Defensa simètrica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Defensa simètrica
abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
e7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
c5 negres peó
d5 negres peó
c4 blanques peó
d4 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
e2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Moviments1.d4 d5 2.c4 c5
ECOD06
Naixement1604, Alessandro Salvio
Origen del nomÀustria
ClassificacióGambet de dama
Sinònim(s)Defensa austríaca
Chessgames.comFitxa

La defensa simètrica (o defensa austríaca) és una obertura d'escacs que comença amb els moviments:

1.d4 d5
2.c4 c5


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Introducció[modifica]

Descrita per escrit per primer cop per Alessandro Salvio el 1604, l'obertura se cita sovint com a «defensa austríaca» perquè fou estudiada per jugadors austríacs com ara Hans Haberditz (c. 1901–57), Hans Müller (1896–1971), i el GM Ernst Grünfeld.[1]

La defensa simètrica és una variant poc comuna del gambet de dama refusat. Planteja el principal test per la teoria del gambet de dama, ja que les negres intenten igualar simplement copiant els moviments de les blanques. La majoria dels teòrics de les obertures creuen que les blanques haurien d'obtenir l'avantatge, i que en el millor dels casos les negres estan jugant per taules.[2]

3.cxd5[modifica]

Les blanques sovint contesten 3.cxd5, però són jugables altres moviments, i haurien de portar a transposicions en variants més ben conegudes com ara el gambet de dama acceptat i la defensa Tarrasch. Després de 3.cxd5 no és possible per les negres de fer 3...Dxd5, perquè tant 4.Cf3 cxd4 5.Cc3 Da5 6.Dxd4 o 5...Dd8 6.Dxd4 Dxd4 7.Cxd4 dóna a les blanques un gran avantatge de desenvolupament.[3] En canvi, les negres haurien de fer 3...Cf6 intentant recapturar a d5 amb el cavall. Les blanques haurien de mantenir l'avantatge tant amb 4.Cf3 com amb 4.e4. Són continuacions possibles 4.Cf3 cxd4 5.Cxd4 Cxd5 6.e4 Cc7 o 4.e4 Cxe4 5.dxc5 Cxc5 6.Cc3 e6.[4][5]

Referències[modifica]

  1. Hooper, David; Whyld, Kenneth. «Austrian Defence». A: The Oxford Companion to Chess. Oxford University, 1996. ISBN 0-19-280049-3. 
  2. Korn, Walter. «Queen's Gambit Declined». A: Modern Chess Openings. Twelfth. David McKay, 1982, p. 266. ISBN 0-679-13500-6. 
  3. Pachman, Luděk. The Opening Game in Chess. Routledge & Kegan Paul, 1982, p. 140. ISBN 0-7100-9222-9. 
  4. «1 d4 d5 and Unusual Replies to the Queen's Gambit». A: Nunn's Chess Openings. Everyman Chess, 1999, p. 365. ISBN 1-85744-221-0. 
  5. Kasparov, Garry; Keene, Raymond. «Queen's Gambit». A: Batsford Chess Openings 2. Henry Holt, 1989, 1994, p. 80. ISBN 0-8050-3409-9.