 Bassas, Antoni. «Sánchez impulsa un decret per acabar amb la "república digital": "No hi haurà independència offline ni online"», 31-10-2019. [Consulta: 6 novembre 2019].
  7. 7,0 7,1 «"És incorrecta la interpretació que es podran tancar webs sense autorització judicial"». Rac1.cat, 06-11-2019. [Consulta: 7 novembre 2019].
  8. «Puigneró anuncia una "ofensiva judicial i política" contra el decret llei de seguretat digital de la Moncloa». Vilaweb.cat. [Consulta: 6 novembre 2019].
  9. «Sánchez salva el decret digital amb PP i Cs, i l'abstenció del seu soci, Unides Podem». CCMA.cat, 27-11-2019. [Consulta: 29 novembre 2019].
  10. Tomás, Nicolás. «Podemos s'absté en el '155 digital', que prospera amb els possibles socis en contra». ElNacional.cat, 27-11-2019. [Consulta: 29 novembre 2019].
  11. «Puigneró acusa el govern espanyol d'actuar com Turquia o la Xina en l'àmbit digital». CCMA.cat, 03-11-2019. [Consulta: 10 novembre 2019].
  12. «Simona Levi descriu els punts "més foscos" del decret digital: "Un cop més, Catalunya és l'excusa"». CCMA.cat, 27-11-2019. [Consulta: 30 novembre 2019].
  13. «El Govern internacionalitzarà la denúncia del decret digital de Sánchez». ElPuntAvui.cat, 28-11-2019. [Consulta: 30 novembre 2019].

Enllaços externs[modifica]