Demolingüística
TheLa demolingüística analitza la dimensió, l'estructura, l'evolució i les característiques generals dels grups lingüístics, considerats des d'un punt de vista quantitatiu. La demolingüística estudia estadísticament l'estructura i la dinàmica dels grups lingüístic i les lleis que regeixen aquests fenòmens.[1][2]
Els límits amb la sociologia de la llengua són òbviament difusos, tot i que la demolingüística se centra en l'anàlisi dels fluxos i els contingents dels grups lingüístics.
La demolingüística estudia, des d'una perspectiva macrosociològica, la mida, el repartiment i la dinàmica dels grups lingüístics, definits per variables com els coneixements, l'adquisició i els usos de les diferents llengües en presència. La matèria es troba a la confluència de la demografia i de la sociologia de la llengua. La recerca demolingüística s'efectua a partir de reculls de dades poblacionals que contenen informació lingüística, com són els censos amb preguntes sobre llengües i les enquestes quantitatives que també en tenen.[3]
Els principals centres de recerca en demolingüística als territoris de llengua catalana són la Xarxa CRUSCAT-IEC (Informe sobre la situació de la llengua catalana, de periodicitat anual) i el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona.
Referències[modifica]
- ↑ Vila i Moreno, F. Xavier. Apunts sobre la recerca demolingüística en el domini català. Actes de la Primera Jornada de Demolingüística de la Xarxa CRUSCAT (Col·lecció Xarxa Cruscat, núm. 5).. Institut d'Estudis Catalans., 2009, p. 7.
- ↑ Sorolla, Natxo «Demolingüística». Sociolingüística catalana. Universitat Oberta de Catalunya, 2012.
- ↑ Torres, Joaquim «La demolingüística en els territoris de llengua catalana». Treballs de Sociolingüística Catalana (núm. 21 “La sociolingüística catalana, balanç i reptes de futur”)., 2011.