Deportatio in insulam
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La deportatio in insulam ('exili en illa' en llatí) era una de les penes previstes en el dret penal romà que consistia en l'estada forçada de forma temporal o perpètua en una contrada aïllada i implicava, junt amb la pèrdua de la ciutadania romana (status civitatis), la confiscació total o parcial dels béns. De fet, això darrer diferenciava la deportatio in insulam de la relegatio in insulam, que fou aplicada especialment contra les dones (i els seus amants) acusades d'adulteri.