Dendermonde

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaDendermonde
Bandera de Dendermonde Escut de Dendermonde
Staduis Dendermonde.JPG
Casa de la Vila

Etimologia Dender
Localització

51° 01′ 00″ N, 4° 06′ 00″ E / 51.016666666667°N,4.1°E / 51.016666666667; 4.1
Estat Bèlgica
Regió regió Flamenca
Província Flandes Oriental
Arrondissement Arrondissement of Dendermonde
Municipis 8
Població
Total 45.367 (2016)
• Densitat 814,93 hab/km²
Gentilici n/d
Llengua neerlandès
Geografia
Superfície 55,67 km²
Altitud n/d ...màx.:n/d ...mín.:n/d
Limita amb
Història
Fundació 1088
Organització i govern
35 regidors
• Bourgmestre Piet Buyse
Indicatius
Codi postal 9200
Prefix telefònic 052
Altres dades
Agermanament Nienburg/Weser
Târgu Neamț

Web Dendermonde
Modifica dades a Wikidata

Dendermonde (en francès Termonde) és una ciutat neerlandòfona de Bèlgica situada a la regió flamenca, a la província de Flandes oriental.

La ciutat es troba a la confluència del Dender amb l'Escalda, d'aquí el seu nom, Dendermonde, que significa 'boca del Dender'. Està situada al centre del triangle que formen les ciutats de Brussel·les, Anvers i Gant (la zona més densament poblada de Bèlgica) i és el centre d'una conurbació (juntament amb Buggenhout, Hamme, Lebbeke, Lokeren, Waasmunster i Zele) d'aproximadament 170.000 habitants. El municipi té una superfície de 55,67 km² i una població, el primer d'agost del 2009, de 44.134 habitants.[1]

Nuclis[modifica]

# Nom Extensió
(km²)
Població
01/01/2009
I Dendermonde 8,20 9.214
II Appels 3,87 2.677
III Baasrode 8,23 6.058
IV Grembergen 9,92 6.416
V Mespelare 1,98 524
VI Oudegem 7,25 3.967
VII Schoonaarde 5,64 2.163
VIII Sint-Gillis-bij-Dendermonde 10,59 12.923

Appels[modifica]

Va deixar de ser un municipi el 1971 quan es va fusionar amb Dendermonde. En aquesta època tenia uns 2.900 habitants. És conegut per la romeria dedicada a santa Apol·lònia i pel bac per a vianants a l'Escalda cap a Berlare. És uns dels darreres bacs en aquest riu.

Sint-Gillis-bij-Dendermonde[modifica]

Va deixar de ser un municipi el 1971 quan va fusionar-se amb Dendermonde. En aquesta època tenia uns 12.708 habitants, més que la mateixa ciutat. És conegut per la seva desfilada floral Bloemencorso, que se celebra a l'inici de setembre.

Baasrode[modifica]

Va fusionar-se amb Dendermonde el 1977, aleshores tenia 6.342 habitants. El nucli de Vlassenbroek té una església gòtica tardana dedicada a santa Gertrudis.

Grembergen[modifica]

Va fusionar-se amb Dendermonde el 1977, aleshores tenia 6.100 habitants. Llocs d'interès: l'església dedicada a Margarida d'Antioquia en estil barroc i la reserva natural del Groot Schoor.

Mespelare[modifica]

Va fusionar-se amb Dendermonde el 1977, aleshores tenia 540 habitants. Llocs d'interès: l'església d'Aldegondis de Maubeuge del segle XIII, la vil·la espanyola Spaans Hof del 1643 i una picota del segle XVII.

Oudegem[modifica]

Va fusionar-se amb Dendermonde el 1977, aleshores tenia 3.950 habitants. Situat entre el Dender i l'Escalda, hom hi troba l'església dedicada a la Mare de Déu, del segle XIII, una masia conventual i la masia Bokkenhof, ambdues del segle XVIII.

Schoonaarde[modifica]

Va fusionar-se amb Dendermonde el 1977, aleshores tenia 2.190 habitants.

Economia[modifica]

Cultiu de llavors oleaginoses, de cànem i de lli; fabricació d'olis i sabó; blanqueig de teles i teixits de cotó; adoberies, cordilleries i construcció de vaixells.

Història[modifica]

Dendermonde a l'atles de Van Loon
Dendermonde al 1641[2]

Els romans establiren un camp en una altura veïna, on es trobaren diverses medalles, urnes i altres restes d'aquella època. En l'edat mitjana, Dendermonde fou cap d'un senyoriu del comtat de Flandes; després fou presa per un estratagema el 1484 per l'arxiduc Maximilian. Cent anys més tard era una important fortalesa, que Alexandre Farnese, duc de Parma, no va poder reduir sinó amb forces molt nombroses. Aquest cabdill féu construir allà una ciutadella, enderrocada més tard, el 1784, per l'emperador Joseph II.

En l'interval, Lluís XIV l'assetjà en va (1657) amb 50.000 soldats, i es veié obligat a retrocedir davant la inundació. Els anglesos la bombardejaren i la feren capitular el 1706. El mariscal de Saxònia assolí el mateix èxit el 1745, però el tractat d'Aquisgrà de 1748 tornà Dendermonde als austríacs. Les fortificacions de Dendermonde foren reemplaçades a finals del segle XIX per forts aïllats.(2)

Fills il·lustres[modifica]

Llocs d'interès[modifica]

L'antic braç del Dender Oude Dender
  • L'església de la Mare de Déu construïda del segle XII al XV, amb obres de Crayer, Anton van Dyck, David Teniers, escultures i baixos relleus molt notables.
  • La casa de la Vila gòtica.
  • L'hospital.
  • La plaça del mercat.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dendermonde Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Tom núm. 60, pags, 1376-77 de l'enciclopèdia Espasa (2)