Dimítrios Vikelas

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Demetrius Vikelas)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dimítrios Vikelas
Demetrius Vikelas.jpg
1r President del Comitè Olímpic Internacional
1894 – 1896
Dades biogràfiques
Naixement 15 de febrer de 1835
Hermúpolis, Regne de Grècia
Mort 20 de maig de 1908 (als 73 anys)
Atenes, Regne de Grècia
Signatura

Dimítrios Vikelas (en grec: Δημήτριος Βικέλας) (Hermúpolis, Grècia 1835 - Atenes 1908) fou un empresari i escriptor grec. Fou el primer president del Comitè Olímpic Internacional (COI).[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 15 de febrer de 1835 a la ciutat d'Hermúpolis, població situada a l'illa de Siros. El seu pare era un mercader procedent de Véria (Macedònia). Als sis anys es traslladaren a Constantinoble (Imperi Otomà) i posteriorment a Odessa (Imperi Rus).

Estada a Londres[modifica | modifica el codi]

Interessat en la literatura des de ben petit, als 17 anys va traduir l'obra Esther de Jean Racine al grec. Aquell mateix any es traslladà a Londres, on estudià botànicaa l'University College de Londres (l'única universitat que acceptava membres no anglicans), ja que era l'única llicenciatura que es podia estudiar a les tardes.

Durant la seva estada a Londres es casà amb Kalliope Geralopoulou l'any 1866, germana petita d'un dels seus oncles. Així mateix conegué el fill de l'ambaixador de Grècia a Londres, Spyridon Trikupis, i futur primer minstre de Grècia Kharílaos Trikupis.

Durant aquests anys publicà diversos articles sobre la història i política de Grècia, així com conferències a la Royal Statistical Society.

Estada a París[modifica | modifica el codi]

A partir de 1874 la seva dona tingué problemes mentals i Vikelas es traslladà prop de París per trobar el remei per ella, establint-se durant set mesos i mig en un sanatori d'Ivry-sur-Seine. Durant aquesta estada a París Vikelas continuà traduint obres de William Shakespeare al grec i el 1879 aparegué publicada la seva obra "Loukis Laras".

Establert definitivament a París durant més de quinze anys, aconseguí reunir-se amb diversos intel·lectuals francesos i la poetessa Juliette Adam li dedicà la seva antologia "Poètes grecs contemporains" (1881). Al llarg d'aquells anys feu viatges per Escòcia, Suïssa, Espanya i Constantinoble, i el 1892 retornà a Atenes per comprar-se una residència.

Moviment olímpic i retorn a Grècia[modifica | modifica el codi]

El maig de 1894 rebé una notificació del Club Gimnàstic Pan Hel·lènic perquè assistís a una conferència sobre l'esport amateur realitzada el següent mes per Pierre de Coubertin. Després d'assistir-hi prengué consciència sobre la necessitat de recrear novament els Jocs Olímpics de l'antigor en clau moderna com exposà Coubertin. Si bé la idea de Coubertin fou la d'iniciar aquests Jocs Olímpics a la ciutat de París l'any 1900, Vikelas el convencé perquè la primera edició es fes a Atenes l'any 1896. Amb la constitució del Comitè Olímpic Internacional (COI) l'any 1894 es convertí en el primer president d'aquest organisme, al ser el membre escollit del país en el qual s'havien de realitzar el Jocs.

El 1894 doncs, Vikelas es traslladà a Grècia per tal d'iniciar els tràmits per celebrar els Jocs Olímpics d'estiu de 1896, si bé deu dies després hagué d'anar a París d'urgència per la malaltia de la seva dona, que finalment morí.

Després de l'èxit dels Jocs Vikelas dimití del seu càrrec al Comitè Olímpic Internacional, i fou substituït per Pierre de Coubertin. Fou membre, però, del Comitè Olímpic de Grècia fins al final de la seva vida. Morí el 20 de juliol de 1908 a la seva residència d'Atenes.

Traduccions al català[modifica | modifica el codi]

1881 - Vikelas, Dimitrios. «Louki Laras». Introducció, traducció i notes d'Antoni Rubió i Lluch. "Lo Gay Saber", III-IV (1881-1882) (18 lliuraments quinzenals, del 15 de novembre de 1881 al 15 d'agost de 1882)[2]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF FACTSHEET IOC MEMBERS
  2. Joaquim Gestí Bautista. Traduccions catalanes de literatura neogrega (1881-2003). Quaderns. Revista de traducció, 11 2004 (pàgs. 159-174)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]