Delfí Colomé i Pujol

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaDelfí Colomé i Pujol
Dades biogràfiques
Naixement 14 d'abril de 1946
Barcelona
Mort 12 d'abril de 2008 (61 anys)
Activitat professional
Ocupació Empresari, compositor i diplomàtic
Modifica dades a Wikidata

Delfí Colomé i Pujol (Barcelona, 14 d'abril de 1946Seül, Corea del Sud, 12 d'abril del 2008) va ser diplomàtic i compositor català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar piano amb Maria Teresa Balcells i va treballar com a repetidor i director de grups d'esbarts de l'Obra del Ballet Popular. Més tard estudià harmonia amb Josep Poch i instrumentació i direcció amb Lluís Moreno i Pallí. El 1968 acabà la carrera d'advocat i exercí durant algun temps la professió.

El 1973 ingressà a l'Acadèmia Diplomàtica i el 1976 guanyà les oposicions a la carrera diplomàtica, en la qual exercí càrrecs de molta responsabilitat com a conseller de la UNESCO, membre de l'equip de Pedro Solbes al Parlament Europeu, director de l'Institut de Cooperació Iberoamericana, director de Relacions Culturals i Científiques del Ministeri d'Afers Estrangers, ambaixador a les illes Filipines i director executiu de l'Asia-Europe Foundation.

El 1980 Carles Santos estrenà la seva primera obra, La vache qui mi, i el 1982 començà la seva activitat com a conferenciant sobre música contemporània i dansa. El 1990 exercí de professor d'estètica de la dansa a la Universidad Autónoma de Madrid.

El 1992 dissenyà el guió de l'arribada de la flama olímpica a Empúries, en què s'estrenà música seva, i també dirigí un curs sobre El siglo de la danza als Cursos de Verano d'El Escorial. El 1993 edità un monogràfic sobre John Cage a la revista Creación. El 1995 estrenà Scherzo over Beethoven per a quartet de corda, encàrrec de Joventuts Musicals, i dirigí Cairón. Revista de las Ciencias de la Danza. El 2000 fou nomenat doctor honoris causa per la Universidad Ateneo de Manila i estrenà El jardín de las delicias per a quintet de corda al Festival de Santander. El 2003 assolí el doctorat per la Universidad Autónoma de Madrid amb una tesi sobre dansa contemporània.

Colomé tenia un perfil atípic en el món de la creació contemporània, per la seva dedicació a la diplomàcia i a la dansa i pel fet de sentir-se poc vinculat a les escoles compositives d'una zona geogràfica determinada. L'Esbart Marboleny de Les Preses (Garrotxa) va crear el Premi Delfí Colomé en el seu honor.

Obres[modifica | modifica el codi]

Per a piano[modifica | modifica el codi]

  • Micropreludio (1981)
  • Música neurótica (1983)
  • Variació sobre un tema de Schubert (1993)
  • Pour la tombeau de John Cage (1993)
  • Tiento para Rodrigo (2001)

Altres composicions[modifica | modifica el codi]

  • Variations à propos d'un bateau qui s'endort (1984)
  • Animalia (1983) veu acompanyada
  • Two Shakespeare Sonets (1998) per a mezzosoprano i cello
  • Sardanana (1984) piano a 4 mans
  • Sina, petxina (1997) sardana per a 2 pianos
  • O sacrum convivium (1985) per a Cor
  • Concierto clásico (1994) per a orquestra
  • Semiosferas (1998) per a orquestra
  • Songs for Yerma (1998) música lírica
  • Amar como el mar (1982) ballet

Obres literàries[modifica | modifica el codi]

  • El indiscreto encanto de la Danza, Madrid (1989)

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Tom IX, pàg. 161 de la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear Xosé Aviñoa. Edicions 62

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]