Defensa d'Aulus Cluenci

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreDefensa d'Aulus Cluenci
(la) Pro Cluentio
Cicero - Musei Capitolini.JPG
Tipus discurs
Fitxa tècnica
Autor Ciceró
Llengua llatí
Modifica les dades a Wikidata

Defensa d'Aulus Cluenci (en llatí: Pro Aulo Cluentio) és un discurs judicial de defensa de l'escriptor, polític i orador romà Marc Tul·li Ciceró, pronunciat el 66 aC.[cal citació]

Context[modifica]

Aule Cluenci Hàbit el jove va néixer a Larium al voltant de l’any 103 aC. L’any 74 aC Cluenci acusà al seu padrastre, Estaci Abi Opiànic, d’intent d’enverinament. Finalment acaba sent condemnat i anys més endavant mor. Més tard, l’any 66 aC, el fill d’Opiànic culpa Aule Cluenci d’haver enverinat el seu pare i alhora d’haver subornat als jutges que van condemnar el seu pare. Tant Aule Cluenci com altres personatges implicats foren sancionats pels censors a Iudicium Iunianum  o Albianum Iudicium (judici corrupte). En aquest judici també es va aplicar l’article sisè de la lex Cornelia de sicariis et veneficiis, la qual diu que el fals testimoniatge i condemnar a un home a pena capital era sinònim d’assassinat. De l’acusació es va encarregar Tit Ati de Pisaure i la defensa va caure a càrrec de Ciceró, el qual aquell any va esdevenir pretor. Per falta de proves, la sentència fou finalment desestimada.

Estructura del discurs[modifica]

Ciceró va distribuir el discurs en quatre apartats: l'exordi, una primera part del discurs després una segona i per últim, la peroració.

Exordium[modifica]

Tant la defensa com l’acusació es divideix en dues parts: la primera està protagonitzada per l’hostilitzat produïda per les atribucions de corrupció contra Cluenci en l’altra, Ciceró defensa l’acusació d’enverinar Opiànic (I-III). Així ho esmenta en aquestes línies:

Sed cum considero quo modo mihi in utraque re sit elaborandum, altera pars et ea quae propria est iudici uestri et legitimae uenefici quaestionis per mihi breuis et non magnae in dicendo contentionis fore uidetur, altera autem quae procul ab iudico remota est, quae contionibus seditione concitatis accommodatior est quam tranquillis moderatisque iudiciis, perspicio quantum in agendo difficultatis et quantum laboris sit habitura.[1]

“Però quan considero com he de construir el discurs en cadascun dels dos temes, aquell que és propi de la vostra jurisdicció, d’un tribunal que, segons la llei, ha de sentenciar  sobre emmetzinament, em sembla que pot ésser tractat molt breument i amb no gaire esforç; però l’altre, que queda lluny de la competència del tribunal i que és més adequat a l’excitació d’una multitud revoltada que a la tranquil·la i moderada consideració d’un judici, veig clarament quines dificultats i quins treballs m’ocasionarà en la meva actuació.”

Primera part[modifica]

  • Els crims d’Opiànic (IV-XVII, 48)
  • Sentències precedents contra Fabrici i Escamandre (XVII, 49-XXI)
  • Fou Opiànic qui subornà els jutges (XXII-XXXII,87)
  • Discussió sobre la culpabilitat de Cluenci (XXXII, 88-LI)
  • Cluenci podia haver-se protegit amb l’excepció de la llei (LII-LVII, 159)
  • Refutació d’altres acusacions fetes a Cluenci (IVIII, 160-LIX)

Segona Part[modifica]

  • Negació de les acusacions fetes a Cluenci, amb motiu de la mort de Gai Vibi, d’una intenció d’enverinament d’Opiànic el jove i de la mort del pare d’aquest (LX-LXII)
  • Tota aquesta imputació ha estat una conspiració de Sàssia (LXIII-LXVIII)

Peroratio[modifica]

El poble de Larínum ha vingut per testimoniar a favor de Cluenci. Diferència d’aquesta actitud vers la de la seva mare. Última súplica als jutges (LXIX-LXXI). Ciceró ho menciona d’aquesta manera:

Ex lacrimis horum, iudices, existimare potestis omnis haec decuriones decreuisse lacrimantis. Ageu ero uicinorum quantum studium, quam incredibiliis beniuolentia, quanta cura est![2]

“Per llurs llàgrimes, jutges, podeu pensar que tots els decurions ploraven quan escrivien aquest decret. I també els pobles veïns, quins gran zel, quina increïble estimació, quin gran afany!”

Referències[modifica]

  1. «Perseus».
  2. «Perseus».

Bibliografia[modifica]

  • Fundació Bernat Metge, Escriptors Llatins, Ciceró, Discursos VIII, ISBN 8498590264.
  • Biblioteca Clásica Gredos, Cicerón, Discursos V.
  • Introducció de Pierre Boyancé (París, Les Belles Lettres, 1953)
  • Institutio Oratioria II, Quintilià

Enllaços externs[modifica]