Demòcrates Europeus

Demòcrates Europeus
	(en) European Democratic Group
Dades
Nom curt	ED i DE
Tipus	grup polític del Parlament Europeu
Ideologia	conservadorisme ; liberalisme econòmic ; euroescepticisme
Alineació política	dreta
Història
Creació	16 gener 1973
Data de dissolució o abolició	1r maig 1992
Reemplaçat per	Conservadors i Reformistes Europeus
Governança corporativa
Presidència	Peter Michael Kirk (1973–1976); Geoffrey Rippon (1977–1979); James Scott-Hopkins (1979–1982); Henry Plumb (1982–1987); Christopher Prout, Baron Kingsland (1987–1992)
Denominació anterior	European Conservative Group (1973–1979); European Democratic Group (1979–1992)
Altres
Color

El Grup dels Demòcrates Europeus va ser un grup polític al Parlament Europeu des de 1979, amb el nom de Grup dels Conservadors Europeus, fins a 1992, quan es va convertir en un subgrup del Grup del Partit Popular Europeu-Demòcrates Europeus (PPE-ED) fins a la seva dissolució, després de les eleccions europees de 2009, quan es van integrar la gran majoria dels seus membres al Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus.^[1]^[2]^[3]

El grup va arribar a tenir 64 escons (15,6% del total) a les primeres eleccions al Parlament Europeu i hi van formar part entre d'altres, en algun dels seus períodes, el Partit Conservador i el Partit Unionista de l'Ulster del Regne Unit, l'Aliança Popular d'Espanya, el Partit Democràtic Cívic de Txèquia o el Centre Democràtic i Social / Partit Popular de Portugal.^[4]

Història

El Grup dels Conservadors Europeus (CONS) es va fundar el 16 de gener de 1973, si bé, després del seu gran èxit a les primeres eleccions europees va adoptar el nom de Grup dels Demòcrates Europeus (ED) el 17 de juliol de 1979, amb el suport del Partit Conservador britànic, el Partit Popular Conservador danès i altres diputats, convertint-se en la tercera força del Parlament Europeu.^[4]

No obstant això, el grup va veure aturat el seu creixement a finals dels anys vuitanta, ja que molts membres de centredreta es van adscriure al Grup del Partit Popular Europeu (PPE), dominat per la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU) i altres partits demòcrata-cristians, perquè l'ED s'havia allunyat del centre polític i de l'europeisme, que sí que abraçava el PPE.^[1]^[4]

El primer de maig de 1992 es va dissoldre el Grup dels Demòcrates Europeus, i els seus membres es van integrar dins el Grup del Partit Popular Europeu. Gran part dels membres es van convertir els següents anys en membres de ple dret del Partit Popular Europeu, amb l'excepció del Partit Conservador britànic, que va decidir mantenir-se fora de la formació paneuropea. Si bé, les posicions proeuropees del PPE van ocasionar que els més euroescèptics s'apleguessin entorn del subgrup també anomenat Demòcrates Europeus.^[1]

Així i tot, la consolidació es va assentar durant a finals dels anys noranta, amb l'ajuda del grup rebatejat com a Partit Popular Europeu - Demòcrates Europeus (EPP-ED); després de les eleccions europees de 1999, el Grup PPE-ED va aconseguir ser el grup més gran del Parlament Europeu per davant del Grup del Partit dels Socialistes Europeus (PES). Si bé, aquest acord no va apaivagar l'oposició interna, i es va intentar ressuscitar sense èxit el Grup DE, si bé molts partits s'havien integrat dins el PPE i d'altres havien fet el salt al Grup de la Unió per l'Europa de les Nacions (UEN) o al Grup Europa de la Llibertat i la Democràcia (EFD). Mentrestant, l'ED es va mantenir com un subgrup euroescèptic dins el PPE-DE, contribuint aproximadament amb el 10% del total d'escons del grup popular.

Amb l'establiment el juliol de 2006 del Moviment per la Reforma Europea, impulsat pel Partit Democràtic Cívic de Txèquia, Llei i Justícia de Polònia i Reagrupament per França, els partits del subgrup dels Demòcrates Europeus van marxar després de les eleccions de 2009, quan el Partit Democràtic Cívic txec i el Partit Conservador britànic van formar el seu propi grup de dretes anomenat Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) el 22 de juny de 2009, abolint el subgrup dels Demòcrates Europeus a partir d'aquesta data.^[2]^[3]

Noms oficials del grup

El grup polític va tenir dos noms en dos períodes diferents, abans de la seva dissolució en subgrup dins el Grup del Partit Popular Europeu.^[5]

