Der König Kandaules

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de composicióEl rei Candaules
Jean-Léon Gérôme - El rey Candaules.jpg
Escena d'El rei Candaules
Forma musical òpera i composició musical
Compositor Alexander von Zemlinsky
Llibretista Alexander von Zemlinsky
Llengua original alemany
Composició 1935
Gènere Òpera
Actes 3
Personatges
Estrena
Data 6 d'octubre de 1996
Escenari Òpera d'Hamburg,
Director Gerd Albrecht
Modifica les dades a Wikidata

Der König Kandaules (en alemany, El rei Candaules) és una òpera en tres actes amb música de Alexander von Zemlinsky, basada en la narració homònima d'André Gide (Le roi Candaules), segons la versió alemanya signada per Franz Blei (Der König Kandaules). Escrita el 1935, no fou estrenada fins al 6 d'octubre de 1996 per l'Òpera d'Hamburg.[1]

Origen i context[modifica]

Abans d'emigrar als Estats Units, Zembinsky ja havia escrit la partitura sencera de l'òpera, però instrumentat poc menys de la tercera part. Els intents d'estrenar l'òpera a Nova York es veieren frustrats per culpa de la «impúdica» escena de llit de l'acte II. Per sort, el text de la partitura ha arribat intacte fins als nostres dies, i a Antony Beaumont, especialista en Zemlinsky i director, li fou donat reconstruir una òpera que tingué de ser pòstuma. Així és com una de les icones musicals de la primera meitat del segle XX, junt amb Wozzeck i Lulu d'Alban Berg i Moses und Aron d'Arnold Schönberg, van entrar en el cànon sols després de molts anys d'endarreriment.

Una obra cimera, no tan sols perquè el seu tema dona una bona idea de l'època en què es va compondre, ensems que la seva atemporalitat la fa aplicable a qualsevol altra; sinó també perquè en aquesta obra tardana, Zemlinsky tresà un resum de la seva vida com a compositor, ordit a partir de cites estilístiques i al·lusions a tota la seva producció anterior. En aquesta obra també s'hi reconeix el «seu», el de la crisi i la recerca de la seva identitat. Amb l'afegitó de què els seus personatges, trets de l'antiga Grècia, segueixen sent creïbles en la situació política dels anys en què es va compondre l'òpera, així com actualment. Candaules es mou entre la riquesa, la dissipació i el llibertinatge; Gyges és un ésser natural manipulat en benefici d'interessos particulars, i la conservadora Nissia, la protectora de la moral, assumeix el rol de <dona deshonrada> per a convertir-se en l'àngel venjatiu del fonamentalisme. La expressió musical està posada al servei de la caracterització dels personatges i de les situacions específiques dels tres actes. L'anell màgic resta suggerit per lleugers cops de gong; i en l'acte III, en el moment àlgid de tensió dramàtica, Zemlinsky cita repetidament un tema del primer moviment de la seva Simfonia lírica (que en aquesta obra subratlla les paraules «No trobo la pau»).

Argument[modifica]

Acte I[modifica]

El rei lidi Candaules, d'immensa fortuna, ordena preparar un banquet, al que hi havia convidat a tots els seus favorits, per mostrar davant d'ells per primera vegada la seva esposa Nissia sense cap vel. El pescador Gyges ha trobat un anell màgic dintre d'un peix, i Candaules l'inclou entre els comensals del banquet. Al pescador Gyges, la invitació no li fa ni fred ni calor. Després, quan descobreix que la seva dona li ha estat infidel, la bufeteja a la vista de tothom. Fascinat amb el seu comportament, Candaules demana al pescador que acudeixi al seu palau.

Acte II[modifica]

Candaules, desitjós de que tots els seus amics tinguin part en les seves riqueses (entre les que hi compten les seves dones), convenç en Gyges per què, amb l'ajuda de l'anell màgic, que concedeix el do de fer-se invisible, vagi a contemplar a Nissia quan aquesta estigui nua. Però amb això el rei acaba per perdre a Nissia, doncs en Gyges, invisible, ha passat la nit amb ella, que sense adonar-se'n la pres per Candaules.

Acte III[modifica]

Gyges es descobreix davant Nissia i es mostra disposat a morir. Però la dona, ofesa per la traïció del seu espòs, el convenç perquè sigui ell l'encarregat de matar en Candaules. Gyges resulta coronat com a nou rei, malgrat que la situació no està gens clara

« <Kandaules hat meinen Schleier zerrissen!>
<¡Candaules ha estripat el meu vel!.> es queixa Nissia.
»

i la nova estructura de poder, no ofereix cap seguretat.

Referències[modifica]

  1. Camero Sevilla, F. «El Maestranza cierra su temporada operística con 'Der könig Kandaules'» (en castellà). Diario de Sevilla. [Consulta: 23 abril 2017].

Bibliografia[modifica]