Demos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pinakia, tauletes identificatives (nom, cognom, demos) emprades, per exemple, per triar un jurat. Museu de l'Àgora d'Atenes.

Demos (del grec antic δῆμος, en llatí demus, en plural demi) indicava originalment un districte o territori i, per derivació, una zona de terreny delimitat. Aquesta paraula procedeix del dialecte joni, on volia dir «territori habitat i cultivat»; aviat es va aplicar també a tot un districte incloses les zones urbanes.

Els demi es van agrupar amb altres e la mateixa àrea per a formar el trittis, grups administratius de població més grans, els quals es van agrupar una segona vegada per formar les deu tribus (phyles) d'Atenes. Cada tribu estava formada per tres tritis, un de cada regió: la urbana, la litoral i la d'interior.

Establiment i atribucions[modifica | modifica el codi]

A l'Àtica els demos foren subdivisions de les tribus i la seva institució s'atribuí a Teseu. Inicialment les tribus eren quatre, que en temps de Clístenes foren substituïdes per deu, cadascuna dividida en deu demi (equivalents a parròquies) amb una ciutat més o menys important com a capçalera; els atenencs estaven enrolats en alguna de les demos excepte els que eren nadius de la mateixa Atenes. Les demi eren 100, però en temps d'Estrabó havien passat a 174. Els noms de les demi eren agafats de les diferents ciutats (com Marató, Eleusis i altres) o de noms de clans com Dedàlides, Butades, etc. La demos més gran era la d'Acarnes, que en temps de la guerra del Peloponès proveïa tres mil soldats.

Cada demos funcionava fins a cert grau com una polis en miniatura i, de fet, alguns demi com Marató o Eleusis eren ciutats importants. Cada demos tenia un demarcos encarregat de supervisar els assumptes propis, també hi havien funcionaris civils, religiosos i militars per a cada demos. Les demi tenien festivitats pròpies, recaptaven i administraven els seus ingressos econòmics.[1]

La reforma de Clístenes i modificacions[modifica | modifica el codi]

Primer període: 508 – 307/306 aC[modifica | modifica el codi]

Clístenes va dividir el territori en tres zones: (1) urbana (ἄστυ, asty o astu),(2) costanera (παραλία, paralia) i (3) interior (μεσογαία, mesogaia) i els 139 demi es van organitzar en 30 grups anomenats trittis, deu per cada zona, i en deu tribus (phyle) cada trittis.[2]

Clístenes també va reorganitzar la bulé, que era l'assemblea deliberant. Amb la seva reforma va passar dels 400 membres de l'època de Soló als 500 membres, 50 procedents de cada tribu, i cada demos tenia una quota o nombre de representants establerts per anar a la bulé.

Les deu tribus portaven noms d'herois i tenien un ordre establert:

  1. Erechtheis (Ἐρεχθηΐς), anomenada així per Erecteu
  2. Aigeis (Αἰγηΐς), per Egeu
  3. Pandionis (Πανδιονίς), per Pandíon
  4. Leontis (Λεοντίς), per Leos, fill d'Orfeu
  5. Acamantis (Ἀκαμαντίς) per Acamant
  6. Oineis (Οἰνηΐς), per Eneu
  7. Kekropis (Κεκροπίς) per Cècrops
  8. Hippothontis (Ἱπποθοντίς) per Hippothoon, rei d'Eleusis
  9. Aiantis (Αἰαντίς) per Àiax
  10. Antiochis (Ἀντιοχίς) per Antioc, fill d'Hèracles

Segon període: 307/306 – 224/223 aC[modifica | modifica el codi]

Del 307/306 al 224/223 aC el sistema es va modificar per incloure les dues tribus de Macedònia: l'onzena, XI-Antigonis, i la desena, XII-Demetrias, que portaven aquests noms en honor a Antígon el Borni i Demetri Poliorcetes respectivament. La bulé es va incrementar fins a tenir 600 membres. Cadascuna de les deu tribus, excepte Aiantis, estava formada per 3 demis (que no corresponien sempre necessàriament a cadascun dels tres trittis, és a dir podien ser dues de l'interior i una urbana però cap del litoral); la contribució d'Aiantis es va substituir amb dos demis, la de Leontis i la d'Aigeis.

El nombre de membres que cada ciutat aportava a la bulé es va adaptar proporcionalment.

