Demarcació jueva

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La demarcació jueva (en rus: черта оцёдлости, txertà ossiódlosti, 'límit d'assentament')[1] és el nom que rep la regió occidental de la frontera de l'Imperi Rus, on es permetia l'assentament de població jueva. La demarcació s'estenia al llarg de tota la frontera amb l'Europa Central.

La demarcació jueva comprenia només un 20 % del territori de la Rússia europea, que correspon a les fronteres històriques de la República de les Dues Nacions i que en l'actualitat són els estats de Lituània, Bielorússia, Polònia, Moldàvia, Ucraïna i les parts més occidentals de Rússia.

Diverses ciutats incloses en la demarcació en quedaven excloses, de manera que no s'hi permetia l'assentament de jueus. Determinades categories qualificades de jueus podien viure fora de la demarcació, entre ells els que tenien educació superior, els caraïtes, els juhurim, els jueus de Bukharà, els mercaders de la primera guilda o els artesans agremiats.

Referències[modifica]

  1. «Enciclopèdia Jueva Electrònica». [Consulta: 9 octubre 2018].