Dinoteri
Deinotherium  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Alçada | 4 m |
| Pes | 12 t |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Proboscidea |
| Família | Deinotheriidae |
| Subfamília | Deinotheriinae |
| Gènere | Deinotherium Kaup, 1829 |
| Espècies | |
| Vegeu el text | |
| Mida | |
 | |
El dinoteri (Deinotherium, en llatí 'bèstia terrible') fou un gènere de mamífer proboscidi extint de la família dels dinotèrids. Se n'han trobat restes fòssils a Àfrica, Àsia i Europa, incloent-hi Catalunya.[1] Visqué entre el Miocè i el Plistocè. Un dels trets característics d'aquest animal és que tenia els ullals únicament al maxil·lar inferior.
Fisiologia[modifica]
Els dinoteris foren els tercers mamífers terrestres més grossos de tots, únicament superats pels paracerateris i el mamut del riu Songhua. Els mascles mesuraven 4-4,5 metres a l'altura de les espatlles i les femelles, uns 3,5 metres a l'altura de les espatlles. Pesaven entre 12 i 14 tones. Les seves dents corbades cap avall es creu que servien per arrencar les escorces dels arbres.
Hàbitat i distribució[modifica]
Els dinotèrids van tenir una distribució que anava des d'Europa fins a Àsia i Àfrica. Vivien en les sabanes i pastures on s'alimentaven de la vegetació i els troncs dels arbres amb ajuda dels seus estranys ullals.
Evolució i extinció[modifica]
Deinotherium fou un gènere que evolucionà de Prodeinotherium fa uns 20 milions d'anys, en el Miocè inferior. Els dinotèrids represantaven una línia evolutiva diferent de la dels elefants, mamuts i mastodonts. Deinotherium divergí molt d'hora dels altres proboscidis. Els dinoteris s'extingiren a l'Àfrica on van conviure amb els primers homínids en el Plistocè inferior fa 1,5 milions d'anys.
Taxonomia[modifica]
- D. bozasi
- D. giganteum
- D. indicum
- D. proavum
Referències[modifica]
- ↑ Alba et al., 2020, p. e1775624-1.
Bibliografia[modifica]
- Alba, D. M.; Gasamans, N.; Pons-Monjo, G.; Luján, À. H.; Robles, J. M.; Obradó, P.; Casanovas-Vilar, I. «Oldest Deinotherium proavum from Europe» (en anglès). Journal of Vertebrate Paleontology, 2020, pàg. e1775624. DOI: 10.1080/02724634.2020.1775624. ISSN: 0272-4634.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinoteri |
- Deinotherium bozasi a www.bbc.co.uk
Gèneres de proboscidis | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
