Arinnitti
  | |
| Tipus | deessa deïtat solar deesa |
|---|---|
| Origen | Arinna (en)  |
| Context | |
| Mitologia | Religió hitita |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Cònjuge | Tarhun (en) |
| Fills | Telepinu |
| Altres | |
| Part de | Religió hitita |
Arinnitti, també anomenada com a Wurusemu o deessa solar d'Arinna,[1] era una deessa solar hitita.[2] Fou la principal deïtat i patrona de l'Imperi Hitita. El seu cònjuge, el déu del temps climàtic, Tarhun o Tarhunna, era el segon d'Arinnitti en importància, indicant que probablement s'originà en temps matriarcal. La precursora d'Arinnitti sembla haver estat una deessa mare d'Anatòlia de la terra i la fertilitat. Els atributs d'Arinnitti eren el judici just, la misericòrdia i l'autoritat reial. La poderosa reina hitita Puduhepa va adoptar a Arinnitti com a protectora seva.[3]
Origen i filiació cultural
[modifica]Segons diverses inscripcions trobades en territori anatòlic, cal destacar que aquesta deessa tingué, molt probablement, el seu origen en divinitats de cultures anteriors o contemporànies a la hitita. Aquest fenomen de sincretisme era habitual en l’època, atès que nombroses cultures compartien afinitats culturals i ideològiques.
Per exemple, Arinnitti presenta una notable similitud amb la deessa mesopotàmica de l'inframon, Ereshkigal[4], pel que fa a la seva genealogia i relació amb altres divinitats. Ambdues es troben vinculades al déu de la tempesta —amb qui estan casades— i tenen descendència amb ell. Així mateix, compartien un estret lligam amb la terra a través de la fertilitat. No obstant això, mentre que Ereshkigal s'associava a la infertilitat com a mètode per captar ànimes cap al seu regne subterrani , en el cas d’Arinnitti la relació era punitiva: quan la deessa se sentia ofesa o no rebia els honors rituals pertinents, provocava l’agostament de la terra i la seva infertilitat.
D’altra banda, Arinnitti té les seves arrels en la cultura hurrita[5], la predecessora que ocupà prèviament el territori. En aquest estadi, moltes de les divinitats eren anònimes, tot i que compartien els atributs iconogràfics, els poders divins i la condició solar que més tard definirien els déus hitites. En un temple d’època hurrita es va trobar un mural on es representen diverses deïtats sense nom. En l’eix central hi figuren dues divinitats preeminents: d’una banda, un déu associat a Tarhun (espòs d’Arinnitti), acompanyat d’un seguici masculí ; de l’altra, una deessa identificada com l’antecedent d’Arinnitti, representada amb un infant als braços —símbol de fertilitat— i seguida per un seguici de deesses menors i sacerdotesses. Cal destacar que ambdues figures apareixen amb la mateixa alçada, indicant una paritat jeràrquica que s’alteraria durant el període hitita, moment en què Arinnitti passaria a ocupar un paper dominant respecte al seu consort.[6]
Finalment, és pertinent aclarir que el nom original no era estrictament Arinnitti, ja que la majoria de fonts contemporànies s’hi referien com la "deessa de la ciutat d'Arinna"[2], denominació que evolucionà fins al teònim definitiu. Així mateix, certes inscripcions arcaiques suggereixen que la divinitat no posseïa un gènere definit en els seus inicis, adoptant la forma femenina posteriorment.
Relació amb la reialesa i el culte institucional
[modifica]Arinnitti fou una de les divinitats més rellevants dins del panteó reial. El monarca exercia la funció de sacerdot suprem i tenia l’obligació de celebrar rituals en el seu honor, a més de realitzar pelegrinatges periòdics a la ciutat d'Arinna, centre neuràlgic del seu culte.
La interacció més documentada és la que va mantenir amb la reina Puduhepa, una de les figures més influents de l'imperi. La monarca va prendre Arinnitti com a deïtat tutelar de la família reial després que aquesta escoltés les seves súpliques. El text d’aquesta pregària, escrit en caràcters cuneïformes, es conserva actualment al Museu d'Arqueologia d'Istanbul. En ell, Puduhepa sol·licita el favor de la deessa per a la curació i longevitat del seu espòs, el rei Hattusil III, prometent a canvi la realització de nombrosos rituals i cerimònies. S’estima que fou en aquest període quan Arinnitti es consolidà com la divinitat principal de la monarquia.
Sincretisme i posteritat
[modifica]Diversos documents evidencien que Arinnitti i altres déus del panteó hitita van servir de base per al desenvolupament mitològic de cultures posteriors. El cas més paradigmàtic és el de la cultura frígia, la qual es va inspirar directament en els atributs d'Arinnitti per a la configuració de la deessa Cibeles[7]
Referències
[modifica]
- ↑ «The Storm-god in the Ancient Near East». Eisenbrauns, 2003.
- 1 2 «History of Humanity: From the third millennium to the seventh century B.C.». UNESCO, 1994.
- ↑ «Arinnitti | Hittite goddess» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ Hale, Vincent. Mesopotamian Gods & Goddesses. Brittannica, p. 52.
- ↑ Metzger, Henri. Anatolie II. 1969. Ginebra.
- ↑ Ravinell, Alberto. The Storm-God in the Ancient Near East (en anglès). 2003. Eisenbrauns.
- ↑ González Serrano, Pilar «La génesis de los dioses frigios: Cibeles y Allis». La génesis de los dioses frigios: Cibeles y Allis, p. 1.