Defensa siciliana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
Defensa siciliana
abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
d7 negres peó
e7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
c5 negres peó
e4 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
d2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Moviments1.e4 c5
ECOB20-B99
NaixementGiulio Polerio, 1594
Origen del nomSicília
ClassificacióObertura semioberta
Chessgames.comFitxa

La defensa siciliana, o simplement la siciliana, és una obertura d'escacs que resulta després de les jugades inicials 1.e4 c5. Com que les blanques obren el joc amb el peó de rei i les negres no contesten amb la mateixa jugada, es tracta d'una obertura semioberta.

La defensa siciliana (ECO B20-B99) és, potser, la que més possibilitats ofereix de guanyar contra 1.e4. Per descomptat, aquesta afirmació només té sentit entre els jugadors d'elit, però, gràcies a ells, els aficionats la consideren una gran defensa. Es tracta d'una de les defenses més estudiades, tot un «laberint» molt difícil de salvar, i molt enganyós. La defensa siciliana té moltes variants forçades que, si no es juguen amb precisió per part de qui les planteja, poden portar a la derrota.

La siciliana deu aquest nom al fet que al segle xviii Jacob Henry Sarratt divulgà que l'inventor de la defensa era el sicilià Pietro Carrera. Se la va considerar una defensa menor fins que Louis-Charles Mahé de la Bourdonnais la va emprar amb èxit en el seu matx contra Alexander McDonnell el 1834. El seu impuls definitiu el va obtenir dels grans campions de la segona meitat del segle xx.

Gaudeix d'un gran prestigi entre els jugadors de qualsevol nivell a causa del seu caràcter agressiu, a la flexibilitat de les posicions que atorga i, de manera significativa, al fet d'haver estat adoptada per diversos campions mundials. Les diferents modalitats d'aquesta defensa donen origen a heterogenis plans d'atac i contraatac; la defensa té un gran nombre de variants, anomenades en funció dels jugadors més famosos que l'han popularitzada, o fins i tot, dels llocs en què per primera vegada va aparèixer alguna idea relacionada. Trobem així la Najdorf, la Scheveningen, la Sveshnikov (o Pelikan), el Drac, i la Paulsen, entre d'altres.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]