Deinocheirus
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Dades | |
| Alimentació | |
| Longitud | 11 m 10 m |
| Alçada | 4,4 m |
| Pes | 6,4 t |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Saurischia |
| Família | Deinocheiridae |
| Gènere | Deinocheirus Halszka Osmólska i Ewa Roniewicz, 1970 Deinocheirus |
| Espècies | |
| |
| Mida | |
 Deinocheirus%20Scale.svg i Beishanlong%20Scale.svg | |
.svg){kind=icon}
Deinocheirus (del grec antic, "mà terrible") és un gènere extint de dinosaure teròpode ornitomimosaure que va viure en el que avui en dia és Mongòlia, durant el Cretaci superior.[1] El gènere només conté una espècie, D. mirificus (del llatí, "inusual", "peculiar"). Deinocheirus és l'ornitomimosaure més gran conegut, amb una llargada de 11 metres.[1]
Descripció
[modifica]Deinocheirus era un ornitomimosaure inusual, molt gran, amb unes mans enormes que mesuraven 2,4 m (les més grans de qualsevol dinosaure bípede), una gepa i un bec ample. S'estima que tenia un pes de 6.36 tones.[1][2][3] Es creu que Deinocheirus estava cobert de plomes, ja que hi ha evidència de plumatge en altres ornitomimosaures.[4]
Paleobiologia
[modifica]Es creu que les enormes mans de Deinocheirus es podrien haver fet servir per excavar i arrancar plantes. La gepa i el possible, però no confirmat ventall de plomes podrien complir una funció exhibitiva. Es creu que Deinocheirus era diürn, ja que els anells escleròtics conservats són massa petits com per veure-hi de nit.[1] El quocient d'encefalització de Deinocheirus és de 0.69, un valor baix per un teròpode.[5] Es creu que Deinocheirus era un animal amb un metabolisme basal molt alt, i que madurava ràpidament.[6]
Dieta
[modifica]La forma peculiar del bec de Deinocheirus suggereix que tenia una dieta més especialitzada que la resta d'ornitomimosaures. El bec era com el d'un ànec, i es creu que podria haver servit per alimentar-se a l'aigua (ja que vivia en un entorn molt humit) o per menjar plantes a prop de terra, com els hadrosaures.[1] La força de mossegada de Deinocheirus era molt baixa, i es creu que el crani està adaptat per alimentar-se de vegetació tova o aquàtica. La presència de 1400 gastròlits dins un exemplar semblen indicar que Deinocheirus ingeria pedres per tal de moldre el seu aliment. També es van trobar escames i vèrtebres de peix dins de l'animal, cosa que suggereix que Deinocheirus era un animal omnívor.[1]
Referències
[modifica]
- 1 2 3 4 5 6 Lee, Yuong-Nam; Barsbold, Rinchen; Currie, Philip J.; Kobayashi, Yoshitsugu; Lee, Hang-Jae «Resolving the long-standing enigmas of a giant ornithomimosaur Deinocheirus mirificus» (en anglès). Nature, 515, 7526, 11-2014, p. 257–260. DOI: 10.1038/nature13874. ISSN: 1476-4687.
- ↑ «Wayback Machine». Arxivat de l'original el 2022-03-22. [Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ Holtz, Thomas R. «Mystery of the horrible hands solved» (en anglès). Nature, 515, 7526, 11-2014, p. 203–205. DOI: 10.1038/nature13930. ISSN: 1476-4687.
- ↑ Watanabe, Akinobu; Eugenia Leone Gold, Maria; Brusatte, Stephen L.; Benson, Roger B. J.; Choiniere, Jonah «Vertebral Pneumaticity in the Ornithomimosaur Archaeornithomimus (Dinosauria: Theropoda) Revealed by Computed Tomography Imaging and Reappraisal of Axial Pneumaticity in Ornithomimosauria». PloS One, 10, 12, 2015. e0145168. DOI: 10.1371/journal.pone.0145168. ISSN: 1932-6203. PMC: 4684312. PMID: 26682888.
- ↑ «Wayback Machine». Arxivat de l'original el 2014-12-04. [Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ «Wayback Machine». Arxivat de l'original el 2015-07-20. [Consulta: 23 gener 2026].