Defensa polonesa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Defensa polonesa
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 c7 pd d7 pd e7 pd f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 pd c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.d4 b5
ECO A40
Naixement Kuhn - Wagner A., Swiss corr. ch. 1913
Origen del nom Obertura polonesa
Classificació Partida del peó de dama
Chessgames.com Fitxa
Modifica les dades a Wikidata
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

La defensa polonesa és el nom comunament donat a una de les diverses seqüències de moviments d'obertura d'escacs caracteritzats per un primerenc ...b5 de banda de les negres. El nom "defensa polonesa" ve donat per l'analogia amb l'anomenada obertura polonesa (Codi ECO A40), 1.b4. La línia original era

1.d4 b5

tal com la va jugar Alexander Wagner, un jugador i analista d'obertures polonès, contra Kuhn, en el Campionat suís per correspondència de 1913. Wagner publicà una anàlisi de l'obertura dins Deutsches Wochenschach el 1914, quan estava vivint a Stanislau, Galítsia, Imperi austrohongarès (actualment Ivano-Frankivsk, Ucraïna).[1] Posteriorment el nom també fou aplicat a

1.d4 Cf6
2.Cf3 b5

i a altres variants on el negre retarda ...b5 fins al segon o tercer moviment, les quals s'anomenen de vegades defensa polonesa diferida.

Detalls[modifica]

Amb ...b5, el negre intenta prendre el control de c4, però 1.d4 b5 es considera generalment dubtós després de 2.e4, amenaçant 3.Axb5. Modern Chess Openings (MCO-14, 1999) assigna dues columnes a la polonesa, tot comentant que les variants on el negre espera i fa 2...b5 en comptes de 1...b5 són molt més segures.[2] Edicions Anteriors de MCO donaven només una única columna d'anàlisi i consideraven només les línies de 2...b5. MCO-9 (1957), manifesta que la polonesa "falla perquè negligeix el centre".[3] Aquell veredicte negatiu s'estovava a la següent edició, MCO-10 (1965), dient que la polonesa "negligeix el centre, però no és refutada".[4] MCO-12 (1982) manté l'avaluació de "no refutada" i destaca que la polonesa es pot donar per transposició del sistema Réti.[5] D'altres judicis han estat més durs. La polonesa amb 1...b5 era considerada "totalment sense valor" per I. A. Horowitz el 1964.[6]

Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 a8 torre negra b8 cavall negre c8 alfil negre d8 dama negra e8 rei negre f8 alfil negre h8 torre negra 8
7 a7 peó negre c7 peó negre d7 peó negre e7 peó negre f7 peó negre g7 peó negre h7 peó negre 7
6 f6 cavall negre 6
5 b5 peó negre 5
4 4
3 f3 cavall blanc g3 peó blanc 3
2 a2 peó blanc b2 peó blanc c2 peó blanc d2 peó blanc e2 peó blanc f2 peó blanc h2 peó blanc 2
1 a1 torre blanca b1 cavall blanc c1 alfil blanc d1 dama blanca e1 rei blanc f1 alfil blanc h1 torre blanca 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
1.Cf3 Cf6 2.g3 b5

La polonesa està molt relacionada amb la defensa St. George (1.e4 a6, normalment seguit per 2.d4 b5) a la qual sovint transposa. Borís Spasski jugà 1.d4 b5 contra Tigran Petrossian a la decisiva 22a patida del seu matx pel campionat del món de 1966. Spasski va igualar[7] però rebutjà una oportunitat de taules, ja que anava un punt per darrere en el marcador, quedant com a màxim tres partides, cosa que el forçava pràcticament a jugar per a una victòria. Petrossian guanyà la partida, assegurant així la retenció del seu títol.[8]

La polonesa es pot fer servir per combatre certes variants de l'obertura Réti o de l'atac indi de rei.[9] En particular, 1.Cf3 Cf6 2.g3 b5 és una obertura plenament respectable que ha estat reeixidament jugada per l'ex Campió del món Anatoli Kàrpov, entre altres.[10][11][12] Prepara el fianchetto de l'alfil de dama de les negres, i impedeix que les blanques juguin el c4 altrament desitjable. Cal notar que aquí 3.e4 permetria 3...Cxe4. El segon moviment del blanc el compromet a fianquetar el seu alfil de rei en comptes de desenvolupar-lo al llarg de la diagonal f1-a6, a causa de la debilitat que resultaria a la diagonal llarga.

Notes i referències[modifica]

  1. Hooper, David i Kenneth Whyld. «Polish Defence». A: The Oxford Companion To Chess. Oxford University, 1996, p. 313. ISBN 0-19-280049-3. 
  2. De Firmian, Nick. Modern Chess Openings: MCO-14. Random House Puzzles & Games, 1999, p. 497. ISBN 0-8129-3084-3. 
  3. Korn, Walter. Modern Chess Openings: novena edició. Pitman Publishing, 1957, p. 225. 
  4. Korn, Walter i Larry Evans. Modern Chess Openings: Tenth Edition. Sir Isaac Pitman and Sons, 1965, p. 332. 
  5. Korn, Walter. Modern Chess Openings: dotzena edició. David McKay, 1982, p. 310. ISBN 0-679-13500-6. 
  6. Horowitz, I. A.. Chess Openings: Theory and Practice. Simon & Schuster, 1964, p. 780. ISBN 0-671-20553-6. 
  7. MCO-14, p.503 nota (j)
  8. «Partida Tigran Vartanovitx Petrossian vs Borís Spasski» (en anglès). Chessgames.com.
  9. «Chess Opening Explorer: 1. Cf3 Cf6 2. g3 b5». Chessgames.com. [Consulta: 2 maig 2007]. (anglès)
  10. Mednis, Edmar. How Karpov Wins. 2a.. Dover, 1994, p. 128. ISBN 0-486-27881-6. 
  11. «Partida Saidy v. Karpov, San Antonio 1972». Chessgames.com. [Consulta: 2 maig 2007]. (anglès)
  12. «Partida Kortxnoi vs. Karpov, Moscou 1973». Chessgames.com. [Consulta: 2 maig 2007]. (anglès)