Delta del Saloum
| |||||
| Tipus | delta fluvial reserva de la biosfera Patrimoni de la Humanitat  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| Entitat territorial administrativa | Senegal | ||||
| |||||
| Característiques | |||||
| Superfície | reserva de la biosfera: 234.000 ha Patrimoni de la Humanitat: 145.811 ha zona tampó: 78.842 ha reserva de la biosfera: 408.906 ha | ||||
Patrimoni de la Humanitat  | |||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Àfrica | ||||
| Data | 2011 (35a Sessió), Criteris PH: (iii), (iv) i (v) | ||||
| Identificador | 1359 | ||||
Reserva de la biosfera  | |||||
| Data | 1981 | ||||
El delta del Saloum és un delta fluvial format pel riu Saloum en la seva desembocadura a l'oceà Atlàntic, al Senegal. El delta fa 180.000 hectàrees[1] i s'estén 72,5 quilòmetres al llarg de la costa i 35 quilòmetres cap a l'interior.[2]
El 2011, una porció de 145.811 hectàrees del delta va ser designada com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. El lloc inclou «una xarxa de canals d'aigua salobre amb més de 200 illes i illots, boscos de manglars, zones costaneres i entorn marí de l'Atlàntic atlàntiques i un bosc sec».[3] El Parc Nacional del Delta del Saloum, zona protegida, cobreix 76.000 hectàrees del delta.
Algunes de les espècies d'aus que nien o passen l'hivern a l'àrea són el xatrac reial, el flamenc rosat, l'espàtula comú, el territ becllarg, el picaplatges i el territ menut. A més de representar un valuós terreny de cria per a les aus, el delta conté 218 monticles formats per petxines de mol·luscs i a les rodalies de vint-i-vuit d'ells s'han descobert llocs funeraris amb objectes artesanals, troballes que han proporcionat un important coneixement sobre la història de l'ocupació humana a la zona.[3]
Referències
[modifica]- ↑ William J. Mitsch; James G. Gosselink Wetlands. John Wiley and Sons, 2007, p. 92. ISBN 978-0-471-69967-5 [Consulta: 29 setembre 2011].
- ↑ «Delta du Saloum». BirdLife International. Arxivat de l'original el 2016-04-15. [Consulta: 29 setembre 2011].
- ↑ 3,0 3,1 «Saloum Delta». UNESCO. [Consulta: 27 setembre 2011].
 |  | ||
