Departament de Chiquimula
| |||||
| Tipus | departament de Guatemala  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Guatemala | ||||
| Capital | Chiquimula (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 415.063 (2018) (174,69 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | Chortí, espanyol | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 2.376 km² | ||||
| Altitud | 424 m | ||||
| Limita amb | |||||
| ISO 3166-2 | GT-20 | ||||
| Lloc web | delemp.com… | ||||
El departament de Chiquimula està situat a l'orient de Guatemala. Limita al nord amb el departament de Zacapa; al sud amb la república del Salvador i el departament de Jutiapa; a l'est amb la República d'Hondures; i a l'oest amb els departaments de Jalapa i Zacapa. És conegut en l'àmbit guatemalenc com La Perla d'Orient. És un dels departaments amb millor Índex de Desenvolupament Humà, a més és el tercer departament de Guatemala a tenir un major percentatge de població econòmicament activa i és el departament amb major Producte Interior Brut i ocupa el segon lloc en els departaments amb millor PIB per capita.[1]
Orografia
[modifica]La serralada central prové de Jalapa, penetra per la part sud del departament, on forma contraforts de la Sierra del Merendón en els límits de la República d'Hondures i d'El Salvador.
Encara dins del departament de Jalapa, en el municipi de San Luís Jilotepeque, el massís que es coneix localment com a muntanya de Pinula, descendeix pel seu costat Est a la vall regada pel riu Colima, que ja dins del departament de Chiquimula forma a una ampla vall al municipi d'Ipala, que pel Sud té el volcà de Ipala.
El sistema muntanyenc que penetra des del departament de Zacapa descendeix als municipis de Camotán, Jocotán i Chiquimula. El massís muntanyenc és bastant irregular i els seus contraforts continuen dins dels municipis de Chiquimula, Jocotán, Camotán, Olopa, San Jacinto, San Juan Ermita i San José La Labrada. Cap al sud del departament, el sistema orogràfic forma també alguns altiplans de diverses altures dins dels municipis de Quezaltepeque, Esquipulas i Concepción las Minas que, amb els seus replegaments i precipicis, s'integren a la Serra del Merendón.
D'especial importància són els turons: Montecristo, que forma un trifini amb Hondures i El Salvador, i el turó Brujo, que és fita amb El Salvador, tots dos dins de la Serra del Merendón.
Idioma
[modifica]El chortí ha exercit gran influència en tot el departament des dels temps antics de mesoamèrica, perquè constitueix herència inequívoca del procés de civilització maia clàssics, per considerar-se a l'ètnia chortí, descendent directa d'aquesta.
En l'actualitat, l'idioma chortí encara s'utilitza com a mitjà de comunicació quotidià en els municipis d'Olopa, Camotán, Jocotán i una mica a Quezaltepeque. Chiquimula de la Sierra, com sempre va ser coneguda en temps colonials, va ser colonitzada pels espanyols i ha estat, històricament, punt de reunió amb les províncies d'Hondures i El Salvador, per la qual cosa l'idioma espanyol es parla oficialment i manté característiques pròpies de regió fronterera amb aquestes repúbliques.
Municipis
[modifica]| Número | Municipi | Població | Extensió superficial | Densitat | IDH | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Chiquimula | 97.102 | 319 km² | 304.39 hab/km² | 0.704 | |||||
| 2 | Jocotán | 59.314 | 148 km² | 400.77 hab/km² | 0.590 | |||||
| 3 | Esquipulas | 57.882 | 532 km² | 108.80 hab/km² | 0.801 | |||||
| 4 | Camotán | 53.452 | 232 km² | 230.39 hab/km² | 0.571 | |||||
| 5 | Quezaltepeque | 27.232 | 236 km² | 115.38 hab/km² | 0.587 | |||||
| 6 | Olopa | 25.111 | 156 km² | 160.96 hab/km² | 0.560 | |||||
| 7 | Ipala | 20.099 | 228 km² | 88.15 hab/km² | 0.796 | |||||
| 8 | San Juan Ermita | 13 658 | 92 km² | 148.45 hab/km² | 0.629 | |||||
| 9 | Concepción Las Minas | 13 291 | 160 km² | 83.06 hab/km² | 0.815 | |||||
| 10 | San Jacinto | 12.639 | 60 km² | 215.60 hab/km² | 0.663 | |||||
| 11 | San José la Arada | 8.367 | 160 km² | 52.29 hab/km² | 0.703 | |||||
| Projecció (2013)[2] | ||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ Chiquimula Online. «Actividades económicas del departamento de Chiquimula» (en castellà). Arxivat de l'original el 2013-07-30. [Consulta: 29 desembre 2013].
- ↑ «Proyecciones del Censo de Guatemala de 2002». Instituto Nacional de Estadística. Arxivat de l'original el 2013-11-13. [Consulta: 29 desembre 2013].
Enllaços externs
[modifica]
- Mapes de pobresa i desigualtat a Guatemala.
- Chiquimula, article al web De Guate.
