Defensa polonesa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Defensa polonesa
abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
c7 negres peó
d7 negres peó
e7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
b5 negres peó
d4 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
e2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Moviments1.d4 b5
ECOA40
NaixementKuhn - Wagner A., Swiss corr. ch. 1913
Origen del nomObertura polonesa
ClassificacióPartida del peó de dama
Chessgames.comFitxa
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

La defensa polonesa és el nom comunament donat a una de les diverses seqüències de moviments d'obertura d'escacs caracteritzats per un primerenc ...b5 de banda de les negres. El nom "defensa polonesa" ve donat per l'analogia amb l'anomenada obertura polonesa (Codi ECO A40), 1.b4. La línia original era

1.d4 b5

tal com la va jugar Alexander Wagner, un jugador i analista d'obertures polonès, contra Kuhn, en el Campionat suís per correspondència de 1913. Wagner publicà una anàlisi de l'obertura dins Deutsches Wochenschach el 1914, quan estava vivint a Stanislau, Galítsia, Imperi austrohongarès (actualment Ivano-Frankivsk, Ucraïna).[1] Posteriorment el nom també fou aplicat a

1.d4 Cf6
2.Cf3 b5

i a altres variants on el negre retarda ...b5 fins al segon o tercer moviment, les quals s'anomenen de vegades defensa polonesa diferida.

Detalls[modifica]

Amb ...b5, el negre intenta prendre el control de c4, però 1.d4 b5 es considera generalment dubtós després de 2.e4, amenaçant 3.Axb5. Modern Chess Openings (MCO-14, 1999) assigna dues columnes a la polonesa, tot comentant que les variants on el negre espera i fa 2...b5 en comptes de 1...b5 són molt més segures.[2] Edicions Anteriors de MCO donaven només una única columna d'anàlisi i consideraven només les línies de 2...b5. MCO-9 (1957), manifesta que la polonesa "falla perquè negligeix el centre".[3] Aquell veredicte negatiu s'estovava a la següent edició, MCO-10 (1965), dient que la polonesa "negligeix el centre, però no és refutada".[4] MCO-12 (1982) manté l'avaluació de "no refutada" i destaca que la polonesa es pot donar per transposició del sistema Réti.[5] D'altres judicis han estat més durs. La polonesa amb 1...b5 era considerada "totalment sense valor" per I. A. Horowitz el 1964.[6]

abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
h8 negres torre
a7 negres peó
c7 negres peó
d7 negres peó
e7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
f6 negres cavall
b5 negres peó
f3 blanques cavall
g3 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
d2 blanques peó
e2 blanques peó
f2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
1.Cf3 Cf6 2.g3 b5

La polonesa està molt relacionada amb la defensa St. George (1.e4 a6, normalment seguit per 2.d4 b5) a la qual sovint transposa. Borís Spasski jugà 1.d4 b5 contra Tigran Petrossian a la decisiva 22a patida del seu matx pel campionat del món de 1966. Spasski va igualar[7] però rebutjà una oportunitat de taules, ja que anava un punt per darrere en el marcador, quedant com a màxim tres partides, cosa que el forçava pràcticament a jugar per a una victòria. Petrossian guanyà la partida, assegurant així la retenció del seu títol.[8]

La polonesa es pot fer servir per combatre certes variants de l'obertura Réti o de l'atac indi de rei.[9] En particular, 1.Cf3 Cf6 2.g3 b5 és una obertura plenament respectable que ha estat reeixidament jugada per l'ex Campió del món Anatoli Kàrpov, entre altres.[10][11][12] Prepara el fianchetto de l'alfil de dama de les negres, i impedeix que les blanques juguin el c4 altrament desitjable. Cal notar que aquí 3.e4 permetria 3...Cxe4. El segon moviment del blanc el compromet a fianquetar el seu alfil de rei en comptes de desenvolupar-lo al llarg de la diagonal f1-a6, a causa de la debilitat que resultaria a la diagonal llarga.

Notes i referències[modifica]

  1. Hooper, David i Kenneth Whyld. «Polish Defence». A: The Oxford Companion To Chess. Oxford University, 1996, p. 313. ISBN 0-19-280049-3. 
  2. De Firmian, Nick. Modern Chess Openings: MCO-14. Random House Puzzles & Games, 1999, p. 497. ISBN 0-8129-3084-3. 
  3. Korn, Walter. Modern Chess Openings: novena edició. Pitman Publishing, 1957, p. 225. 
  4. Korn, Walter i Larry Evans. Modern Chess Openings: Tenth Edition. Sir Isaac Pitman and Sons, 1965, p. 332. 
  5. Korn, Walter. Modern Chess Openings: dotzena edició. David McKay, 1982, p. 310. ISBN 0-679-13500-6. 
  6. Horowitz, I. A.. Chess Openings: Theory and Practice. Simon & Schuster, 1964, p. 780. ISBN 0-671-20553-6. 
  7. MCO-14, p.503 nota (j)
  8. «Partida Tigran Vartanovitx Petrossian vs Borís Spasski» (en anglès). Chessgames.com.
  9. «Chess Opening Explorer: 1. Cf3 Cf6 2. g3 b5». Chessgames.com. [Consulta: 2 maig 2007]. (anglès)
  10. Mednis, Edmar. How Karpov Wins. 2a.. Dover, 1994, p. 128. ISBN 0-486-27881-6. 
  11. «Partida Saidy v. Karpov, San Antonio 1972». Chessgames.com. [Consulta: 2 maig 2007]. (anglès)
  12. «Partida Kortxnoi vs. Karpov, Moscou 1973». Chessgames.com. [Consulta: 2 maig 2007]. (anglès)