Defensa Bogoíndia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Defensa Bogoíndia
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 pd f6 nd g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 bd c4 pl d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 nl g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.d4 Cf6 2.c4 e6 3. Cf3 Ab4+
ECO E11
Origen del nom Iefim Bogoliúbov
Classificació Defensa índia
Chessgames.com Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

La defensa Bogoíndia (o Bogo-Índia) és una obertura d'escacs caracteritzada pels moviments:

1. d4 Cf6
2. c4 e6
3. Cf3 Ab4+

La posició que sorgeix després de 1.d4 Cf6 2.c4 e6 és comuna. La jugada que tradicionalment fan les blanques aquí és 3.Cc3, amenaçant d'establir un gran centre de peons amb 4.e4. Nogensmenys, 3.Cf3 és sovint jugada com una manera d'evitar la defensa Nimzoíndia (que apareixeria després de 3.Cc3 ab4). Després de 3.Cf3, les negres juguen usualment 3...b6 (la defensa índia de dama) o 3...d5 (que condueix al gambet de dama refusat), però poden també intentar 3...Ab4+, la Bogoíndia, que deu el seu nom a Iefim Bogoliúbov. Aquesta obertura no és tan popular com l'índia de dama, però es veu ocasionalment a tots els nivells.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Variants[modifica]

Les blanques tenen tres opcions viables per enfrontar-se a l'escac. 4.Cc3 és una transposició a la variant Kaspàrov de la Nimzoíndia, i per tant les principals variants independents són 4.Ad2 i 4.Cbd2.

4.Ad2[modifica]

4. Ad2 és la línia més comuna; l'alfil de b4 és ara amenaçat, i les negres han de decidir què en faran.

  • El més simple és canviar-lo mitjançant 4...Axd2+; aquesta línia no és particularment popular, però l'ha jugada habitualment el GM suec Ulf Andersson, sovint com una línia taulífera.[1]
  • 4...De7 defensant l'alfil, i diferint la decisió sobre què fer després, és també una elecció comuna.
  • David Bronstein va triar sovint la més aguda 4...a5 guanyant espai al flanc de dama, al cost d'algunes debilitats estructurals.
  • Una línia més moderna és 4...c5; després de 5.Axb4 cxb4, els peons negres estan doblats, i un peó ha estat foragitat del centre, però el peó de b4 podria també ser molest per les blanques, ja que vigila la casella c3 i en manté fora un cavall. De fet, una de les principals opcions per les blanques aquí és 6.a3, eliminant el peó de seguida.
  • Simplement retirar l'alfil amb 4...Ae7 també és possible; les negres han perdut un temps, però l'alfil blanc és mal situat a d2. La línia és una mica passiva, però sòlida.

4.Cbd2[modifica]

4. Cbd2 és una alternativa per provocar el canvi de l'alfil pel cavall o bé forçar l'alfil negre a retirar-se. La contrapartida és que el cavall es desenvolupa a una casella on bloqueja l'alfil, i que d2 és una casella menys activa que c3. La línia és descrita a la Gambit Guide com a "ambiciosa". Les respostes més habituals de les negres són 4...b6, 4...0-0, i 4...d5.

Parany de Monticelli[modifica]

Aquesta obertura permet arribar al parany de Monticelli.

Codi ECO[modifica]

Encara que l'obertura transposi en d'altres, la Bogoíndia es classifica sota el codi E11 per l'Encyclopaedia of Chess Openings.

Referències[modifica]

  1. Pedersen menciona la utilització que fa n’Andersson d’aquesta línia, destacant que la majoria de les vegades acaba en taules, tot i que la revisió de Hansen del CD sobre la Bogoíndia a Chesscafe.com Checkpoint destaca que no sempre és un simple intent de fer taules.

Bibliografia[modifica]