Període	Nom oficial
1973-1979	Grup Conservador Europeu (CONS)
1979-1989	Grup dels Demòcrates Europeus (DE)

Presidents del grup

El grup va tenir cinc presidents diferents, des de la constitució del Parlament Europeu, tots ells del Partit Conservador del Regne Unit.^[5]

	Període	Partit polític
Peter Michael Kirk	1973-1976	Partit Conservador ( Regne Unit)
Geoffrey Rippon	1977-1979	Partit Conservador ( Regne Unit)
James Scott-Hopkins	1979-1984	Partit Conservador ( Regne Unit)
Henry Plumb	1984-1989	Partit Conservador ( Regne Unit)
Christopher Prout	1989-1992	Partit Conservador ( Regne Unit)

Membres del grup

El grup es va constituir al Parlament designat i va funcionar al llarg de 2 legislatures completes i l'inici d'una tercera del Parlament electe.

Històric d'eurodiputats

Parlament designat

Durant els 6 anys de funcionament del grup al Parlament Europeu designat, va tenir la següent composició:^[6]


Any	Eurodiputats	Any	Eurodiputats	Any	Eurodiputats
1973	14 / 183	1975	15 / 183	1977	17 / 197
1974	14 / 183	1976	15 / 198	1978	17 / 196

Parlament electe

Durant les seves tres legislatures del Parlament Europeu electe, el grup va tenir la següent composició:^[4]

Període	Legislatura	Inici de legislatura	Final de legislatura
1979-1984	I legislatura del Parlament Europeu	64 / 410	63 / 434
1984-1989	II legislatura del Parlament Europeu	50 / 434	66 / 518
1989-1994	III legislatura del Parlament Europeu	34 / 518

Partits membre

A més, hi van formar part els següents partits polítics:

Estat	Nom (català)	Nom (llengua del país)	Període
Dinamarca	Partit Popular Conservador	Det Konservative Folkeparti	1979-1992
Espanya	Aliança Popular	Alianza Popular	1986-1989
Espanya	Partit Demòcrata Popular	Partido Demócrata Popular	1986-1987
Regne Unit	Partit Conservador	Conservative and Unionist Party	1973-1992
Regne Unit	Partit Unionista de l'Ulster	Ulster Unionist Party	1979-1987

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Martens, Wilfried. «Shaping Europe - 25 anys del Partit Popular Europeu» (en anglès). Grup del Partit Popular Europeu. Arxivat de l'original el 12-12-2012. [Consulta: 16 març 2024].
↑ ^2,0 ^2,1 Mulvey, Stephen. «S'ha instat els tories a fer una divisió del PPE» (en anglès). BBC News, 11-07-2006. [Consulta: 16 març 2024].
↑ ^3,0 ^3,1 Traynor, Ian. «Els conservadors perden el lideratge de la nova agrupació euroescèptica a la UE» (en anglès). The Guardian, 15-07-2009. [Consulta: 16 març 2024].
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 «El Parlament Europeu des de 1979» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 16 març 2024].
↑ ^5,0 ^5,1 «Grup dels Demòcrates Europeus (DE)» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 16 març 2024].
↑ «Dossier de premsa de les Eleccions Europees del 14 al 17 de juny de 1984» (en francès). Parlament Europeu, 14-05-1984. Arxivat de l'original el 2011-08-09. [Consulta: 9 setembre 2025].

Vegeu també

[:3-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Martens, Wilfried. «Shaping Europe - 25 anys del Partit Popular Europeu» (en anglès). Grup del Partit Popular Europeu. Arxivat de l'original el 12-12-2012. [Consulta: 16 març 2024].

[news-2] 2,0 ^2,1 Mulvey, Stephen. «S'ha instat els tories a fer una divisió del PPE» (en anglès). BBC News, 11-07-2006. [Consulta: 16 març 2024].

[Ref-3] 3,0 ^3,1 Traynor, Ian. «Els conservadors perden el lideratge de la nova agrupació euroescèptica a la UE» (en anglès). The Guardian, 15-07-2009. [Consulta: 16 març 2024].

[:4-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 «El Parlament Europeu des de 1979» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 16 març 2024].

[:0-5] 5,0 ^5,1 «Grup dels Demòcrates Europeus (DE)» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 16 març 2024].

[:2-6] «Dossier de premsa de les Eleccions Europees del 14 al 17 de juny de 1984» (en francès). Parlament Europeu, 14-05-1984. Arxivat de l'original el 2011-08-09. [Consulta: 9 setembre 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]