Defensa hongaresa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Defensa hongaresa
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 bd d8 qd e8 kd f8 g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 bd f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 nd d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 pd f5 g5 h5
a4 b4 c4 bl d4 e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 nl g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 pl e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ae7
ECO C50
Naixement Segle XVIII
Classificació Obertura italiana
Modifica les dades a Wikidata

La defensa hongaresa és una obertura d'escacs caracteritzada pels moviments:

1.e4 e5
2.Cf3 Cc6
3.Ac4 Ae7


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Introducció[modifica]

La defensa hongaresa és en realitat una línia secundària dins l'obertura italiana, triada habitualment quan es vol contestar amb una rèplica tranquil·la a l'agressiva 3.Ac4. L'obertura és poques vegades vista en els escacs actuals.

La variant pren el seu nom d'una partida d'escacs per correspondència entre París i Pest jugada el 1843–45, tot i que fou analitzada anteriorment per Cozio ja al segle xviii.[1] Ha estat jugada ocasionalment per alguns GMs amb estils fortament posicionals o defensius, com ara Reshevsky, Hort, i els exCampions del món Petrossian i Smislov.

Amb el moviment 3...Ae7, les negres eviten la complexitat del giuoco piano (3...Ac5), del gambet Evans (3...Ac5 4.b4), i de la defensa dels dos cavalls (3...Cf6). Les blanques tenen avantatge d'espai i un desenvolupament més lliure, de manera que les negres han d'estar preparades per defensar una posició constreta.

4. d4 exd4[modifica]

La millor jugada blanca és 4.d4, quan 4...exd4 5.Cxd4 transposaria en una variant de l'obertura escocesa que dóna a les blanques avantatge d'espai. Més feble és 5.c3, esperant 5...dxc3?! 6.Dd5!, després de la qual les negres varen rendir-se a Midjord–Scharf, Olimpíada de Niça 1974 (tot i que les negres podrien respondre 6...Ch6 7.Axh6 0-0 quan 8.Ac1?! Cb4 9.Dd1 c2 recupera la peça, de manera que les blanques haurien de jugar 8.Axg7 Rxg7 9.Cxc3 amb avantatge.[2]) Malgrat tot, 5...Ca5!, recomanada per Txigorin,[3] força les blanques a donar la parella d'alfils amb 6.Dxd4 o sacrificar un peó.

4. d4 d6[modifica]

Alternativament, les negres poden triar mantenir el centre amb 4...d6, quan les blanques poden escollir entre diferents plans, qualsevol dels quals hauria de ser suficient per assegurar-los un petit avantatge. Les blanques poden simplificar cap a un mig joc sense dames una mica millor amb 5.dxe5 dxe5 (5...Cxe5? 6.Cxe5 dxe5 7.Dh5! i l'atac doble a e5 i f7 guanya un peó) 6.Dxd8+ (6.Ad5!? també és possible) Axd8 7.Cc3 Cf6. Les blanques també poden tancar el centre amb 5.d5 Cb8, seguit per Ad3 i de l'expansió al flanc de dama amb c4, resultant en posicions semblants a les de la defensa índia antiga. Finalment, amb 5.Cc3 les blanques poden mantenir la tensió en el centre i obtenir un actiu joc de peces.

Harding i Botterill, al seu llibre de 1977 sobre l'obertura italiana conclouen que, "la defensa hongaresa pot jugar-se només per aspirar a taules. Les blanques haurien de tenir avantatge en la majoria de línies."[4]

Notes i referències[modifica]

  1. T. D. Harding i G. S. Botterill, The Italian Game, Batsford, 1977, p. 130. ISBN 0-7134-3261-6.
  2. Harding & Botterill, p. 130.
  3. Harding & Botterill, pp. 130-31.
  4. Harding & Botterill, p. 134.

Bibliografia[modifica]