Tercer període: 224/223 – 201/200 aC[modifica | modifica el codi]

La tribu grega en territori egipci, va esdevenir la tretzena, XIII-Ptolemais, anomenada així en honor a Ptolemeu III Evergetes I i es va crear l'any 224/223 aC. Els membres de la bulé van augmentar fins a ser-ne 600, cadascuna de les dotze tribus va participar amb una demos per formar aquesta tribu. A més, es va fundar una nova ciutat, Berenikidai, que portava el nom de l'esposa de Ptolemeu, Berenice II d'Egipte.

Quart període: 201/200 aC – 126/127 dC[modifica | modifica el codi]

L'any 201/200 aC les tribus macedònies es van dissoldre i les ciutats, excepte les dues que es van transferir a Ptolemais, van tornar a la primitiva organització. A la primavera del 200 aC es va crear la tribu catorzena, XIV-Attalis, que portava el nom de l'heroi Àtal I de Pèrgam, seguint l'esquema aplicat al territori egipci: cada tribu aportava una demos i la nova demos creada es va dir Apollonieis, en honor a Apollonis, esposa d'Àtal I de Pèrgam.

En conseqüència tornaven a haver 12 tribus i 600 representants a la bulé. Des d'aquest període es va deixar d'assignar una quota de representants diferent per a cada demi, sinó que es va establir el nombre de 50 representants per tribu a la bulé.

Cinquè període: 126/127 – s.III[modifica | modifica el codi]

La darrera modificació es va fer l'any 126/127 i va perdurar fins al segle III. La tribu quinzena, XV-Hadrianis, que es va anomenar així per honorar l'emperador Adrià es va crear de la següent manera: cada tribu va contribuir amb una demos i es va fundar la ciutat d'Antinoeis en memòria Antínous, amic íntim de l'emperador.

En aquesta època cada tribu contribuïa amb 40 membres a la bulé.

Representació en la bulé[modifica | modifica el codi]

En els tres primers períodes hi havia un sistema detallat de quotes diferents per cada tribu que, en essència, van romandre sense canvis. No hi ha cap prova que faci pensar en una redistribució general de les quotes durant els tres primers períodes, mentre que si que hi ha evidències que indiquen petites variacions en la quota entre el primer i el segon període.[3]

Més concretament les variacions van ser:

307/306 aC, 24 demi van augmentar en 1 representant més en la bulé, 13 demi en 2, 5 o 3, 6 demi en 4 i la tribu de la Paiania Inferior en 11. No hi ha cap exemple de disminució en el nombre de representants.[4]
224/223 aC 4 demis van augmentar en 1 representant més, 1 demos en 2, 3 demis en 4; dels 56 demi que es coneix quina quota tenien una en el tercer període, la van mantenir invariable durant els tres primers períodes.[5]

Pel que fa als dos últims períodes, el material recollit il·lustra el col·lapse total del sistema de quotes des de l'any 201/200 aC.[6]

A finals de l'Imperi Romà[modifica | modifica el codi]

Algunes llistes de demi fan pensar que la llista de l'any 139 es va ampliar amb 43 més, tenint en compte els noms de les quals són considerades per alguns autors com a demi de l'Àtica.[nota 1] L'estudi crític fet per John S. Traill [7] mostra que 24 són el resultat d'una errada, ja fos en l'antiguitat, posterior,[nota 2] o actual,[nota 3] o males interpretacions [nota 4] i 19 [nota 5] són ben conegudes, principalment mitjançant la informació aportada d'inscripcions del segle II i III, són del quart període i, per motius polítics, originàriament depenien de les demi establertes per Clístenes.

Demi homònimes i subdivisions[modifica | modifica el codi]

Hi van haver 6 parells de demi homònims:[8]

  • Halai Araphenides (VII-Kekropis) i Halai Aixonides (II-Aigeis).
  • Oion Dekeleikon (VIII-Hippothontis; posteriorment XIII-Ptolemais, XIV-Attalis) i Oion Kerameikon (IV-Leontis; afiliada amb la XII-Demetrias en el període macedoni).
  • Eitea: hi havia dos demis amb aquest nom, però no se'n coneix cap modificació. Una de les Eitea estava relacionada amb la V-Acamantis, posteriorment XI-Antigonis i XV-Hadrianis; l'altra Eitea estava relacionada amb la X-Antiochis.
  • Oinoe: en aquest cas tampoc es coneix cap modificació; una tenia relació amb la VIII-Hippothontis, posteriorment XII-Demetrias i XIII-Ptolemais; l'altra estava relacionada amb la IX-Aiantis, posteriorment XIV-Attalis i la XV-Hadrianis.
  • Kolonai: sense modificacions conegudes; una demos estava relacionada amb la IV-Leontis; l'altra amb la X-Antiochis, posteriorment XI-Antigonis i XIII-Ptolemais.
  • Eroiadai: sense modificacions conegudes, estaven relacionades amb la VIII-Hippothontis i la X-Antiochis.

