Dendermonde

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dendermonde
Bandera de Dendermonde Escut de Dendermonde
(En detall) (En detall)
Localització
Localització Dendermonde
Casa de la Vila
Casa de la Vila
País
• Regió
• Comunitat
• Província
• Districte
Bèlgica Bèlgica
Flandes
comunitat Flamenca
Flandes Oriental
Dendermonde
Gentilici n/d
Predom. ling. neerlandès
Superfície 55,67 km²
Altitud n/d msnm
Població (2009)
  • Densitat
44.134 hab.
792,78 hab/km²
Coordenades 51° 01′ 48″ N, 4° 05′ 56″ E / 51.03000,4.09889Coord.: 51° 01′ 48″ N, 4° 05′ 56″ E / 51.03000,4.09889
Organització
Nuclis
• Burgmestre:

8
Piet Buyse
Codi postal 9200
Majoria política CD&V/N-VA, sp.a-spirit
Escons
35 regidors
Estrangers 2,06% (2008)
Taxa d'atur 5,36% (2009)
Zona telefònica +32-(0)52
Web

Dendermonde (en francès Termonde) és una ciutat neerlandòfona de Bèlgica situada a la regió flamenca, a la província de Flandes Oriental.

La ciutat es troba a la confluència del Dender amb l'Escalda, d'aquí el seu nom, Dendermonde, que significa 'boca del Dender'. Està situada al centre del triangle que formen les ciutats de Brussel·les, Anvers i Gant (la zona més densament poblada de Bèlgica) i és el centre d'una conurbació (juntament amb Buggenhout, Hamme, Lebbeke, Lokeren, Waasmunster i Zele) d'aproximadament 170.000 habitants. El municipi té una superfície de 55,67 km² i una població, el primer d'agost del 2009, de 44134 habitants.[1]

Nuclis[modifica | modifica el codi]

# Nom Extensió
(km²)
Població
01/01/2009
I Dendermonde 8,20 9.214
II Appels 3,87 2.677
III Baasrode 8,23 6.058
IV Grembergen 9,92 6.416
V Mespelare 1,98 524
VI Oudegem 7,25 3.967
VII Schoonaarde 5,64 2.163
VIII Sint-Gillis-bij-Dendermonde 10,59 12.923

Appels[modifica | modifica el codi]

Va deixar d'ésser un municipi al 1971 quan es va fusionar amb Dendermonde. A aquesta època tenia uns 2900 habitants. És conegut per a la romeria dedicada a Santa Apol·lònia i pel bac per a vianants a l'Escalda cap a Berlare. És uns dels darreres bacs a aquest riu.

Sint-Gillis-bij-Dendermonde[modifica | modifica el codi]

Va deixar de esser un municipi al 1971 quan va fusionar amb Dendermonde. A aquesta època tenia uns 12.708 habitant, més que la mateixa ciutat. És conegut per a la seva desfilada floral Bloemencorso que se celebra a l'inici de setembre.

Baasrode[modifica | modifica el codi]

Va fusionar amb Dendermonde al 1977, aleshores tenia 6342 habitants. El nucli Vlassenbroek té una església gòtica tardana dedicada a Santa Gertrudis.

Grembergen[modifica | modifica el codi]

Va fusionar amb Dendermonde al 1977, aleshores tenia 6100 habitants. Llocs d'interès: l'església dedicada a Margarida d'Antioquia en estil barroc i la reserva natural del Groot Schoor.

Mespelare[modifica | modifica el codi]

Va fusionar amb Dendermonde al 1977, aleshores tenia 540 habitants. Llocs d'interès: l'església d'Aldegondis de Maubeuge del segle XIII, la vil·la espanyola Spaans Hof del 1643 i una picota del segle XVII.

Oudegem[modifica | modifica el codi]

Va fusionar amb Dendermonde al 1977, aleshores tenia 3950 habitants. Situat entre el Dender i l'Escalda, hom i troba l'església dedicada a la mare de déu del segle XIII, una masia conventual i la masia Bokkenhof, ambdues del segle XVIII.

Schoonaarde[modifica | modifica el codi]

Va fusionar amb Dendermonde al 1977, aleshores tenia 2190 habitants.

Economia[modifica | modifica el codi]

Cultiu de llavors oleaginoses, de cànem i de lli; fabricació d'olis i sabó; blanqueig de teles i teixits de cotó; adoberies, cordilleries i construcció de vaixells.

Història[modifica | modifica el codi]

Dendermonde a l'atles de Van Loon
Dendermonde al 1641[2]

Els romans establiren un camp en una altura veïna, on si trobaren diverses medalles, urnes i altres restes d'aquella època. En l'Edat Mitjana, Dendermonde fou cap d'un senyoriu del comtat de Flandes; després fou presa per a estratagema el 1484 per l'arxiduc Maximilian. Cent anys més tard era una important fortalesa, que Alexandre Farnese, duc de Parma, no va poder reduir sinó amb forces molt nombroses. Aquest cabdill féu construir allà una ciutadella, enderrocada més tard, el 1784, per l'emperador Joseph II.

En d'interval, Lluís XIV l'assetjà en va (1657) amb 50.000 soldats, veient-se obligat a retrocedir davant la inundació. Els anglesos la bombardejaren i la feren capitular el 1706. El mariscal de Saxònia assolí el mateix èxit el 1745, però el Tractat d'Aquisgrà de 1748 tornà Dendermonde als austríacs. Les fortificacions de Dendermonde foren reemplaçades a finals del segle XIX per forts aïllats. (2)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

L'antic braç del Dender Oude Dender
  • L'església de la Mare de Déu construïda del segle XII al XV, amb obres de Crayer, Anton van Dyck, David Teniers, escultures, baix relleus molt notables.
  • La casa de la vila gòtica
  • L'hospital
  • La plaça del mercat

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dendermonde Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Tom núm. 60, pags, 1376-77 de l'enciclopèdia Espasa (2)