Denebola

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaDenebola
Leo constellation map.png
Nomenclatura
Bayerβ Leo modifica
Flamsteed94 Leo modifica
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 modifica
Constel·lacióLleó modifica
Ascensió recta (α)11h 49m 3.5783s [1] modifica
Declinació (δ)0h 58m 17.2939s [1] modifica
Magnitud aparent (V)2,13[2] modifica
Variabilitatvariable Delta Scuti modifica
Moviment propi-497,68 mas/a[1] (ascensió recta)
-114,67 mas/a[1] (declinació) modifica
Característiques astromètriques
Velocitat radial-0,2 km/s[7] modifica
Distància a la Terra11,091 parsecs[2] modifica
Magnitud absoluta1,93 modifica
Paral·laxi90,91 mil·lisegons d'arc[1] modifica
Part deTriangle de primavera modifica
Característiques físiques
Tipus espectralA3Va[2] modifica
Radi1,728 radis solars modifica
Diàmetre1.160.000 km[8] modifica
Massa1,78 masses solars modifica
Temperatura efectiva8.604 K[9]
8.421 K[9] modifica
Velocitat de rotació128 km/s[4] modifica
Metal·licitat0,07[10] modifica
Gravetat16.600 cm/s²[11] modifica
Més informació
id. SIMBAD* bet Leo modifica
Codis de catàleg
SAO 99809 (Catàleg SAO)
HD 102647 (Henry Draper Catalogue)
2MASS J11490366+1434197 (2MASS)
HIP 57632 (Catàleg Hipparcos)
HR 4534 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 11464+1451 (IRAS)
GJ 448.0 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
GJ 448 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
β Leo (nomenclatura de Bayer)
ADS 8314 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
AG+14 1239 (Astronomische Gesellschaft Katalog)
ASCC 952815 (All-sky Compiled Catalogue)
BD+15 2383 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J11490+1433A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CSI+15 2383 1 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars)
CSV 101225 (Catalogue of suspected variable stars)
FK5 444 (FK5)
GC 16189 (Catàleg General de Boss)
GCRV 7151 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 57632 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 11440+1508 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRC +10247 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 2102 (JP11)
LFT 853 (Luyten Five-Tenths catalogue)
LHS 2462 (Luyten Half-Second catalogue)
LSPM J1149+1434 (LSPM-NORTH catalog)
LTT 13249 (Luyten Two-Tenths catalogue)
N30 2755 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NLTT 28642 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
NSV 5349 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 2738 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 2738.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 319 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 128576 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 1752 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
TD1 15885 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 870-988-1 (Catàleg Tycho)
UBV 10637 (UBV)
UBV M 17408 (Photoelectric catalogue, magnitudes and colors of stars in the UBV and UCBV systems)
uvby98 100102647 V (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
bet Leo (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J11491+1434A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
uvby98 100102647 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
Ci 20 663 (Catalogue of proper motion stars)
HGAM 606 (A catalogue of Hgamma measures)
PM 11465+1451 (Catalogs of proper-motion stars. I. Stars brighter than visual magnitude 15 and with annual proper motion of 1" or more)
WEB 10349 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
94 Leo (nomenclatura de Flamsteed) modifica

Denebola (β Leonis / β Leo / 94 Leonis) és el segon estel més brillant en la constel·lació del Lleo, darrere de Regulus (α Leonis).[12] La seva magnitud aparent és +2,12. S'hi troba a 35,9 anys llum de distància del Sistema Solar.

El nom de Denebola prové de l'àrab Al Dhanab al Rostiu i significa «la cua del lleó». Molts altres noms d'estels provenen d'aquesta mateixa arrel àrab Dhenab, entre altres Deneb (α Cygni), Deneb Kaitos (β Ceti) i Deneb Algedi (δ Capricorni). En la carta estel·lar de l'hemisferi nord de 1871 de R. A. Proctor, Denebola apareix amb el nom de Deneb Aleet.[13]

Dafira és un nom menys utilitzat i prové de la paraula àrab que designa el floc de pèl al final de la cua del lleó, que és on està situat l'estel.[14]