Hi van haver 6 demi amb subdivisions, generalment de tres parts:

  • Agryle, subdividida en Superior, Inferior (I-Erechtheis) més l'Agryle pròpiament dita; no hi ha prou informació per saber quina de les tres va ser la transferida a la XI-Antigonis i que va tornar a formar part d'Agryle cap a finals del període macedoni; posteriorment una de les subdivisions es va transferir a la XIV-Attalis.
  • Lamptrai, subdividida en Superior i Inferior o Costanera (I-Erechtheis); la Lamptrai Superior va ser transferida a la XI-Antigonis i va tornar a ser Lamprai a finals del període macedoni.
  • Pergase, subdividida en Superior i Inferior (I-Erechtheis); una d'elles (no hi ha prou informació per saber quina) va ser transferida a la XI-Antigonis però va tornar a ser Pergase a finals del període macedoni.
  • Ankale: no es coneixen el nom de les subdivisions, però es pressuposa que seria Superior i Inferior. Una secció, potser l'Ankale Superior, va ser transferida a la XI-Antigonis però va tornar a ser Ankale a finals del període macedoni.
  • Paiania, Superior i Inferior (III-Pandionis); es van transferir a la XI-Antigonis i va tornar a ser Paiania a finals del període macedoni.
  • Potamos tenia tres subdivisions, Potamos Superior, Potamos Inferior i Potamos Deiradiotes (IV-Leontes); durant el període macedoni Potamos Deiradiotes va pertànyer a la XI-Antigonis, i la Potamos Inferior a la XII-Demetrias
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Demos Modifica l'enllaç a Wikidata

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Graes, Phegaia, Kaletea (III); Rhakidai, Kyrteidai (V); Phyle B, Perrihidai (VI); Kikynna B, Trinemeia B, Sypalettos B (VII); Agriadai, Pol(--), Anakaia B, Amymone, Sphendale (VIII); Kykala, Perrhidai, Thyrgonidai, Titakidai, Petalidai, Psaphis (IX); Atene B, De(--), Lekkon, Leukopyra, Ergadeis, Phyrrhinesioi, Malainai, Pentele (X).
  2. Anakaia B, Phegaieis B, Graes, Pol(--)
  3. Agriadai
  4. De(--), Salamis, Kaletea, Kikynna B, Atene B, Ikaroin, Amphitrope B, Phyle B, Sypalettos B, Trinemeia B, Lamptrai, Chastieis, Chelidonia, Echelidai, Gephyreis, Lekkon, Oisia, Rhakidai, Sporgilos.
  5. Hyporeia,Thirgonidai, Titakidai, Perrhidai, Petalidai, Eunostidai, Klopidai, Melainai, Sphendale, Pentale, Psaphis, Akyaia, Amymone, Ergadeis, Kykala, Kyrteidai, Leukopyra, Phy(r)rhinesioi, Semachidai B

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Whitehead, David, article: «deme» en Oxford Classical Dictionary
  2. Traill, 1975, p. 76.
  3. Traill, 1975, p. 56.
  4. Traill, 1975, p. 59.
  5. Traill, 1975, p. 62.
  6. Traill, 1975, p. 61.
  7. Traill, 1975, p. 81–96.
  8. Traill, 1975, p. 123-8.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bernard, Suzanne. «Attic Tribes and Demes títol=Plato and his dialogues». A: , 1998. 
  • Traill, John S. The Political Organization of Attica. Amsterdam: American School of Classical Studies at Athens (ASCSA), 1975. ISBN 978-0-87661-514-0. 
  • Fine, John V. A.. The Ancient Greeks: A critical history. Harvard University Press, 1983. ISBN 0-674-03314-0. 
  • Hornblower, Simon; Spawforth, Anthony. The Oxford Classical Dictionary. Oxford University Press, 2003. ISBN 0-19-866172-X. 
  • Meritt, B. D.. The Athenian Year, 1961. 
  • Whitehead, David. The Demes of Attica 508/7–ca. 250 BC: A Political and Social Study. Princeton University Press, 1986.