Demòcrates Federalistes Independents
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític  | ||||
| Ideologia | federalisme liberalisme regionalisme | ||||
| Història | |||||
| Creació | 11 maig 1964 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Olivier Maingain (1995–) | ||||
| Cambra de Representants de Bèlgica (2025) | 1 / 150 | ||||
| Senat de Bèlgica (2025) | 0 / 60 | ||||
| Parlament Europeu (2025) | 0 / 720 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | defi.eu | ||||
Els Demòcrates Federalistes Independents (DéFI), antigament Federalistes Demòcrates Francòfons (FDF) i fins a 2010 anomenat Front Democràtic dels Francòfons de Brussel·les és un partit polític belga.
Història
[modifica]El partit fou creat a Brussel·les l'11 de maig de 1964 com a reacció dels francòfons brussel·lesos a l'establiment de les fronteres lingüístiques de 1963. El seu objectiu era defensar els drets i interessos de la gent de parla francesa de la Regió de Brussel·les-Capital i al Brabant Flamenc, encara que també es va intentar implantar al Brabant Való i a Hainaut a les eleccions legislatives belgues de 1991. Durant un temps va col·laborar amb el partit Rassemblement Wallon, amb el que formà un mateix grup parlamentari i es presentaren plegats a les eleccions al Parlament europeu. Un dels fundadors i cap principal fou Roger Nols, antic burgmestre de Schaerbeek.
De 1977 a 1980 el FDF participà en els governs federals belgues dirigits per Leo Tindemans i Wilfried Martens. Després de les eleccions legislatives belgues de 1978 es va formar un govern de transició encapçalat per Paul Vanden Boeynants fins que es va formar el 3 d'abril de 1979 el primer govern encapçalat per Wilfried Martens, format pel Partit Cristià Popular flamenc (CVP), el Partit Socialista francòfon (PS), el Partit Socialista flamenc (SP), el Partit Social Cristià való (PSC) i el FDF i que va caure el 23 de gener de 1980 quan el FDF va abandonar el govern.[1]
Aliança amb el Parti Réformateur Libéral
[modifica]Després de la introducció de noves regles de finançament públic dels partits polítics, que han passat a dependre de la seva presència en el Senat, on només té un seient i no té la seguretat de conservar-lo, el 1992 es va federar amb el Parti Réformateur Libéral, i presentar-se plegats a les eleccions legislatives i regionals, però no a totes les municipals. El 24 de març de 2002, el FDF constituí el Mouvement Réformateur amb el PRL, el Moviment dels Ciutadans pel Canvi i el Partei für Freiheit und Fortschritt. El 19 de març de 2006, el president sortint Olivier Maingain fou reelegit com a cap davant la candidatura alternativa del burgmestre d'Oudergem, Didier Gosuin. El gener de 2010 va canviar el seu nom en Federalistes Demòcrates Francòfons i el logotip va ser modernitzat.[2]
Trencament de l'aliança amb MR
[modifica]El 25 de setembre de 2011 va rompre la seva aliança amb el MR, com que no acceptava el nou pacte de govern que preveia que la circumscripció de Brussel·les-Halle-Vilvoorde havia d'escindir-se i no annexar Brussel·les a territori flamenc.[3] Els Federalistes Demòcrates Francòfons (Fédéralistes Démocrates Francophones) es van presentar per primer cop a les eleccions legislatives belgues de 2014 obtenint dos escons.
