Dependència física

La dependència física és una condició causada per l'ús crònic d'una substància que produeix tolerància, en què una reducció sobtada o gradual de la droga causa símptomes físics desagradables. La dependència física es pot desenvolupar a partir de l'ús terapèutic en dosis baixes de certes drogues com ara benzodiazepines, opiacis, antiepilèptics i antidepressius, així com de l'abús de les mateixes substàncies però amb finalitats recreatives com ara alcohol, opioides, benzodiazepines i altres.

Com més alta sigui la dosi, més llarga serà la durada d'ús i més aviat s'començarà. Hi ha proves científiques que la dependència física empitjora i la síndrome d'abstinència pot ser més greu: les síndromes d'abstinència agudes poden durar dies, setmanes o mesos. La síndrome d'abstinència prolongada, també coneguda com a síndrome d'abstinència postaguda (post-acute-withdrawal syndrome o PAWS en anglès), és una continuació de l'abstinència aguda amb símptomes més lleus, generalment reflectits en un patró de remissió-recuperació, que sovint provoca recaiguda i discapacitat prolongada, fins al punt que s'exclou que el pacient tingui una feina regular. La síndrome d'abstinència prolongada pot durar mesos, anys o, segons els factors individuals, durar indefinidament.

Se sap que la síndrome d'abstinència prolongada és causada més sovint per les benzodiazepines. Per dissipar l'associació popular amb la dependència, les persones amb diabetis de vegades comparen la dependència física de les drogues amb la dependència de la insulina.

Principals drogues que causen dependència física

• Tots els μ-opioides amb qualsevol (àdhuc lleu) efecte agonista, com morfina, heroïna, codeïna, ossicodona, buprenorfina, nalbufina, metadona, e fentanil, però no agonistes específics per als receptors μ-opioides, com ara la salvinorina A (un agonista dels receptors κ-opioides), ni antagonistes dels opiacis o agonisti inversos, com lanaltrexona (un opioide universale agonista invers)
• Tots els GABA agonistes i els Moduladors al·lostèrics positius sia del receptor ionotròpic GABA-A i subunitat del receptor metabotròpic GABA-B, entre els quals:
  • alcohol (dependència a l'alcohol, abstinència d'alcohol, delirium tremens);
  • barbitúrics com fenobarbital, tiopental sòdic e secobarbital;
    • benzodiazepina, com el diazepam (Valium), lorazepam (Tavor) e alprazolam (Xanax) (vegeu la dependència a la benzodiazepina i síndrome d'abstinència de benzodiazepina)
  • ipnòtics no benzodiazepínics (farmaci-Z) com zopiclona i zolpidem;
  • àcid γ-idroxibutírric (GHB) e 1,4-butanediol;
  • carisoprodol (Soma) i altres carbamats (tibamat i meprobamat);
  • baclofèn (Lioresal) i el seu anàleg fenibut, no clorurats;
  • hidrato de cloral;
  • glutetimida;
  • clometiazol;
  • metaqualona;
• nicotina (tabac);
• gabapentina (Neurontin) e pregabalina (Lyrica), modificadors del canal del calci que influencien el GABA;
• fàrmacs antiepilèptics come il valproat, la lamotrigina, la tiagabina, il vigabatrin, la carbamazepina e l'oxcarbazepina e il topiramat;
• fàrmacs antipsicòtics com la clozapina, risperidona, olanzapina, l'aloperidol, tioridazina, etc;
• comunament prescrits els antidepressus com els inhibitors selectius de la recaptació de la serotonina (SSRI) i inhibitors de la recaptació de la serotonina-norepinefrina (SNRI) (síndrome d'abstinència per interrupció dels antidepressius);
• fàrmacs per a la pressione de la sang, entre els quals beta-blocadors com el propranolol i agonistes alfa-adrenèrgics com la clonidina;
• esteroides androgèns anabolitzants;
• glucocorticoides.

Símptomes

La dependència física es pot manifestar amb l'aparició de símptomes tant físics com psicològics causats per adaptacions fisiològiques del sistema nerviós central i del cervell a causa de l'exposició crònica a una substància. Els símptomes que es poden experimentar durant la interrupció o la reducció de la dosi inclouen augment de la freqüència cardíaca o de la pressió arterial o totes dues coses alhora, sudoració i tremolors. Els símptomes d'abstinència més greus, com ara confusió, convulsions i al·lucinacions visuals, indiquen una emergència greu i la necessitat d'atenció mèdica immediata. Els hipnòtics sedants com l'alcohol, les benzodiazepines i els barbitúrics són les substàncies més fàcilment disponibles que poden ser mortals a causa de la seva propensió a induir convulsions d'abstinència. La retirada brusca d'altres drogues, com els opioides, pot causar símptomes dolorosos tant fisiològicament com psicològicament, rarament mortals en pacients amb bon estat de salut general i en tractament mèdic, però més perillosos per a pacients amb un sistema cardiovascular debilitat. La toxicitat és causada per augments extrems de la freqüència cardíaca i la pressió arterial (que es poden tractar amb clonidina), o per arrítmies causades per un desequilibri electrolític a causa de la incapacitat per menjar, i per diarrea i vòmits constants (que es poden tractar amb loperamida i ondansetró, respectivament) associats amb l'abstinència d'opioides. En alguns casos, la diarrea i els vòmits poden continuar sense disminuir durant setmanes, tot i que les complicacions potencialment mortals són extremadament rares i gairebé inexistents amb un tractament mèdic adequat.

Teràpia

El tractament de la dependència física depèn de la interrupció del consum de la droga i sovint implica l'administració d'una altra droga, especialment per a substàncies que poden ser perilloses si es deixen de prendre bruscament o quan les temptatives precedents han fallat. La dependència física generalment es gestiona amb una reducció lenta de la dosi durant un període de setmanes, mesos o, de vegades, més temps, segons la droga, la dosi i l'individu. La dependència física a l'alcohol sovint es gestiona amb medicaments com les benzodiazepines d'acció prolongada, que són útils per controlar els símptomes d'abstinència d'alcohol.

Efecte rebot

Una àmplia gamma de fàrmacs, tot i no causar una veritable dependència física, poden causar abstinència o efectes secundaris per la reducció de la dosi o la interrupció completa, especialment si és brusca o ràpida. Aquests fàrmacs inclouen la cafeïna, els estimulants, els esteroides i els fàrmacs antiparkinsonians. Hi ha debat sobre si tota la classe de fàrmacs antipsicòtics causa una veritable dependència física, si només la causa un subconjunt o cap, però és cert que tots, si es suspenen massa ràpidament, causen una síndrome d'abstinència aguda.

Algunes classes de fàrmacs, com ara els anticonvulsius i els antidepressius, descriuen la categoria del fàrmac i no el seu mecanisme d'acció. Els agents individuals i les classes de fàrmacs dins de la categoria d'anticonsulsivants actuen sobre diferents receptors, i no és possible dibuixar una imatge general del seu potencial de dependència física o de la incidència o gravetat dels efectes rebot per al grup, per la qual cosa s'han d'examinar individualment. Tanmateix, se sap que els anticonvulsius com a grup causen tolerància. ELS ISRS, utilitzats com a antidepressius, produeixen una síndrome de discontinuació que es manifesta per efectes secundaris físics. Per exemple, hi ha hagut informes de casos de síndrome de discontinuació amb venlafaxina (Effexor).