Delia Reinhardt

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaDelia Reinhardt
Biografia
Naixement 27 abril 1892
Elberfeld
Mort 6 octubre 1974 (82 anys)
Arlesheim
Activitat
Ocupació Cantant d'òpera i pintora
Tipus de veu Soprano
Modifica les dades a Wikidata

Delia Reinhardt (Elberfeld, 27 d'abril de 1892 - Arlesheim, prop de Basilea, 6 d'octubre de 1974) va ser una soprano i pintora alemanya.

Va estudiar amb el professor Ludwig Strakosch a Wiesbaden, i després es va inscriure al Conservatori de Frankfurt per treballar amb Hedwig Schacko. Va debutar a l'Òpera de Breslau com a Missatger de la Pau a Rienzi de Wagner. El 1916, Reinhardt va ser convidada per Bruno Walter per unir-se a l'Òpera de la Cort de Munic, on va aparèixer regularment fins al 1923, i va ser especialment admirada en el repertori de Mozart. Els seus papers també inclouen Silla a Palestrina de Pfitzner, Euryanthe, l'Emperadriu a Die Frau ohne Schatten, Minneleide a Die Rose vom Liebesgarten, Cherubino, Elsa, Gutrune, Freia, Elisabeth i molts altres. Va cantar com a convidada a Roma i a Barcelona, ​​i de 1922 a 1924 va tenir l'oportunitat de cantar al Met durant dues temporades, però en l'aclamació del públic va ser eclipsada per la Elisabeth Rethberg. Delia Reinhardt va aparèixer al Covent Garden entre 1924 i 1929 i va cantar en Der Rosenkavalier com a Octavian, en un repartiment ple d'estrelles com Lotte Lehmann, Elisabeth Schumann i Richard Mayr, dirigida per Bruno Walter. Va ser al setembre del 1924 quan es va convertir en membre de l'Òpera Estatal de Berlín, on aviat va tenir un gran èxit en papers com Iphigénie en Aulide, Otello (un paper que no li agradava!), Christine a Intermezzo de Strauss, i en algunes estrenes de Der singende Teufe de Schreker, Christophe Colombe de Milhaud i en les actuacions a Die Gezeichneten de Schreker.

El seu primer marit va ser el baríton Gustav Schützendorf, el seu segon, el director d'orquestra Georges Sébastian, que era el primer assistent de Bruno Walter. El 1933 va acabar la seva carrera de manera brusca a causa de que el seu marit era jueu i la seva ferma oposició contra el nou règim. Només va poder aparèixer en recitals de cançons, on va estar acompanyada per Michael Raucheisen. El 1943 el seu apartament de Berlín va ser bombardejat i va perdre totes les seves possessions. Va ser Michael Raucheisen qui va fer possible que ella i Maria Ivogün poguessin fugir a Baviera. Reinhardt va anar a Garmisch, on va viure amb els amics. Tan aviat com va acabar la guerra, el seu mentor Bruno Walter la va ajudar a sortir d'Alemanya. Va passar algun temps a Suïssa i després es va traslladar a Amèrica el 1948. Delia Reinhardt també va ser una talentosa pintora. Va tornar a Suïssa després de la mort de Bruno Walter, i va morir el 3 d'octubre de 1974 a Arlesheim, prop de Basilea.[1]

La Temporada 1930-1931 va cantar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Referències[modifica]

  1. «Biografia» (en anglès). cantabile-subito. [Consulta: 19 febrer 2018].