Demòcrates Federalistes Independents
[modifica]El partit es va plantejar canviar el nom del partit i el nou nom, DéFI ("Dé" per demòcrates, "F" per federalistes i "I" per independents), es va oficialitzar el 13 de novembre de 2015.[4]
François De Smet fou escollit líder del partit en desembre de 2019 després de la retirada d'Olivier Maingain,[5] que havia estat president des de 1995. Amb la baixada del partit a les eleccions legislatives belgues de 2024 François De Smet va presentar la seva renúncia com a líder del partit.[6]
Resultats electorals
[modifica]Cambra de Representants
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Escons | +/− | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1965 | Paul Brien | 68,966 | 1.33 | 3 / 212 |
Nou | Oposició |
| 1968 | Albert Peeters | 154,023 | 2.97 | 6 / 212 |
 3 |
Oposició |
| 1971 | 286,639 | 5.43 | 8 / 212 |
2 |
Oposició | |
| 1974 | André Lagasse | 301,303 | 5.73 | 12 / 212 |
4 |
Oposició |
| 1977 | Léon Defosset | 263,104 | 4.72 | 11 / 212 |
 1 |
Oposició (1977-78) |
| Coalició (1978) | ||||||
| 1978 | Antoinette Spaak | 259,019 | 4.68 | 11 / 212 |
= | Coalició (1978-80) |
| Oposició (1980-81) | ||||||
| 1981 | 253,720 | 4.21 | 6 / 212 |
5 |
Oposició | |
| 1985 | Georges Clerfayt | 72,361 | 1.19 | 3 / 212 |
3 |
Oposició |
| 1987 | 71,338 | 1.16 | 3 / 212 |
= | Oposició | |
| 1991 | 90,813 | 1.47 | 3 / 212 |
= | Oposició | |
| 1995 | Olivier Maingain | 623,250 | 10.26 | 2 / 150 |
1 |
Oposició |
| 1999 | 630,219 | 10.14 | 2 / 150 |
= | Coalició | |
| 2003 | Dins del Mouvement Réformateur | |||||
| 2007 | ||||||
| 2010 | ||||||
| 2014 | Olivier Maingain | 121,384 | 1.80 | 2 / 150 |
2 |
Oposició |
| 2019 | 150,394 | 2.22 | 2 / 150 |
= | Oposició | |
| 2024 | François De Smet | 84,024 | 1.20 | 1 / 150 |
2 |
Oposició |
Parlament Europeu
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Escons | +/− | Grup | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| F.E.C. | Total | ||||||
| 1979 | Antoinette Spaak | 414,603 | 19.75 (#3) | 7.62 | 2 / 24 |
Nou | NI |
| 1984 | 142,879 | 6.38 (#5) | 2.50 | 0 / 24 |
2 |
− | |
| 1989 | François Roelants du Vivier | 85,867 | 3.83 (#5) | 1.46 | 0 / 24 |
= | |
| 1994 | Jean Gol | 541,724 | 24.25 (#2) | 9.08 | 1 / 25 |
1 |
ELDR |
| 1999 | Daniel Ducarme | 624,445 | 26.99 (#1) | 10.03 | 1 / 25 |
= | |
| 2004 | Dins del Mouvement Réformateur | ||||||
| 2009 | |||||||
| 2014 | Cristina Coteanu | 82,540 | 3.38 (#6) | 1.23 | 0 / 21 |
= | − |
| 2019 | Benoit Cassart | 144,555 | 5.92 (#6) | 2.15 | 0 / 21 |
= | |
| 2024 | Fabrice Van Dorpe | 75,243 | 2.91 (#6) | 1.05 | 0 / 22 |
= | |
Membres destacats
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ de Vos, Pierre. «Les chrétiens-sociaux flamands rejettent un nouveau compromis» (en francès). Le Monde, 23-01-1980. [Consulta: 1r febrer 2026].
- ↑ Michelle Lamensch, «Le FDF change de nom et de logo»(francès), Le Soir, 24 de gener de 2010
- ↑ «Les FDF quittent le MR après 18 ans d'alliance», RTLinfo.be, 26 de setembre del 2011
- ↑ «Le FDF est rebaptisé Défi» (en francès). La Libre, 13-11-2011. [Consulta: 4 juliol 2024].
- ↑ «Avec 62.3% des votes, François De Smet devient le nouveau président de DéFi» (en francès). BX1, 01-12-2019. [Consulta: 28 juny 2024].
- ↑ «Post-Belgian Elections Live: PS leader tries to resign, MR wants to form government soon» (en anglès). The Brussels Times, 10-06-2024. [Consulta: 23 juny 2024].
Enllaços externs
[modifica]
- Demòcrates Federalistes Independents - Lloc web oficial (francès)
- Debongnie, Paul. La naissance du FDF. 1964 à 1981: Dix-sept ans de combat pour la défense de Bruxelles (pdf) (en francès). Brussel·les: FDF, 30 d'abril del 1981, p. 42 [Consulta: 10 abril 2009]. Arxivat 2009-02-19 a Wayback Machine.
| Partits representats a la Cambra de Representants (150) |   | |
|---|---|---|
| Partits representats al Senat (60) | ||
| Partits representats al Parlament Europeu (31) | ||
| Partits sense representació parlamentària | ||
| Partits històrics desapareguts | ||
