Decretum laudis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreDecretum laudis
Modifica les dades a Wikidata

El decretum laudis (o decret de lloança) és el reconeixement oficial que la Santa Seu dóna als instituts de vida consagrada i a les societats de vida apostòlica, considerant-les llavors com a institucions de dret pontifici i, per tant, sotmensa directament a la jurisdicció de la Santa Seu. S'emet en forma de breu apostòlic, anomenat breu de lloança.

Dret canònic[modifica]

Per a crear una nova comunitat religiosa cal primer l'autorització de l'autoritat competent de l'Església: la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles o la Congregació per a les Esglésies Orientals. A continuació, i segons l'objectiu de l'institut i el seu àmbit d'activitat, cal l'aprovació de l'ordinari de la diòcesi: la congregació és, amb aquests permisos, de dret diocesà.

Passat un temps, quan s'ha constatat la maduresa de la comunitat, pot ésser aprovada formament pel papa amb el decretum laudis, transformant-se llavors en congregació de dret pontifici i subjecta immediatament i exclusivament a la jurisdicció de la Santa Seu.

Un temps després, vindran les aprovacions temporal i la definitiva.

Estructura[modifica]

El decretum laudis sol contenir un sumari històric dels orígens de l'institut i una descripció de la finalitat i l'ordenament intern que té. S'hi inclouen referències de cartes i documents de lloança escrits pels bisbes i l'examen dut a terme per les congregacions de la Cúria Romana corresponents. Acaba amb la lloança i la recomanació amplissimis verbis de l'institut i la seva tasca.

L'ús del decretum laudis pels papes per a autoritzar els instituts es consolidà al tombant dels segles XVIII i XIX.

Bibliografia[modifica]

  • J. Torres. Documenti pontifici di approvazione, en: Dizionario degli istituti di perfezione. Milano: Edizioni paoline, 1977. Vol. III. col. 751-777.

Vegeu també[modifica]