Deessa serp

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula personatgeDeessa serp
Tipus personatge de la mitologia grega
Modifica dades a Wikidata

La deessa serp és una figura clau de la religió minoica, una divinitat a la qual s'han atribuït diversos significats, probablement perquè va acabar sintetitzant diverses figures mitològiques anteriors.

Deessa de la natura[modifica | modifica el codi]

Les figuretes de la deessa serp sovint la representen envoltada de coloms i animals, pel que s'ha interpretat que seria una predecessora de la Pótnia Theron, la mestressa dels animals, un dels atributs de la Mare Natura. La serp és un animal associat a la terra, de manera que igual que la terra engendra vida amb les plantes, la deessa serp s'associa al principi femení de fertilitat. La serp també simbolitzava per als antics (com proven els mites semites, mesopotàmics i hindús, entre d'altres) la renovació i la resurrecció, pel canvi de pell i en aquest sentit la deessa es lliga amb la natura, que mor i torna a néixer amb el cicle de les estacions. Per últim la serp pot relacionar-se amb la màgia, com a l'Antic Egipte.

Estatueta de la deessa serp

Dualisme[modifica | modifica el codi]

La deessa, malgrat els atributs femenins com els pits descoberts pot anar acompanyada del labris, una destral que és símbol de masculinitat. Això s'ha interpretat com una prova del dualisme ontològic de la religió minoica, on cada part masculina tenia la seva contrapart femenina per indicar l'equilibri de la natura i la parella primordial. Igualment, el nus del vestit de les figuretes trobades als jaciments sol aparèixer al costat de divinitats mascles.

Deessa líder del panteó[modifica | modifica el codi]

S'ha indicat que la societat minoica conserva restes del matriarcat prehistòric i per això les divinitats femenines ocupen un lloc preeminent dins del panteó minoic. La deessa serp manté al seu costat els símbols de poder i força, com són les serps, que també es trobaran en divinitats guerreres gregues posteriors com Atena Pàrtenos.[1] La posició dels braços recorda la de les representacions tradicionals d'Astarte. El fet que s'hagin trobat restes que proven que les sacerdotesses, i no sacerdots, fossin les encarregades de dur a terme les cerimònies religioses reforçaria aquest paper privilegiat de la dona a l'esfera pública i sagrada.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ogden, Daniel (2013). Drakon: Dragon Myth and Serpent Cult in the Greek and Roman Worlds. Oxford University Press