Democràcia atenesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La democràcia atenesa es va desenvolupar al voltant de l'any 508 aC a la ciutat estat d'Atenes i els territoris propers de la regió de l'Àtica. És una de les primeres democràcies conegudes, i d'altres polis van copiar-ne el sistema, tot i que no van assolir el mateix grau d'estabilitat i de poder.

Només els homes adults que hagueren completat la formació militar hi tenien dret a vot, cosa que representa al voltant d'un 20% dels homes atenesos. Les dones, per la seva banda, tenien drets i privilegis limitats.

Els homes àtimoi (sense honor), que no podien pagar els seus deutes, tampoc no tenien dret a vot, temporalment o permanentment.

La més coneguda de les constitucions democràtiques de la Grècia antiga va ser la de la ciutat[1] d’Atenes, que es basava en el principis d’eleutheria, és a dir, llibertatisegoria, o llibertat d’expressió, i isonomia, o igualtat davant de la llei.

Val a dir, però, que la democràcia atenesa no considerava membres del demos i, per tant, ciutadans de ple dret, tots els habitants de la ciutat, sinó que solament tenien aquesta consideració els homes majors d’edat. En conseqüència, estaven mancats de drets de ciutadania i de participació política les dones, els menors d’edat, els estrangers, i els esclaus.  Aquells que no pertanyien a cap d’aquests grups i que, per tant, entraven en la categoria de ciutadans, podien participar en l’Assemblea popular (ekklesia), on es debatien i votaven les lleis i on es prenien les decisions més importants (com ara les declaracions de guerra o l’adopció de tractats internacionals).

Les lleis i moltes de les decisions que s’adoptaven en l’Assemblea eren proposades per l’anomenat consell (Boulé), integrat per cinc-cents membres, cinquanta per cada un dels grups en què es dividia la població i el territori d’Atenes (constituït per la meitat sud de la península de l’Àtica), triats per sorteig d’entre els membres de l’Assemblea. Aquest consell, a més de proposar lleis i plantejar decisions a prendre a l’assemblea, s’encarregava dels afers ordinaris de govern i tenia la responsabilitat de jutjar els successos d’especial gravetat. Una altra funció del consell era el control de l’actuació del magistrats arconts. Aquests magistrats eren nou (més un secretari) i eren elegits igualment per sorteig d’entre els membres de l’Assemblea. Les seues funcions eren molt diverses i anaven des de les purament simbòliques i de caràcter representatiu a d’altres que implicaven responsabilitats polítiques, fiscals, religioses i judicials.[2] 

Tant el Consell com els arconts eren elegits pel període d’un any i, pel que fa a aquests darrers, quan expirava el seu mandat, passaven a integrar-se en l’anomenat tribunal de l’Areòpag, una antiga institució atenenca (originàriament, una assemblea aristocràtica) que va acabar fent-se càrrec dels judicis per assassinat i per afers religiosos. Per últim, per sobre del Consell encara es trobava el Senat o Pritanèon, integrat per cinquanta membres del Consell (cinc per cadascuna de les deu circumscripcions ateneses),  que es renovaven cada 36 dies (la desena part de l’any grec). La presidència del Pritanèon, que equivalia a la dignitat de cap de l’estat atenenc, requeia cada dia en un dels seus membres (cada dia en un de diferent).

Aquesta constitució democràtica d’Atenes va ser obra de les successives reformes de Clístenes, Efialtes i Pèricles, que van reorganitzar l’estat atenenc després de la tirania de Pisístrat (succeït pels seus fills Hípies i Hiparc), qui, al seu torn, havia posat fi a l’anomenada Constitució de Soló (pel nom del legislador que l’havia elaborat), que va ser el document base de les reformes dels legisladors esmentats.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Democràcia atenesa Modifica l'enllaç a Wikidata