Deformació dentofacial
El terme deformitat dentofacial descriu una sèrie d'anormalitats dentals i maxil·lomandibulars, que sovint es presenten amb una maloclusió, que no és susceptible al tractament d'ortodòncia sol i el tractament definitiu necessita alineació quirúrgica de les mandíbules superiors/inferiors o ambdues (cirurgia ortognàtica).[1]
Les persones amb deformitats dentofacials sovint presenten una qualitat de vida més baixa i funcions compromeses pel que fa a la respiració, la deglució, la masticació, l'articulació de la parla i el tancament/postura dels llavis.[2]
Es calcula que gairebé el 30% de la població general presenta maloclusions que necessiten tractament ortodòntic.[3] Tanmateix, el terme deformitat dentofacial descriu una sèrie d'anomalies dentals i maxil·lomandibulars que sovint presenten una maloclusió no susceptible al tractament ortodòntic sol; el tractament definitiu requereix l'alineació quirúrgica dels maxil·lars superior, inferior, o tots dos (cirurgia ortognàtica). Les persones amb deformitats dentofacials sovint tenen una menor qualitat de vida i funcions compromeses relacionades amb la respiració, la deglució, la masticació, l'articulació de la parla i el tancament i postura dels llavis. Es calcula que un 5% de la població general presenta malformacions dentofacials que no són susceptibles a ser corregides mitjançant només el tractament ortodòntic. La deformitat esquelètica facial pot presentar-se en forma de prognatisme o retrognatisme maxil·lar (maxil·lar superior avançat respecte a l'inferior o deficient, respectivament); prognatisme o retrognatisme mandibular (mandíbula desenvolupada en excés o subdesenvolupada, respectivament); oclusió oberta (manca de contacte entre les dents frontals superiors i inferiors tot i haver serrat les dents); discrepàncies transversals i asimetria dels maxil·lars (maxil·lars superior o inferior massa estrets o massa amples, desplaçament del maxil·lar superior o inferior cap a un costat); i cares llargues o curtes. Als EUA, el cirurgià general S. R. Hullihan va començar la correcció quirúrgica de les deformitats dentofacials cap al 1849, però les seves intervencions es limitaven a la correcció de la mandíbula (prognatisme). No va ser fins a més tard, cap a principis del segle xx, que va néixer la cirurgia ortognàtica a St. Louis, quan Edward Angle (ortodontista) i Vilray Blair (cirurgià) van començar a treballar junts. Blair va destacar la importància de la col·laboració entre cirurgià i ortodontista. Tot i això, la cirurgia ortognàtica moderna es va desenvolupar a països de l'Europa central per part de cirurgians com R. Trauner (Graz, Àustria), Martin Wassmund (Berlín, Alemanya), Heinz Köle (Graz) i Hugo Obwegeser (Zuric, Suïssa).
Referències[modifica]
- ↑ Bourdiol, Pierre; Soulier-Peigue, Delphine; Lachaze, Pauline; Nicolas, Emmanuel; Woda, Alain; Hennequin, Martine «Only severe malocclusion correlates with mastication deficiency». Archives of Oral Biology, Vol. 75, març 2017, pàgs. 14–20. DOI: 10.1016/j.archoralbio.2016.12.002 [Consulta: 19 desembre 2022].
- ↑ Al-Asfour, A.; Waheedi, M.; Koshy, S. «Survey of patient experiences of orthognathic surgery: health-related quality of life and satisfaction». International Journal of Oral and Maxillofacial Surgery, Vol. 47, Núm. 6, juny 2018, pàgs. 726-731. DOI: 10.1016/j.ijom.2017.12.010. PMID: 29373200 [Consulta: 19 desembre 2022].
- ↑ Borzabadi-Farahani, Ali «An insight into four orthodontic treatment need indices». Progress in Orthodontics, Vol. 12, Núm. 2, novembre 2011, pàgs. 132-142. DOI: 10.1016/j.pio.2011.06.001. PMID: 22074838 [Consulta: 19 desembre 2022].
Traduït de en:Dentofacial deformity, exactament la versió http://en.wikipedia.org/w/...oldid=1237182427, sota llicència GFDL i CC-BY-SA 3.0