En l'astronomia babilònica, aquest estel marcava la dissetena constel·lació eclíptica, Zibbat A., «la cua del lleó», si bé existeixen certs dubtes sobre aquest tema. Altres noms atribuïts a aquest estel són Lamash, «el colós», i Sa, «blau»; a Pèrsia era coneguda com Avdem, «la de la cua». Al costat de la veïna Chertan (θ Leonis), rebia el nom copte d'Asphulia, probablement també «la cua».[13]

Característiques físiques[modifica]

Denebola és un estel blanc de la seqüència principal de tipus espectral A3V amb una temperatura efectiva de 8.750 K. Té una lluminositat 13,8 vegades major que la del Sol, una massa de 1,75 vegades la massa solar i un radi 1,65 vegades més gran que el radi solar. La seva velocitat de rotació és d'almenys 120 km/s, 60 vegades més ràpida que la del Sol; en conseqüència, el seu període de rotació és inferior a 0,65 dies.[15] Amb una edat estimada inferior a 400 milions d'anys, és un estel relativament jove comparat amb el Sol, l'edat del qual és de 4.600 milions d'anys.[16] Abans era considerada una variable Delta Scuti, actualment es pensa que la seva lluentor no varia de forma significativa.[17]

Un excés en l'infraroig detectat indica l'existència d'un disc circumestel·lar al voltant de Denebola, similar al trobat a Vega (α Lyrae) i β Pictoris.[18] Com es pensa que el nostre Sistema Solar es va formar a partir d'un disc semblant, Denebola pot ser un bon candidat per a la cerca de planetes extrasolars. El disc de pols té una temperatura aproximada de 120 K. Observacions d'interferometria infraroja suggereixen que existeixen dues bandes de pols; la primera començaria a una distància de ~ 0,13 UA de l'estel, estenent-se 0,3 UA, mentre que la segona començaria a ~ 13 UA, amb un ample de 6,2 UA.[19]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Directly determined linear radii and effective temperatures of exoplanet host stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 23-03-2009, pàg. 1085–1098. DOI: 10.1088/0004-637X/694/2/1085.
  3. 3,0 3,1 «Rotational velocities of A-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, octubre 2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
  4. 4,0 4,1 «Rotational velocities of A-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, febrer 2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. Afirmat a: Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue. Pàgina: 269–280. Data de publicació: 1995.
  7. «The revision of the general catalogue of radial velocities». Proceedings of the International Astronomical Union, 1979, pàg. 57–62.
  8. Michael McElwain «Characterization of Dusty Debris Disks: TheIRASandHipparcosCatalogs» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 10-05-2007, pàg. 1556-1571. DOI: 10.1086/509912.
  9. 9,0 9,1 Tabetha S. Boyajian «Stellar diameters and temperatures. III. Main-sequence A, F, G, and K stars: additional high-precision measurements and empirical relations» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 13-06-2013, pàg. 40. DOI: 10.1088/0004-637X/771/1/40.
  10. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE and CORALIE» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 1121–1135. DOI: 10.1051/0004-6361:20021711.
  11. «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, octubre 2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
  12. Denébola (SIMBAD)
  13. 13,0 13,1 Allen, Richard Hinckley. «Leo». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0. 
  14. Denebola (The Fixed Stars)
  15. Acke, B.; Waelkens, C. «Chemical analysis of 24 dusty (pre-)main-sequence stars». Astronomy and Astrophysics, 427, 2004. pp. 1009-1017.
  16. Decin, G.; Dominik, C.; Waters, L. B. F. M.; Waelkens, C. «Age Dependence of the Vega Phenomenon: Observations». The Astrophysical Journal, 598, 1, 2003. pp. 636-644.
  17. Denebola (Stars, Jim Kaler)
  18. Cote, J. «B and A type stars with unexpectedly large colour excesses at IRAS wavelengths». Astronomy and Astrophysics, 181, 1, 1987. pp. 77-84.
  19. Akeson, R. L.; Ciardi, D. R.; Millan-Gabet, R.; Merand, A.; Di Folco, E.; Monnier, J. D.; Beichman, C. A.; Absil, O.; Aufdenberg, J.; McAlister, H.; ten Brummelaar, T.; Sturmann, J.; Sturmann, L.; Turner, N. «Dust in the inner regions of debris disks around A stars». The Astrophysical Journal, 691, 2, 2009. pp. 1896-1908.