Dendermonde

Plantilla:Infotaula geografia políticaDendermonde
Vista aèria
(2010)
Fotomuntatge
Imatge
Casa de la Vila

EpònimDender Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 51° 01′ 52″ N, 4° 05′ 53″ E / 51.03123°N,4.0981°E / 51.03123; 4.0981
EstatBèlgica
Regióregió Flamenca
ProvínciaFlandes Oriental
Districtedistricte de Dendermonde Modifica el valor a Wikidata
CapitalDendermonde Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població45.673 (2018) Modifica el valor a Wikidata (820,42 hab./km²)
Idioma oficialneerlandès (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície55,67 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perEscalda i Dender Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1088 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal9200 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic052 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webdendermonde.be Modifica el valor a Wikidata
Facebook: stadsbestuurdendermonde Instagram: staddendermonde LinkedIn: stad-dendermonde Youtube: UCpVi4FWneli0x3Rp1m2J1-g Modifica el valor a Wikidata

Dendermonde (en francès Termonde) és una ciutat neerlandòfona de Bèlgica situada a la regió flamenca, a la província de Flandes oriental.

La ciutat es troba a la confluència del Dender amb l'Escalda, d'aquí el seu nom, Dendermonde, que significa 'boca del Dender'. Està situada al centre del triangle que formen les ciutats de Brussel·les, Anvers i Gant (la zona més densament poblada de Bèlgica) i és el centre d'una conurbació (juntament amb Buggenhout, Hamme, Lebbeke, Lokeren, Waasmunster i Zele) d'aproximadament 170.000 habitants. El municipi té una superfície de 55,67 km² i una població, el primer d'agost del 2009, de 44.134 habitants.[1]

Nuclis[modifica]

# Nom Extensió
(km²)
Població
01/01/2009
I Dendermonde 8,20 9.214
II Appels 3,87 2.677
III Baasrode 8,23 6.058
IV Grembergen 9,92 6.416
V Mespelare 1,98 524
VI Oudegem 7,25 3.967
VII Schoonaarde 5,64 2.163
VIII Sint-Gillis-bij-Dendermonde 10,59 12.923

Appels[modifica]

Va deixar de ser un municipi el 1971 quan es va fusionar amb Dendermonde. En aquesta època tenia uns 2.900 habitants. És conegut per la romeria dedicada a santa Apol·lònia i pel bac per a vianants a l'Escalda cap a Berlare. És uns dels darreres bacs en aquest riu.

Sint-Gillis-bij-Dendermonde[modifica]

Va deixar de ser un municipi el 1971 quan va fusionar-se amb Dendermonde. En aquesta època tenia uns 12.708 habitants, més que la mateixa ciutat. És conegut per la seva desfilada floral Bloemencorso, que se celebra a l'inici de setembre.

Baasrode[modifica]

Va fusionar-se amb Dendermonde el 1977, aleshores tenia 6.342 habitants. El nucli de Vlassenbroek té una església gòtica tardana dedicada a santa Gertrudis.

Grembergen[modifica]

Va fusionar-se amb Dendermonde el 1977, aleshores tenia 6.100 habitants. Llocs d'interès: l'església dedicada a Margarida d'Antioquia en estil barroc i la reserva natural del Groot Schoor.

Mespelare[modifica]

Va fusionar-se amb Dendermonde el 1977, aleshores tenia 540 habitants. Llocs d'interès: l'església d'Aldegondis de Maubeuge del segle xiii, la vil·la espanyola Spaans Hof del 1643 i una picota del segle xvii.

Oudegem[modifica]

Va fusionar-se amb Dendermonde el 1977, aleshores tenia 3.950 habitants. Situat entre el Dender i l'Escalda, hom hi troba l'església dedicada a la Mare de Déu, del segle xiii, una masia conventual i la masia Bokkenhof, ambdues del segle xviii.

Schoonaarde[modifica]

Va fusionar-se amb Dendermonde el 1977, aleshores tenia 2.190 habitants.

Economia[modifica]

Cultiu de llavors oleaginoses, de cànem i de lli; fabricació d'olis i sabó; blanqueig de teles i teixits de cotó; adoberies, cordilleries i construcció de vaixells.

Història[modifica]

Dendermonde a l'atles de Van Loon
Dendermonde al 1641[2]

Els romans establiren un camp en una altura veïna, on es trobaren diverses medalles, urnes i altres restes d'aquella època. En l'edat mitjana, Dendermonde fou cap d'un senyoriu del comtat de Flandes; després fou presa per un estratagema el 1484 per l'arxiduc Maximilian. Cent anys més tard era una important fortalesa, que Alexandre Farnese, duc de Parma, no va poder reduir sinó amb forces molt nombroses. Aquest cabdill feu construir allà una ciutadella, enderrocada més tard, el 1784, per l'emperador Joseph II.

En l'interval, Lluís XIV l'assetjà en va (1657) amb 50.000 soldats, i es veié obligat a retrocedir davant la inundació. Els anglesos la bombardejaren i la feren capitular el 1706. El mariscal de Saxònia assolí el mateix èxit el 1745, però el tractat d'Aquisgrà de 1748 tornà Dendermonde als austríacs. Les fortificacions de Dendermonde foren reemplaçades a finals del segle xix per forts aïllats.[3]

Fills il·lustres[modifica]

Llocs d'interès[modifica]

L'antic braç del Dender Oude Dender
  • L'església de la Mare de Déu construïda del segle xii al XV, amb obres de Crayer, Anton van Dyck, David Teniers, escultures i baixos relleus molt notables.
  • La casa de la Vila gòtica.
  • L'hospital.
  • La plaça del mercat.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dendermonde
  1. «Dades oficials del registre de la població». Arxivat de l'original el 2009-10-07. [Consulta: 7 octubre 2009].
  2. Antoon Sanders, Flandria Illustrata, Colònia, Ab Egmondt, 1641, pàgines 592-593
  3. Tom núm. 60, pags, 1376-77 de l'enciclopèdia Espasa