Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya

(S'ha redirigit des de: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióDepartament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya
Dades bàsiques
Tipus entitat departament de la Generalitat de Catalunya
Organització i govern
Seu central 
Afiliacions Govern de Catalunya

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya és el departament de l'Administració de la Generalitat que té competències sobre les polítiques d'agricultura, ramaderia i pesca, les activitats cinegètiques i la pesca fluvial, el desenvolupament del món rural, la vigilància, control i col·laboració en la gestió del medi natural, i la protecció i prevenció integrals del medi ambient, mitjançant el Cos d'Agents Rurals, els boscos i la indústria agroalimentària i les polítiques d'alimentació, entre altres.

Creat en virtut del Decret 200/2010, de 27 de desembre, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya,[1] la seva denominació i les seves competències van ser modificades pel Decret 115/2015, de 22 de juny, de canvi de denominació d'un departament i de modificació del Decret 200/2010, de 27 de desembre.[2] Anteriorment, la denominació del departament era d'Agricultura i Ramaderia (1977-1980), Agricultura Ramaderia i Pesca (1980-2006), Agricultura, Alimentació i Acció Rural (2006-2010) i Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (2010-2015).

El titular del Departament és el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, màxim representant del departament. Des del 14 de gener de 2016 el càrrec és ocupat per Meritxell Serret (Junts pel Sí).

Estructura[modifica]

Arran de la reorganització de finals del 2010, sota la direcció del conseller designat pel president de la Generalitat de Catalunya, el departament s'organitza en la Secretaria General i diverses direccions generals:[3]

  • Direcció General d'Agricultura i Ramaderia.
  • Direcció General de Desenvolupament Rural.
  • Direcció General d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries.
  • Direcció General de Pesca i Afers Marítims.
  • Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat.

També se li adscrivien diverses entitats de dret:[3]

Llista de consellers[modifica]

# Legislatura Nom Inici mandat Fi mandat Partit polític
Conselleria d'Agricultura (1931-1939)
1931/1932 Salvador Vidal i Rosell[a] 28 d'abril de 1931 9 de novembre de 1931 Unió General de Treballadors
Josep Jové i Surroca[a] 9 de novembre de 1931 29 de desembre de 1931
Macia 2a tongada scans 003 editora 8 44 1.jpg Francesc Macià i Llussà 29 de desembre de 1931 19 de desembre de 1932 Esquerra Republicana de Catalunya
1932/1933 Antoni Xirau i Palau[b] 19 de desembre de 1932 24 de gener de 1933
Pere Mias i Codina[b] 24 de gener de 1933 4 d'octubre de 1933
Joan Ventosa i Roig[b] 4 d'octubre de 1933 3 de gener de 1934
1934/1939 Joan Comorera i Soler[b] 3 de gener de 1934 6 d'octubre de 1934[c] Unió Socialista de Catalunya
1 de març de 1936[d] 26 de maig de 1936
Lluís Prunés i Sató 26 de maig de 1936 31 de juliol de 1936 Esquerra Republicana de Catalunya
Josep Calvet i Móra 31 de juliol de 1936 5 de maig de 1937 Unió de Rabassaires
Joaquim Pou i Mas 5 de maig de 1937 29 de juny de 1937
Josep Calvet i Móra 29 de juny de 1937 5 de febrer de 1939
Conselleria d'Agricultura i Ramaderia (1977-1980)[4]
provisional Josep Roig i Magrinyà 5 de desembre de 1977 8 de maig de 1980 Esquerra Republicana de Catalunya
Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (1980-2006)
I Agustí Carol i Foix 8 de maig de 1980 18 de juny de 1984 Convergència Democràtica de Catalunya[e]
II Josep Miró (2009).jpg Josep Miró i Ardèvol 18 de juny de 1984 19 de desembre de 1989
III
Junta Directiva i els presidents territorials d'Òmnium (25297973287) (cropped 2).jpg Joan Vallvé i Ribera 19 de desembre de 1989 14 de desembre de 1992
IV
Xavier Marimon (2009).jpg Francesc Xavier Marimon i Sabaté 14 de desembre de 1992 29 de novembre de 1999 Unió Democràtica de Catalunya[e]
V
VI Josep Grau i Seris (retallat).jpg Josep Grau i Serís 29 de novembre de 1999 20 de desembre de 2003 Convergència Democràtica de Catalunya[e]
VII Antoni Siurana (2009).jpg Antoni Siurana i Zaragoza 20 de desembre de 2003 20 d'abril de 2006 Partit dels Socialistes de Catalunya
D'esquerra a dreta, els consellers Siurana, Marimon, Llena, Miró, Grau i Carnes (cropped).jpg Jordi William Carnes i Ayats 20 d'abril de 2006 29 de novembre de 2006
Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (2006-2010)
VIII El conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, ha presidit l'acte de cloenda de l'assemblea de la FECIC (cropped).jpg Joaquim Llena i Cortina 29 de novembre de 2006 29 de desembre de 2010 Partit dels Socialistes de Catalunya
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (2010-2015)
IX Josep Maria Pelegri.png Josep Maria Pelegrí i Aixut 29 de desembre de 2010 22 de juny de 2015 Unió Democràtica de Catalunya[e]
X
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (2015-actualitat)
X Jordi Ciuraneta retrat oficial.jpg Jordi Ciuraneta i Riu 22 de juny de 2015 14 de gener de 2016 Convergència Democràtica de Catalunya
XI Retrat oficial de la Consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret.jpg Meritxell Serret i Aleu 14 de gener de 2016 28 d'octubre de 2017[f] Esquerra Republicana de Catalunya[g]
XII Teresa Jordà retrat oficial 2018.jpg Teresa Jordà i Roura 29 de maig de 2018 En el càrrec Esquerra Republicana de Catalunya[6]

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 Nomenat com a Conseller de Foment i Agricultura
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Nomenat com a Conseller d'Economia i Agricultura
  3. Suspensió del govern arran dels fets del sis d'octubre.
  4. Restitució del govern.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 A proposta de Convergència i Unió
  6. Destituïda arran de l'aplicació de l'article 155 pel Govern d'Espanya.[5]
  7. A proposta de Junts pel Sí

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]