Della Martin Roy
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 novembre 1926  Merrill (Oregon) |
| Mort | 27 març 2021 (94 anys) State College (Pennsilvània) |
| Sepultura | Graysville Cemetery (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Estatal de Pennsilvània - mineralogia (–1952) Universitat Estatal de Pennsilvània - mineralogia (–1949) Universitat d'Oregon - química (–1947) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ciència de materials |
| Ocupació | científica de materials, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat Estatal de Pennsilvània (1952–2012) |
| Professors | Elburt F. Osborn (en) |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Rustum Roy |
 | |
Della Martin Roy (Merrill, Oregon, Estats Units, 3 de novembre de 1926 – 27 de març de 2021) va ser una pionera per a les dones en la ciència, i coneguda líder internacional en el camp de la investigació del ciment i el formigó. Va ser professora emèrita de ciència de materials i membre fundadora del Laboratori de Recerca de Materials de Penn State (MRL), ara Institut de Recerca de Materials (MRI).
Es va graduar a la Universitat d'Oregon amb una llicenciatura en química el 1947. Des d'allà, va arribar a la Universitat Penn State per començar els seus estudis de postgrau, rebent el seu màster en mineralogia el 1949 i doctorant-se el 1952. Allà va conèixer Rustum Roy, amb qui es casaria el juny de 1948.[1]
Es va convertir en una reconeguda líder en el món del ciment i el formigó, tot i que la seva recerca va abastar molts camps: les seves patents van des de biomaterials porosos per a la reparació òssia fins a mètodes d'emmagatzematge radioactiu. Les seves altres àrees de recerca inclouen la ceràmica unida químicament, el creixement del cristall i la química del cristall i els equilibris de fase. Va establir les bases per al desenvolupament de mètodes de producció de ciments amb menors emissions de CO₂, que són fonamentals per crear una infraestructura futura amb un menor impacte climàtic.[1]
L'any 1965 va ser aprovada per l'IMA la del·laïta.[2] Aquesta nova espècie mineral va rebre el nom en honor seu per haver sintetitzat prèviament aquest compost.[3]
El 1971, juntament amb Kathleen Mourant, va fundar la revista Cement and Concrete, la primera del seu camp, i en va ser editora fins al 2005. També va ser autora de més de 400 publicacions. El 1987, es va convertir en la primera dona científica de materials i la primera dona de Penn State a ser incorporada a la National Academy of Engineering (NAE). Altres honors de recerca assolits per Della inclouen la medalla Jeppson el 1982 i el premi Copeland de la American Ceramic Society el 1987. Va ser nomenada membre honorífica de l'Institut de Tecnologia del Formigó el 1987 i va ser una de les guardonades amb el primer premi anual Golden Goose, que el Congrés ofereix per honrar la investigació finançada federalment que condueixi a grans avenços en àmbits científics, tecnològics, mediàtics, de salut pública i altres de benefici per al públic.[4]
Della es va retirar de Penn State el 2012, però es va mantenir activa en la investigació a Penn State i a la Arizona State University, a les quals es va incorporar com a professora de recerca. La memòria d'ella i del seu marit com a líders de la ciència perdurarà a través del Premi d'Innovació en Materials Rustum i Della Roy, que es va crear en el seu honor. El premi està dissenyat per honrar la investigació de materials interdisciplinaris a Penn State que produeix resultats innovadors i inesperats. Es concedeixen tres premis anualment: dos premis per a estudiants de postgrau i un premi postdoctoral o de professorat júnior.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Penn State mourns the loss of Della Roy» (en anglès). Penn State University. [Consulta: 18 desembre 2021].
- ↑ Fleischer, Michael «NEW MINERAL NAMES». The American Mineralogist, 50, Novembre-desembre 1965, pàg. 2104-2105 [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ «Dellaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 març 2018].
- ↑ «Obituary of Della M. Roy». Koch Funeral Home. [Consulta: 19 desembre 2021].